La intervenció del govern de l'Estat francès a Mali, més enllà de la cirurgia d'urgència per evitar que un immens territori del Sahel caigui en mans del gihadisme, és una clara acció de planificació energètica per preservar les mines d'urani de Níger, a menys de dos-cents quilòmetres de la frontera amb Mali, país sobre el qual també planen expectatives de jaciments de la matèria primera de l'energia nuclear, i també d'or, petroli i gas i minerals estratègics.

L'expert en seguretat i tendències energètiques del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (Cidob), Francis Ghilés, destaca el fet que “l'urani que s'extreu a Níger suposa el 30% del que processa l'empresa estatal Areva per mantenir la infraestructura nuclear al país, i per tant, barrar el pas a l'ofensiva dels islamistes cap la capital Bamako suposava esvair les amenaces sobre el veí Níger”. Com diu, “és clar que l'operació es justifica pel fet de mantenir la seguretat de França, on tres quartes parts de l'electricitat que es genera procedeixen de l'energia nuclear.” A més, com remarca, no és pas senzill adquirir urani a bon preu als mercats internacionals. No en va, la seguretat energètica francesa i la seva capacitat exportadora, en dades de l'Associació Nuclear Mundial, materialitza 3.000 milions d'euros anuals als mercats exteriors gràcies al negoci nuclear. Areva ha fet del Níger, a les regions d'Agadez i Tahoua, un centre d'extracció de valor inestimable per als seus interessos, amb un creixement del negoci del 6% durant el 2012, amb perspectives de millora per a l'any actual. Des de fa unes quantes dècades, explota les mines d'Arlit, Imouranen, Cominak i Somaïr, i aviat començarà el moviment de terres per obrir un altre jaciment a Imouraren, que serà la tercera mina en aquesta àrea geogràfica situada en territori transitat per les tribus tuaregs. De fet, si el president francès François Hollande no va tenir escrúpols a l'hora de prendre una decisió que molts podien observar com un pecat neocolonialista és perquè hi havia alliçonadores històries recents: el 2010 set treballadors d'Areva van ser segrestats a la mina d'Arlit pel grup salafista algerià Al-Qaida del Magrib Islàmic, amb tres ostatges alliberats l'any següent, després d'un pagament d'un sucós rescat, mentre que els quatre restants romanen presoners del grup fonamentalista.

La derivada energètica també és un carta que vol jugar l'oponent. Els grups gihadistes rebels són conscients de la inestabilitat que poden crear atacant pols energètics, com s'ha vist en l'atac a la planta de gas algeriana de In Amenas a Tigantourine. A les cancelleries d'Occident, i especialment a la secretaria d'Estat dels EUA, no es descarta la fatal hipòtesi que si aquests jaciments d'urani cauen en mans del terrorisme islàmic, l'Iran ja tindria un proveïdor per al seu projecte nuclear. Les activitats d'Areva, a més, també han llevat la revolta ecologista: a Níger, fa cosa de sis anys, la guerrilla tuareg es va aixecar en armes, tot reclamant el dret a l'autodeterminació, però també en protesta pel risc de desastre que les mines d'urani feien planar sobre les pastures.

Parlem de l'urani nigerí, però de fet, també a Mali també s'hi podrien trobar filons interessants d'aquesta matèria primera. Com adverteix un dels grans experts actuals en neocolonització africana, Gilles Labarthe: “Mali podria estar en el punt de mira de les prospeccions d'urani, sobretot en el centre del país, així com de gas en el nord.” Segons càlculs de Global Research, organització que investiga sobre la globalització a la regió de Faléa s'hi podrien allotjar fins a 5.000 tones d'aquest mineral. No és casual, doncs, que un gran grup com Rockgate, del Canadà, ja faci uns quants anys que hi facin prospeccions. A aquest gran jaciment hi hauríem d'afegir el de Samit, a la regió de Gao, que podria oferir unes 200 tones a l'any.

El zel del govern francès, que no ha dubtat a reimpulsar la seva política de Franc Afrique per apuntalar interessos econòmics estratègics o aixecar-ne de nous, també trobaria una interpretació en el temor que un conflicte d'aquesta mena s'estengués com una gangrena, com assenyala Ghilés: “Si un estat feble, com és el cas de Mali, arriba a caure, què pot passar amb els veïns? En el fonament de la intervenció francesa també hi ha la por que el conflicte s'estengui fins a Nigèria, i llavors, el risc recauria sobre el petroli nigerià.”

I si fem esment del petroli nigerià no hem d'oblidar que Mali també ha està en la ment dels prospectors, ara que el preu de l'or negre va a l'alça. En el vessant geoestratègic, Mali podria ser una via de pas de petroli i gas de les àrees subsaharianes. Actualment les tasques de prospecció geològica es fan a cinc conques sedimentàries del Mali més septentrional: Taoudeni, Tamesna, Ilumenden, Ditch Nara i Gao.

Observadors com Francis Ghilés temen que el conflicte es vagi traspassant de generació en generació: “Des de la independència, Mali no ha sabut resoldre la qüestió dels tuaregs, que no han rebut suport per poder desenvolupar-se com a poble.”