Hi hem hagut de posar més imaginació. Estem substituint l'ajut econòmic per l'humà, i substituint subvenció per talent i per donar serveis d'assessorament a cost mínim a l'empresa, és el que ens toca ara. Posar la gent a treballar en lloc de gestionar línies d'ajut.

Empreses amb una mitjana de 21 treballadors i 19 anys de vida, una facturació de mitjana de 4 milions d'euros i que el pes de l'exportació sobre el total de la facturació és d'un 3,26%.

En els últims exercicis hem detectat que la internacionalització s'ha multiplicat en serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria, en el sector de les TIC i en productes alimentaris, fins i tot en el sector de la fleca. I tenim casos curiosos com el d'una empresa gironina que exporta a França croissants de gamma alta, destinats a hotels de luxe.

És cert que França, Alemanya i el Regne Unit continuen essent les destinacions estel·lars, però cada cop més estan anant a països emergents, sobretot els anomenats BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina). De fet, les exportacions catalanes han crescut un 20% en aquests mercats. Hi ha una tendència molt recent i és que està creixent molt l'interès pels EUA, tant per vendre producte d'alt valor afegit com de baix valor afegit.

Hi ha influït en gran part el fet que els EUA hagin recuperat el creixement de la seva economia i a més que es trobin ara en un procés d'acord de lliure comerç amb la Unió Europea. I hi ha un tercer tema, que és més una qüestió interna i és que cada cop hi ha més obertura lingüística i mental de l'empresariat català. Tradicionalment tendien a anar a Llatinoamèrica, que no tenia gaire més interès que altres mercats, però venien allà per una qüestió de facilitats idiomàtiques i culturals. Però això està canviant. Notem, especialment en els nous exportadors, que tenen més habilitats lingüístiques i més voluntat de fer el salt a d'altres mercats, ja que se senten més segurs i més còmodes amb la internacionalització del seu producte.

Des d'ACCIÓ estem treballant molt el tema de les barreres no aranzelàries, és a dir, aquells impediments que hi ha als mercats estrangers fins i tot dins de la UE, i que són del tipus de seguretat en el producte, gustos del consumidor, etiquetatge, etc. que s'han d'entendre molt bé perquè el producte no sigui rebutjat i els EUA feia molta por per aquestes barreres. És una informació molt canviant que es fa difícil fer arribar a tothom.

Sí, és clar que la manca de demanda i les poques perspectives de recuperació han estat l'impuls clau. Però hi ha influït també una oferta de molta qualitat. El cas de l'arquitectura és paradigmàtic, tenen una activitat molt baixa aquí, però es tracta d'una de les professions catalanes més reconegudes a àmbit mundial i, per tant, són molt fàcilment exportables. Rússia, Mèxic, Colòmbia i Xile és on aquest tipus de serveis catalans estan sent millor rebuts i s'estan exportant molts projectes. I en l'enginyeria civil ha passat una mica el mateix. Té també un elevat reconeixement per la capacitat de gestió posterior de les infraestructures. I a més comptem amb enginyeries amb nivells tècnics molt elevats.

És cert, però són empreses amb un alt nivell tecnològic que els ha generat molta necessitat d'exportar. El sector del procés alimentari català és un dels clústers més potents que tenim. Han aconseguit especialitzar-se molt en el seu producte. Per exemple, el tema de les salsitxes de pollastre o conill per als països àrabs està funcionant molt bé. Han fet un esforç innovador molt important perquè el que anava bé aquí fos exportable.

Sempre havia estat latent com a sector exportador, però ara s'han adonat que els grans mercats estan fora d'aquí. L'únic problema que tenien era una certa por i hi ha hagut un canvi de mentalitat. Per exemple, empreses d'aplicacions d'intel·ligència emocional estan tenint molta sortida al Brasil, els EUA, Mèxic i Rússia. Hi ha un subsector dins de les TIC en què Catalunya és pionera i és tot el tema relacionat amb les smart cities. Hi ha tecnologies fetes aquí sobre gestió de centres de control a les ciutats que s'estan implantant a les principals metròpolis del món. A Catalunya no partíem de zero, i per això en el moment que s'ha pres la decisió de fer el salt ha estat més àgil. Hem viscut uns anys que per la comoditat d'estar al mercat local no hem estat conscients de com d'avançats estàvem en les noves tecnologies. Ara el que està passant és que els centres tecnològics catalans també estan començant a exportar.

