Un rebut de la llum carregós
Els consumidors consideren que no han d'assumir tant de pes a través d'augments tarifaris en la reducció del dèficit. Consideren que el mercat elèctric s'ha de sotmetre a una reforma per tal d'eliminar els elements de distorsió que provoca el fet que s'apugin els preus
El govern espanyol vol fer carregar a cop de tarifa contra el consumidor els problemes d'un sector elèctric que cada dia augmenta un dèficit que ja és de 23.000 milions d'euros i que s'ha convertir en el principal factor crític del sistema. L'usuari ja es pregunta fins quan s'haurà de fer càrrec de les patologies del sistema i demana un canvi estructural en la fixació del preu de l'energia.
És inqüestionable que l'augment sostingut del rebut de la llum ja és una tendència que ningú no sap quan s'aturarà. Amb l'últim augment del 7% decretat pel Ministeri d'Indústria i Turisme, el rebut de la llum haurà pujat més d'un 62,9% en cinc anys, és a dir, un usuari mitjà pagarà 30,58 euros mensuals més que el 2007. Segons l'anàlisi de l'associació FACUA-Consumidors en Acció, si a l'abril del 2007 un usuari mitjà pagava 48,59 euros al mes incloent-hi impostos, ara, amb la pujada esmentada, arriba a pagar 79,17 euros.
LES DISTORSIONS.
Des de la perspectiva del consumidor, com explica Castilla, “no és legítim que sigui el consumidor qui hagi d'assumir un dèficit tarifari que es va fixar com a pèrdues de les grans empreses elèctriques als anys 90, quan noms com Iberdrola o Endesa van ser les nenes més boniques dels mercats financers i cada any veien com els seus beneficis creixien. No ens creiem aquest dèficit i no entenem que repercuteixi en l'usuari domèstic”.
En la Asociación Nacional de Ahorro y Eficiencia Energética (ANAE), es pregunten com pot pujar la llum quan en el mercat majorista de la subhasta CESUR cau un 3%, i per què l'Estat espanyol, en preus absoluts, és el tercer de la UE que té les tarifes d'electricitat domèstica més cares, amb 15,97 cèntims d'euro de mitjana per kWh, segons l'estudi que cada any elabora aquesta associació a partir de les dades de l'Eurostat.
Francisco Valverde, president de l'associació, anota el fet que “moltes pujades durant els últims anys no han servit pas per eixugar un dèficit que suposadament hem adquirit els consumidors respecte de les elèctriques. Així doncs, caldria que un organisme independent fes una auditoria per veure si aquest dèficit és real”.
Valverde no considera ètic que el consumidor assumeixi la càrrega d'un forat de què no és responsable, i més quan “les elèctriques registren beneficis importants, bona part dels quals procedeixen del mercat espanyol”.
A la llum de les dades que reflecteixen que en el cas espanyol, hi ha uns preus majoristes baixos que contrasten amb uns minoristes baixos, Francisco Valverde dedueix que “al bell mig hi deu haver molts de beneficis, alhora que una gestió penosa del mercat elèctric. Comptat i debatut, hi ha una voluntat recaptatòria evident”. Hi afegeix que, amb pujades del peatge d'accés (la capacitat) d'un 21%, com en l'últim cop de tarifa del ministre José Manuel Soria, suposarà per als clients domèstics una factura global de 980 milions d'euros, i que “no estem pagant l'energia sinó més aviat tots els altres conceptes”.
A ANAE tenen la seva pròpia proposta contra el dèficit, “una llei amb caràcter retroactiu, des del 2009, que faci retornar els beneficis escandalosos que han experimentat tecnologies com la hidroelèctrica o la nuclear. Si se'ls dóna el mateix tracte que ara es vol donar a les renovables, cada any es podrien recuperar2.800 milions per tal d'alleugerir el dèficit tarifari.” Les centrals de generació nuclear i de gran hidràulica, que s'acollien en el marc regulador d'abans de l'1 de gener del 1998, any de la liberalització, van acceptar 3,6 cèntims d'euro per kWh com a valor a partir del qual serien rendibles en el nou sistema liberalitzat. La xifra es va calcular sobre la base d'una vida útil residual mitjana de 5,91 anys, per la qual cosa ja estarien amortitzades el 2004. L'establiment d'una taxa per a aquestes centrals podria fer reduir el dèficit 2.800 milions d'euros l'any.
Val a dir que, d'entrada, la pujada de tarifes decretada pel govern espanyol de caràcter retroactiu a partir del gener comporta problemes de gestió administrativa, com assenyala Emili Rousaud, director general de la comercialitzadora independent Factorenergia i vicepresident del Grup de Gestors d'Energia (GGE): “com pots estar cobrant més a partir del gener a un client antic, i cobrar aquesta pujada amb caràcter retroactiu a un client nou que hagi entrat al febrer?” Rousaud també és dels que creu que aquesta pujada de les tarifes d'accés entra en una dinàmica “de preus cada vegada més alts per a les rendes familiars i per a les empreses”.
