Opinió

Europa sense el Regne Unit?

Quan a Catalunya es parlava de tots els mals que assolarien el territori amb la independència, es deia que no seríem ciutadans europeus i que això ens ensorraria. Jo era dels que reia. No perquè cregués que era indiferent la sortida de la Unió Europea, reia perquè Europa no permetria la nostra sortida. Europa no pot ni vol reduir el seu espai, farà per manera que això no passi. Prèviament, però, ha de fer comèdia política.

Un dels estats recep­tors nets de diners dels pres­su­pos­tos euro­peus de recerca és el Regne Unit. Els recur­sos d'Europa per a la recerca són equi­va­lents als que hi dedica l'admi­nis­tració britànica. El Regne Unit és potent en recerca. Ja ho era abans de l'existència de la Unió Euro­pea (UE). No es pot enten­dre la ciència, la recerca i la Uni­ver­si­tat euro­pees sense el Regne Unit. Amb permís de l'Estat francès, els models euro­peus uni­ver­si­ta­ris són el britànic i l'ale­many. Els rànquings mos­tren sem­pre uni­ver­si­tats britàniques en les pri­me­res posi­ci­ons mun­di­als. Quant a recerca, els britànics, espe­ci­al­ment els angle­sos, són líders.

Els ciu­ta­dans del Regne Unit, majo­ritària­ment angle­sos i gal·lesos, han dit que volen sor­tir de la UE. Les uni­ver­si­tats britàniques no n'estan gens satis­fe­tes.

Alguns cre­uen que quan el Regne Unit deixi la UE esde­vindrà un país asso­ciat i que ales­ho­res podria rebre recur­sos. A les estruc­tu­res i pro­gra­mes de recerca euro­peus també hi par­ti­ci­pen els 15 països asso­ci­ats. Ho fan a l'Euro­pean Rese­arch Coun­cil i al pro­grama Horitzó 2020. Entre aquests, hi ha Noru­ega, Suïssa i Israel. Cap d'aquests, de dife­rents dimen­si­ons, és menys­pre­a­ble en la recerca i la inno­vació. Suïssa és líder, i Israel des­taca per la inno­vació d'alt nivell.

Pot­ser sí que el Regne Unit podria incor­po­rar-se com a país asso­ciat, però no seria a la taula de presa de deci­si­ons ni de defi­nició de pri­o­ri­tats estratègiques en els pro­gra­mes euro­peus de ciència i tec­no­lo­gia. La pèrdua de pes de la ciència britànica seria un fet. Mala cosa quan una de les grans bata­lles de les prin­ci­pals uni­ver­si­tats britàniques, amb altres uni­ver­si­tats euro­pees que for­men part de la LERU (la lliga d'uni­ver­si­tats euro­pees de recerca), entre les quals la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, és tenir més pes específic en la presa de deci­si­ons de recerca a la UE.

Hi ha qui creu que sense esde­ve­nir un país asso­ciat, el tre­sor britànic cedi­ria els recur­sos que aporta al pres­su­post de ciència euro­pea a la recerca britànica. Ni que fos així el resul­tat seria nega­tiu. És pit­jor si tenim en compte que pro­ba­ble­ment això no pas­sa­ria. Un dels grans bene­fi­cis de ser a la UE és que aporta a la ciència uns recur­sos dels estats que, altra­ment, no ani­rien a la ciència. La ciència rara­ment és una pri­o­ri­tat.

De tota manera, és pro­ba­ble que si el Regne Unit deixa la Unió Euro­pea, la Unió Euro­pea el “cas­ti­gui” en allò que no per­ju­di­qui massa el con­junt de la UE. Posar-li difi­cul­tats seri­o­ses en ser un país asso­ciat en seria una manera.

He escrit en con­di­ci­o­nal: “si el Regne Unit deixa la Unió Euro­pea”, quan fa pocs dies un referèndum va apro­var mar­xar-ne. No crec que s'acabi con­su­mant la sor­tida del Regne Unit. No sé si gaire gent pensa com jo. No he tin­gut temps d'esbri­nar-ho. Tam­poc he lle­git gaire comen­ta­ris sobre això.

Tinc l'abso­luta cer­tesa que si ara es repetís el referèndum el resul­tat seria con­trari. Una gran part del vot del sí va ser un vot de càstig al govern. Final­ment els més cas­ti­gats no serien els gover­nants, gent benes­tant. Tota l'eco­no­mia pati­ria, però els tre­ba­lla­dors més des­a­fa­vo­rits en serien els més per­ju­di­cats. Tota la UE en res­ta­ria dam­ni­fi­cada. Crec doncs, que el con­junt de la UE, un cop pas­sada la res­saca del resul­tat, aju­darà els britànics a fer un canvi, això sí, sense impo­si­ci­ons britàniques. Quan Lon­dres vegi que les grans empre­ses i que les grans infra­es­truc­tu­res de recerca recon­si­de­ren posi­ci­ons bus­carà la manera de no fer-ne efec­tiva la sor­tida.

Ciu­ta­dans euro­peus.

Quan a Cata­lu­nya es par­lava de tots els mals que asso­la­rien el ter­ri­tori amb la inde­pendència, es deia que no seríem ciu­ta­dans euro­peus i que això ens ensor­ra­ria. Jo era dels que reia. No perquè cregués que era indi­fe­rent la sor­tida de la Unió Euro­pea, reia perquè Europa no per­me­tria la nos­tra sor­tida. Europa no pot ni vol reduir el seu espai, farà per manera que això no passi. Prèvia­ment, però, ha de fer comèdia política.

Jo no em puc ima­gi­nar tot l'espai uni­ver­si­tari de la UE sense les uni­ver­si­tats de Cam­bridge, Oxford, College of Lon­don o l'Impe­rial College, que jun­ta­ment amb l'Ins­ti­tut de Tec­no­lo­gia de Zuric con­for­men les pri­me­res uni­ver­si­tats euro­pees en el pres­tigiós rànquing de Xan­gai.

A mi em sem­bla que és hora que els polítics “facin un pas al cos­tat” com es diu ara, i dei­xin pas a la intel·ligència.

Els països associats

Els països associats són estats que no són membres de la Unió Europea, però que hi tenen un acord internacional, en virtut del qual el país associat fa una contribució financera a la totalitat o part del programa marc de recerca. A les convocatòries, les organitzacions d'aquests països es tracten igual que les de la Unió Europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.