A final de juliol, enmig del debat polític poste­rior a les sego­nes elec­ci­ons, l'Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística (INE) va publi­car els resul­tats cor­res­po­nents al segon tri­mes­tre del 2016 de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Aques­tes dades van mos­trar com la taxa d'atur, que va asso­lir el 27% a prin­cipi de 2013, actu­al­ment ja se situa al 20%, un valor encara allu­nyat del 8% previ a la crisi, però que en cer­cles polítics s'ha lle­git amb molt d'opti­misme.

Durant la pri­ma­vera del 2011 Samuel Ben­to­lila i Luís Gari­cano van publi­car al blog Nada es Gra­tis un gràfic esfereïdor que il·lus­trava l'impacte que la crisi del 2008 tenia sobre el mer­cat labo­ral per com­pa­ració a les ante­ri­ors. Al novem­bre del 2011 ja els vaig repro­duir el gràfic actu­a­lit­zat a les pàgines de l'Econòmic, a què ara em torno a refe­rir. El gràfic mos­tra la des­trucció acu­mu­lada de llocs de tre­ball res­pecte al nivell màxim d'ocu­pació en l'etapa d'expansió prèvia durant de les tres reces­si­ons que ha expe­ri­men­tat l'eco­no­mia espa­nyola en els últims trenta anys. Tal com es pot veure, la velo­ci­tat amb què s'ha des­truït ocu­pació a la crisi actual ha estat clara­ment supe­rior a la de les cri­sis ante­ri­ors.

Durant la recessió que va començar el 1976 van tri­gar 9 anys (36 tri­mes­tres) fins a acon­se­guir fre­nar la cai­guda de l'ocu­pació. En aquell moment s'havien des­truït 1.800.000 llocs de tre­balls, és a dir, un 14,3% del nivell ini­cial. En la recessió que va començar el 1991 la des­trucció d'ocu­pació va aca­bar després de 10 tri­mes­tres (és a dir, menys de 3 anys) amb una pèrdua d'una mica més d'1 milió de llocs de tre­balls (un 7,9% menys de l'inici de la crisi). Al gràfic, s'hi pot obser­var com s'ha tri­gat 27 tri­mes­tres (gai­rebé 7 anys) a inver­tir la situ­ació. Entre el ter­cer tri­mes­tre del 2007 i el pri­mer del 2014 es van des­truir 3.802.800 llocs de tre­ball, un 18,3% del nivell acon­se­guit al prin­cipi de la recessió. Durant aquests anys, la velo­ci­tat de des­trucció d'ocu­pació ha estat molt supe­rior a l'obser­vada a les dues reces­si­ons ante­ri­ors. Si a par­tir de la velo­ci­tat de cre­ació d'ocu­pació d'ara extra­po­lem quan es recu­pe­ra­ria el nivell d'ocu­pació del 2007, ens situem entre el final del 2019 i prin­cipi del 2020. De manera sem­blant, la taxa d'ocu­pació que va pas­sar del 54,73% el ter­cer tri­mes­tre del 2007 a un 44,05% el pri­mer tri­mes­tre del 2014 i que actu­al­ment és d'un 47,53%, encara lluny dels valors pre­vis a la crisi. Encara queda molt camí per fer, però anem en la bona direcció, sobre­tot si tenim en compte que el ritme de crei­xe­ment de l'acti­vi­tat econòmica tam­poc no ha estat enllu­er­nant: segons la Con­ta­bi­li­dad Naci­o­nal Tri­mes­tral de l'INE, el crei­xe­ment mitjà del Pro­ducte Inte­rior Brut (PIB) en ter­mes intera­nu­als entre el pri­mer tri­mes­tre del 2014 i el segon del 2016 ha estat del 2,5%. Del 1996 al 2007 el crei­xe­ment mitjà va ser del 3,8%.