Rousaud també és del parer que caldria un arbitratge extern per posar ordre en el més aviat opac sistema elèctric:“caldria auditar tot el que té a veure amb les despeses de distribució i transport que declaren aquestes empreses, que com pot ser que declarin dèficits quan els seus beneficis empresarials són notables?”
Amb el benentès que el dèficit tarifari “es genera en un 80% en la diferència entre el preu majorista i el preu de la tarifa integral, en què les grans elèctriques marquen preus”, per tal d'evitar els pactes, Rousaud pensa que justament caldria“eliminar regulació, precisament perquè no l'espremin fins al fons i es mitigui així el seu poder de fixació de preus”.
El judici d'un auditor imparcial també és necessari per resoldre disfuncions com ara que “molta xarxa i infraestructura elèctrica que van pagar les indústries, després s'ha cedit a les companyies elèctriques”, com assegura Rousaud.
Podríem interpretar que aquest cop de tarifa, que costarà 1.400 milions d'euros als clients i 1.700 milions d'euros al sector elèctric, és una acció desesperada per sortir d'un atzucac terrible: bona part d'aquest dèficit enorme està titulitzat pels bancs, que si demanen fer-los líquids poden donar un cop molt fort als comptes de les elèctriques.
Hi ha diversos observadors que creuen que, assenyadament, per omplir un buit immens de 23.000 milions, cal recórrer necessàriament al dèficit públic. Com diu Rousaud, “si es parteix de la idea que una part ha de correspondre al consumidor i una altra al sector, és raonable pensar que una part important també ha de correspondre a l'Estat, tot i que ara això pugui semblar inviable”.
En el futur immediat,avançar cap a la liberalització serà el millor camí per no acumular més dèficit, però en definitiva això també vol dir que el nostre mercat elèctric, com asseguren en diversos sector, abandoni la seva mentalitat de concessió, en què es percep la regulació com una via d'ingressos que per tal de preservar-la en el temps, cal mantenir sempre la influència sobre les autoritats econòmiques de l'Estat. Així mateix, per evitar qualsevol mena de concertació en el mercat majorista, seria necessari que el regulador obligués les empreses a desagregar el parc de generació per tecnologies, per evitar que el joc habitual en el preu de retribució el marquin tecnologies cares, tot i que estiguin funcionant les més barates. Una altra mesura que proposen és efectuar un control real sobre la indisponibilitat de les centrals nuclears. Es dóna el cas que s'aturen megawatts nuclears, se substitueixen per altres de més cars, tèrmics, i així s'augmenta el preu de mercat.
Per Unesa, la patronal que aplega la gran elèctrica, hi ha uns clars culpables del dèficit tarifari, que són les renovables, i més especialment les que segons aquest lobby són especialment immadures, com les solars, fotovoltaiques i termosolars. A més, denuncien que hagin adquirit uns drets de 100.000 milions. Així mateix, a les grans companyies pensen que encara han de ser creditors dels beneficis esmentats, que recauen sobre nuclear i gran hidroelèctrica ja que, segons asseguren fonts d'Unesa, les instal·lacions encara no han estat amortitzades. Aquestes fonts també alerten que retallar un 13% la retribució a les xarxes de distribució pot suposar, al capdavall, prestar un servei de menys qualitat.
En opinió de Jordi Dolader, president de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, “l'última pujada de la tarifa arriba després d'un procés d'anys de política energètica desequilibrada, en què els problemes no es van analitzar en tota la seva complexitat”. Com explica, els anys 2004 i 2005 “es va decidir fer una discriminació positiva en favor de les energies renovables, es va donar un senyal econòmic a l'inversor, que va cercar aquestes primes que al capdavall han suposat el gros d'aquests 23.000 milions de dèficit”. Com que, segons la seva opinió, hi ha hagut un excés en l'aposta per les renovables, “tot fent una política contra el sistema”, Dolader, en el moment actual, pensa que “convindria establir una moratòria en les primes”.
Dolader no entén el debat actual sobre si ha de ser el consumidor qui carregui amb tant de pes per escometre la mitigació del dèficit: “si protegir les renovables va ser una decisió política, aliena al mercat, no entenc que ara es digui que no ha de pagar el consumidor. En tot cas, es pot demanar que sigui més gradual al llarg dels anys.” Considera que si s'alleugereix el dèficit a través dels pressupostos generals, “al capdavall, també acaba pagant el consumidor”. Dolader defensa els efectes benèfics que pot tenir la superació de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) i també defensa la desaparició d'una fixació de preus que es faci d'una manera marginal, a través de contractes bilaterals que es duguin a terme a llarg termini.