Els centres més grans com Bdigital, Leitat, Ascamm, i el centre tecnològic de Manresa estan planejant replicar-se a d'altres països. Alguns d'ells han generat spin-off que les han adquirit empreses multinacionals. En la darrera missió comercial que ha fet el govern a Colòmbia, per exemple, els centres tecnològics, Ascamm i Barcelona Media també van ser-hi. No és el primer cop. No obstant, es vol promoure la participació d'aquests en les missions perquè cerquin socis i estableixin acords de col·laboració a àmbit internacional. Una altra cosa en què s'està incidint molt és en l'exportació de serveis tecnològics d'infraestructures que tenim a Catalunya, com el sincrotró Alba i el supercomputador, que aspiren a vendre més a fora que al mercat local. El dos ja van nàixer amb aquesta voluntat internacional d'atreure grups de recerca i empreses privades com ara farmacèutiques o petrolieres que necessiten sistemes de computació molt avançada.

E

l 2012 ha estat el millor exercici i a més continuem en aquesta tendència. Fins al mes de juliol han augmentat les exportacions catalanes un 1,3%, per sobre de la zona euro. Tot i això, com més exportem millor, nosaltres som una economia petita amb un mercat petit deprimit, si exportem no depenem de crisis internes. A més l'exportació significa que cada cop ets més competitiu, i es tradueix en llocs de treball estables amb més valor afegit, és el que necessitem en un país com el nostre. Ara bé, el gran rècord històric més important que hem aconseguit és el de les empreses exportadores regulars.

L'any 2008 hi va haver un rècord històric i aquest any ja s'ha superat, fins al juliol del 2013 tenim un total de 14.000 empreses exportadores regulars que suposen un 6,4% més que en el mateix període del 2012, signifiquen el 36% de tot l'Estat. I té molt valor perquè són les que fa més de 4 anys seguits que venen a fora i serveixen de tractor per a la resta d'empreses.

No, són principalment empreses industrials i manufactureres, i moltes són multinacionals. N'hi ha de catalanes, però la gran majoria de les implantades aquí des de fa anys venen tota la seva producció a fora. Per donar algunes dades, el 85,8% de les empreses japoneses instal·lades a l'Estat són a Catalunya, el 67% de les italianes, el 63% de les d'Estats Units o el 61,9% de les franceses. I el 90% dels directius japonesos.

Cap d'aquestes empreses ni cap directiu han mostrat cap dubte sobre seguir invertint a Catalunya, perquè el seu mercat no és Espanya, sinó l'europeu o sud del Mediterrani. De fet, totes les inversions estrangeres que estan augmentant a Catalunya no és perquè el mercat espanyol sigui més atractiu, més aviat al contrari. El soroll que ve de Madrid prové de veus properes a un partit concret que parlen en representació d'entitats internacionals quan no ho són.

Quan parlem amb els empresaris estrangers instal·lats ens demostren la voluntat d'augmentar les inversions. En el primer semestre d'enguany les inversions estrangeres productives a Catalunya s'han incrementat en un 42,2% respecte a l'any passat. A la resta de l'Estat espanyol han baixat un 0,2%. Són xifres del FDI Foreign Direct Investors Report de Financial Times i demostren que som un dels territoris que més han crescut en inversió estrangera d'Europa i el segon semestre les xifres seran igualment bones. Curiosament els principals països inversors és allà on més exporten les empreses catalanes, com Alemanya, etc. Una altra cosa que ha canviat és que ara ja venem més a la resta del món que a l'Estat. A Espanya exportem un 45,8% i a la resta del món, en canvi, un 54,2%; aquest canvi es va produir al llarg del 2011 i segueix la tendència.