1
Opinió
professor de la UOC - 12 juny 2016 2.00 h

El joc de la independència

I per convèncer els independentistes (o no) instrumentals cal començar a contestar clarament i racional les preguntes que ens fèiem abans. Però per contestar-les els jugadors de les dues opcions s'han de posar d'acord. Aquest és el dilema del presoner del procés. Només cal fer un cop d'ull a la història. Sense visió i missió, i sense un joc cooperatiu (lideratge) clar, el procés embarrancarà. L'equilibri de Nash dels jugadors del procés és el dret a decidir, és el referèndum. Ara bé, el bloc que no defineixi bé l'estratègia té les de perdre, perquè no convencerà els independentistes (o no) instrumentals
- professor de la UOC

No se m'espan­tin que no bana­lit­za­rem. Trac­ta­rem la inde­pendència uti­lit­zant dues bran­ques de l'anàlisi econòmica: la teo­ria de jocs i la teo­ria del conei­xe­ment. Retin­guin els següents con­cep­tes.

Teo­ria de jocs: branca de l'anàlisi econòmica que estu­dia la presa de deci­si­ons i el com­por­ta­ment dels agents (juga­dors) tenint en compte la seva interacció (joc coo­pe­ra­tius i jocs no coo­pe­ra­tius). Equi­li­bri de Nash: solució o equi­li­bri d'un joc no coo­pe­ra­tiu que opti­mitza les estratègies dels juga­dors. Es pro­du­eix quan cada juga­dor pren la millor decisió valo­rant els seus cos­tos i bene­fi­cis i tenint en compte la presa de deci­si­ons dels altres. L'equi­li­bri de Nash no implica necessària­ment la millor recom­pensa per a cadas­cun dels juga­dors. Es tracta del punt de tro­bada entre tots els juga­dors del joc. Nor­mal­ment, l'equi­li­bri de Nash es pot millo­rar quan els juga­dors col·labo­ren i defi­nei­xen estratègies de coo­pe­ració.

Teo­ria del conei­xe­ment: branca de l'anàlisi econòmica que estu­dia la incor­po­ració del saber a la presa de deci­si­ons. Tipus de conei­xe­ment: bàsica­ment l'eco­no­mia incor­pora qua­tre tipus de saber. Saber què: conei­xe­ment sobre fets. Saber per què: conei­xe­ment sobre les lleis natu­rals, soci­als i per­so­nals o conei­xe­ment científic. Saber com: conei­xe­ment sobre les acti­tuds i les habi­li­tats de les per­so­nes o col·lec­tius. I, saber qui: conei­xe­ment sobre les xar­xes de per­so­nes i la seva capa­ci­tat d'interacció social.

Fetes les pre­sen­ta­ci­ons, som-hi. ¿És pos­si­ble inter­pre­tar el procés d'inde­pendència com un joc (teo­ria de jocs) i apli­car-hi a més els dife­rents tipus de conei­xe­ment que incor­pora la presa de deci­si­ons (teo­ria del conei­xe­ment)? Té el joc equi­li­bris de Nash? Jo crec que sí. I, encara més, és un exer­cici molt útil de fer.

Pri­mer: juga­dors.

Per sim­pli­fi­car el joc, em res­trin­giré als juga­dors polítics interns del procés. De fet, són els que juguen la par­tida de veri­tat. Tres juga­dors: bloc inde­pen­den­tista: Junts x Sí + CUP. Bloc cons­ti­tu­ci­o­na­lista: PSC + PPC+ Ciu­ta­dans. Bloc ter­cera via/referèndum: Podem + ICV. A aquest bloc hi afe­gei­xin l'eix dre­tes/esquer­res i els seus mati­sos. Més avall veu­ran per què.

Joc: el procés.

Després d'uns quants anys de mani­fes­ta­ci­ons, elec­ci­ons, tri­bu­nals, que­re­lles i pres­si­ons de tota mena per part de tot­hom, el procés sem­bla estar en via morta, atu­rat. No em poso ni en les con­jun­tu­res elec­to­rals, ni en el full de ruta, ni en la cons­trucció d'estruc­tu­res d'estat, ni en la DUI. Només dic que els posi­ci­o­na­ments d'una banda i d'una altra estan clars i la solució del procés no avança. Per des­ta­car-ho farem ser­vir la teo­ria del conei­xe­ment. Ens hem cen­trat molt en el saber què: inde­pendència sí o no, i en el saber com: full de ruta, DUI, referèndum sí o no. Però hi trobo a fal­tar més anàlisi del saber per què i el saber qui.

Més enllà dels tòpics que la inde­pendència resoldrà els pro­ble­mes econòmics i soci­als perquè tin­drem més recur­sos (saber per què) o que Europa no podrà fer menys que reconèixer la solució democràtica i pacífica­ment que tro­bem (saber qui), em falta anàlisi i que comen­cem a con­tes­tar pre­gun­tes clau. Per exem­ple, quin model d'estat-nació (ins­ti­tució-idea en ter­mes més moderns) volem cons­truir? Com ens posi­ci­o­na­rem al món glo­bal? Com serà la nos­tra eco­no­mia? Quin model social tin­drem? Sem­pre he pen­sat que el full de ruta és com un pla de negoci sense visió i missió, i sense pla estratègic com­plet el procés ho té molt difícil.

Equi­li­bris: solució del joc.

Els ante­ce­dents del joc ens diuen que tenim la soci­e­tat divi­dida en dues mei­tats. La meva sen­sació és que els inde­pen­den­tis­tes fina­lis­tes (a favor i en con­tra) ja estan comp­tats. I, per convèncer els inde­pen­den­tis­tes (o no) ins­tru­men­tals cal començar a con­tes­tar clara­ment i raci­o­nal les pre­gun­tes que ens fèiem més amunt. Però per con­tes­tar-les els juga­dors de les dues opci­ons s'han de posar d'acord. Aquest és el dilema del pre­so­ner del procés. Només cal fer un cop d'ull a la història. Sense visió i missió, i sense un joc coo­pe­ra­tiu (lide­ratge) clar el procés embar­ran­carà. L'equi­li­bri de Nash dels juga­dors del procés és el dret a deci­dir, és el referèndum. Ara bé, el bloc que no defi­neixi bé l'estratègia té les de per­dre, perquè no con­ven­cerà els inde­pen­den­tis­tes (o no) ins­tru­men­tals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Torrent Sellens
Altres articles de l'autor

Publicat a