Mil maneres de ser jove

Al dar­rer pro­grama de Retrats a TV3, Doble grau: poten­ci­ant l'excel·lència, Jaume Bar­berà entre­vista dos estu­di­ants de doble grau de matemàtiques i informàtica i de matemàtiques i física. En expli­car el seu dia a dia, veiem que són per­so­nes que dedi­quen la major part del seu temps als seus estu­dis, i queda poc espai per a alguna acti­vi­tat de lleure i encara menys per sor­tir de festa. En aquest moment, el peri­o­dista els pre­gunta si no tenen la sen­sació d'anar sobre­car­re­gats i que això els impe­deix “ser joves”. Aquí els estu­di­ants sur­ten com podem del com­promís, però en el fons el que ens podria fer dub­tar és la pre­gunta en si mateixa. Estem tan acos­tu­mats que el nos­tre país és expor­ta­dor de gresca que hem arri­bat a creure que l'única manera nor­mal de ser joves és sor­tir de marxa cada set­mana. A vega­des arri­bem a igno­rar que hi ha mil mane­res dife­rents de ser jove i poder dedi­car aquesta etapa de la vida al que més interessi a una per­sona. Perquè el veri­ta­ble luxe de la joven­tut és el temps lliure per dedi­car-lo al que vul­guem i no haver de pre­o­cu­par-se de temes logístics que més enda­vant reque­rei­xen un espai molt con­si­de­ra­ble de la nos­tra atenció, des de pagar la hipo­teca a saber què sopa­rem demà.

Per això, per a un jove científic, aquesta és una opor­tu­ni­tat que no pot des­a­pro­fi­tar per poder dedi­car-se a apren­dre, inves­ti­gar, inten­tar enten­dre i refle­xi­o­nar. Abans dels 35 anys molts dels grans científics que conei­xem (i més els matemàtics) ja han fet les seves apor­ta­ci­ons més relle­vants al conei­xe­ment. Més enda­vant, gene­ral­ment, començaran a ges­ti­o­nar equips d'inves­ti­ga­dors més joves i dedi­ca­ran part del seu temps a la docència i a acon­se­guir pres­su­pos­tos de recerca o coor­di­nar pro­jec­tes inter­na­ci­o­nals. I gra­du­al­ment tin­dran menys temps per dedi­car tota la seva atenció sense inter­ferències a la cre­a­ti­vi­tat i a apro­fun­dir en les qüesti­ons científiques que els interes­sen.

Per tant, si ara es dedi­quen als seus estu­dis de manera apas­si­o­nada necessària­ment dei­xa­ran de banda altres coses, igual que fan els espor­tis­tes d'elit, els músics o altres pro­fes­si­o­nals en aquesta etapa de crei­xe­ment. És una forma, com una altra, de ser jove.