Opinió

Es tanquen algunes escletxes però se n'obren d'altres

Durant la recessió que va començar el 1976 van trigar 9 anys (36 trimestres) fins a aconseguir frenar la caiguda de l'ocupació. En aquell moment s'havien destruït 1.800.000 llocs de treballs. En la recessió que va començar el 1991 la destrucció d'ocupació es va acabar després de 10 trimestres (menys de 3 anys) amb una pèrdua d'una mica més d'un milió de llocs de treball

A final de juliol, enmig del debat polític poste­rior a les sego­nes elec­ci­ons, l'Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística (INE) va publi­car els resul­tats cor­res­po­nents al segon tri­mes­tre del 2016 de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Aques­tes dades van mos­trar com la taxa d'atur, que va asso­lir el 27% a prin­cipi de 2013, actu­al­ment ja se situa al 20%, un valor encara allu­nyat del 8% previ a la crisi, però que en cer­cles polítics s'ha lle­git amb molt d'opti­misme.

Durant la pri­ma­vera del 2011 Samuel Ben­to­lila i Luís Gari­cano van publi­car al blog Nada es Gra­tis un gràfic esfereïdor que il·lus­trava l'impacte que la crisi del 2008 tenia sobre el mer­cat labo­ral per com­pa­ració a les ante­ri­ors. Al novem­bre del 2011 ja els vaig repro­duir el gràfic actu­a­lit­zat a les pàgines de l'Econòmic, a què ara em torno a refe­rir. El gràfic mos­tra la des­trucció acu­mu­lada de llocs de tre­ball res­pecte al nivell màxim d'ocu­pació en l'etapa d'expansió prèvia durant de les tres reces­si­ons que ha expe­ri­men­tat l'eco­no­mia espa­nyola en els últims trenta anys. Tal com es pot veure, la velo­ci­tat amb què s'ha des­truït ocu­pació a la crisi actual ha estat clara­ment supe­rior a la de les cri­sis ante­ri­ors.

Durant la recessió que va començar el 1976 van tri­gar 9 anys (36 tri­mes­tres) fins a acon­se­guir fre­nar la cai­guda de l'ocu­pació. En aquell moment s'havien des­truït 1.800.000 llocs de tre­balls, és a dir, un 14,3% del nivell ini­cial. En la recessió que va començar el 1991 la des­trucció d'ocu­pació va aca­bar després de 10 tri­mes­tres (és a dir, menys de 3 anys) amb una pèrdua d'una mica més d'1 milió de llocs de tre­balls (un 7,9% menys de l'inici de la crisi). Al gràfic, s'hi pot obser­var com s'ha tri­gat 27 tri­mes­tres (gai­rebé 7 anys) a inver­tir la situ­ació. Entre el ter­cer tri­mes­tre del 2007 i el pri­mer del 2014 es van des­truir 3.802.800 llocs de tre­ball, un 18,3% del nivell acon­se­guit al prin­cipi de la recessió. Durant aquests anys, la velo­ci­tat de des­trucció d'ocu­pació ha estat molt supe­rior a l'obser­vada a les dues reces­si­ons ante­ri­ors. Si a par­tir de la velo­ci­tat de cre­ació d'ocu­pació d'ara extra­po­lem quan es recu­pe­ra­ria el nivell d'ocu­pació del 2007, ens situem entre el final del 2019 i prin­cipi del 2020. De manera sem­blant, la taxa d'ocu­pació que va pas­sar del 54,73% el ter­cer tri­mes­tre del 2007 a un 44,05% el pri­mer tri­mes­tre del 2014 i que actu­al­ment és d'un 47,53%, encara lluny dels valors pre­vis a la crisi. Encara queda molt camí per fer, però anem en la bona direcció, sobre­tot si tenim en compte que el ritme de crei­xe­ment de l'acti­vi­tat econòmica tam­poc no ha estat enllu­er­nant: segons la Con­ta­bi­li­dad Naci­o­nal Tri­mes­tral de l'INE, el crei­xe­ment mitjà del Pro­ducte Inte­rior Brut (PIB) en ter­mes intera­nu­als entre el pri­mer tri­mes­tre del 2014 i el segon del 2016 ha estat del 2,5%. Del 1996 al 2007 el crei­xe­ment mitjà va ser del 3,8%.

Cica­trius mar­ca­des.

Ara bé, tal com ja he avançat en alguns arti­cles durant els dar­rers mesos, la crisi està dei­xant unes cica­trius molt mar­ca­des en l'àmbit del mer­cat de tre­ball: diferències sala­ri­als per gènere, rotació labo­ral, tre­ball a temps par­cial, entre d'altres. Però a banda de sala­ris i segu­re­tat en el tre­ball, hi ha altres aspec­tes impor­tants rela­ci­o­nats amb la nos­tra feina (per exem­ple, l'accés a la for­mació, les pos­si­bi­li­tats de pro­moció, els dies de vacan­ces i assump­tes pro­pis o un bon ambi­ent) que també deter­mi­nen la nos­tra qua­li­tat labo­ral i, en defi­ni­tiva, la nos­tra satis­facció labo­ral.

Segons l'OCDE, la qua­li­tat de l'entorn de tre­ball a Espa­nya ha empit­jo­rat con­si­de­ra­ble­ment entre el 2005 i el 2015 per als tre­ba­lla­dors més qua­li­fi­cats, tot i que tenen una qua­li­tat supe­rior a la dels menys qua­li­fi­cats. L'índex de tensió labo­ral (job strain index) recull diver­sos indi­ca­dors rela­ci­o­nats, d'una banda, amb una alta càrrega de feina al lloc de tre­ball i, de l'altra, amb un baix nivell de recur­sos per fer-hi front. Sovint par­lem de la baixa pro­duc­ti­vi­tat de les nos­tres empre­ses i el que no hem d'obli­dar és que està direc­ta­ment rela­ci­o­nada amb la satis­facció labo­ral dels seus tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res.

Mateixa activitat, força laboral estancada


Un indicador sovint oblidat en l'anàlisi del mercat laboral és la taxa d'activitat. Des del 2007 ha estat al voltant del 60% però el nombre d'actius no ha crescut als ritmes previs a la crisi i s'ha situat a prop dels 23 milions de persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.