Un programari desenvolupat per la Universitat de Barcelona (UB) basat en intel·ligència artificial i aplicable al camp de la fisioteràpia acaba d'entrar en la fase de comercialització. D'aquest producte, se'n beneficiaran els pacients amb lesions musculoesquelètiques perquè permet fer anàlisis de la posició i del moviment de forma precisa i econòmica. El trajecte que va del laboratori del departament de matemàtica aplicada i anàlisi, responsable de l'invent, fins al mercat ha estat menys tortuós que de costum per l'interès de l'Institut de Fisioteràpia Global Mezieres (IFGM), que ha aplanat el camí. L'equip d'investigació participa en els drets d'explotació de la venda en línia del programari i els beneficis que s'obtinguin serviran per millorar el seu finançament: “Aconseguirem uns recursos addicionals que ens ajudaran a continuar investigant”, explica Sergio Escalera, professor del departament.

És el cercle virtuós de la transferència. El diner públic de la recerca beneficia la societat, retorna a l'administració per la via d'impostos de nova activitat empresarial i els royalties a la universitat per continuar investigant.

Ara bé, el cert és que casos com aquest són l'excepció i no la norma. Lurdes Jordi, directora de l'àrea de valorització i llicències de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) -centre de transferència del coneixement de la UB-, compara la universitat amb un iceberg en el qual la part oculta representa la invenció i la innovació que es desenvolupa a la institució, i la part visible, el coneixement que acaba finalment emergint a la superfície. En el seu afany per canalitzar tot aquest coneixement cap a la societat, la FBG organitza periòdicament jornades de sensibilització per convèncer professors i alumnes que cal transferir, com la que va tenir lloc dimecres 10 d'octubre passat sota el títol gens ambigu de Transfereix!.

Malgrat que aquestes actuacions encara es mouen en el terreny de la conscienciació, la legislació espanyola i europea avança en una línia molt més imperativa. Així, per exemple, la llei d'economia sostenible i la llei de la ciència, aprovades el març i juny del 2011, respectivament, estableixen les pautes que cal seguir per fomentar la valorització, la transferència i la difusió dels resultats de les investigacions que es duen a terme en àmbits públics.

En aquest sentit, Diego Muñoz-Torrero, professor del departament de farmacologia i química terapèutica de la UB, es mostra convençut que més enllà de l'obligació legal o moral de l'investigador “hi ha una voluntat clara per perseguir la transferència”. Responsable de sis patents en neurociències, Muñoz-Torrero considera injust l'estigma que pesa sobre el col·lectiu: que només es mou per l'incentiu de millorar el currículum; en altres paraules, que anteposa la publicació d'articles o la participació en congressos al fet que els fruits arribin a la societat. Cal pensar que avançar-se a la protecció legal de la invenció pot tenir conseqüències molt negatives per al futur aprofitament comercial.

Per resoldre la més que evident desinformació que hi ha sobre això entre els productors de recerca, el director del Centre de Patents de la UB, Pascual Segura, recorda que patentar i publicar és perfectament compatible: “Només s'ha de tenir la precaució de seguir els procediments i guardar els temps”, puntualitza.

La FBG a més de fer pedagogia entre els investigadors també els dóna la mà en tots els passos cap al mercat. Això vol dir avaluar la viabilitat de l'invent, resoldre les incògnites o els riscos que hi pot veure l'empresa, i també ajuda a cercar finançament. Lurdes Jordi ho resumeix així: “Identifiquem els resultats de la recerca i els empaquetem.” La protecció legal és un dels passos importants, però no sempre convé patentar. Segura explica que arribar el primer al mercat, apostar per fer marca o optar pel secret industrial poden ser opcions igual de bones o millors, segons el cas.

El que sí que està molt clar és que l'investigador se sol trobar com un peix fora de l'aigua quan es parla de transferir i això pot ser un fre. Enric Bertran, catedràtic del departament de física aplicada i òptica, amb sis patents de nanotecnologia, fa poc que ha fet el pas de muntar l'empresa Advanced Nanotechnologies junt amb un soci amb MBA: “En aquest cas les condicions eren favorables però transferir no és fàcil.” Bertran puntualitza que el seu sector té l'inconvenient afegit que el teixit empresarial no està al nivell de la recerca. El professor apunta un altre argument en favor de la transferència: “Tenim alumnes molt bons que marxen a Alemanya i són irrecuperables, hem de muntar empreses tot i se surti del que és la docència.”

Escalera pensa que la seva experiència també l'ha ajudat a aprendre el llenguatge empresarial i viceversa. El resultat és que ara els seu invents estan més en sintonia amb el que vol l'empresa.