DE MEMÒRIA
Fer les amèriques
L'expressió ben catalana fer les Amèriques és més literal del que sembla. Seguint les grans síntesis quantitatives d'Angus Maddison, a partir del 1.500 es pot parlar de “the European transformation of the Americas”. En aquesta transformació, en què hi han participat directament milions d'emigrants europeus, també hi eren els catalans-valencians-balears.
L'impacte inicial va ser molt negatiu. Els europeus van exportar massivament, i de manera involuntària les seves pròpies epidèmies a les Amèriques. El resultat va ésser catastròfic: els 19,7 milions d'habitants americans del 1500 van ser 10,3 milions el 1600, i 13,2 milions el 1700. Només comparable als milions de morts causats per la Pesta Negra a l'Europa del segle XIV.
La lleugera remuntada del 1700 va continuar: al 1820 els americans ja eren 32,3 milions. Al 1870, eren 80,5 milions, el 1913, més de 170 milions. Al 2003, 900 milions. Al darrere hi havia la forta emigració europea: es calcula que, a més dels 2 milions del 1500 al 1820, entre el 1820 i el 2003, uns 80 milions d'europeus han emigrat a les Amèriques. Entre ells, unes quantes desenes de milers de catalans.
Els europeus no se'n van anar a les Amèriques sols. Hi van dur alguns conreus i alguns animals. Per exemple, els europeus hi van dur cereals com el blat o l'arròs, conreus emblemàtics com la canya de sucre, el cafè, la vinya o els plàtans, hortalisses com les cols, les lletugues o les carxofes.
La contribució catalana coneguda en aquests punts no fou petita: molt aviat, el 1505, el tarragoní Miquel de Ballester, que formava part de la segona expedició de Colom (del 1493), va començar a plantar canya de sucre a l'illa d'Haití. Un xic després, el 1516, va posar en marxa el primer enginy sucrer d'Amèrica.
Sebastià Cabot, navegant i explorador com el seu pare, Joan Cabot, venecià per matrimoni, va ser el primer que, al 1527, va plantar llavors de blat al fort Sancti Spiritu, a la vora del riu Carcarañá, a l'àrea de Santa Fe. Un dels signes del gran futur cerealístic de la regió va començar ben aviat.
Els catalans, i molts altres, també van introduir la vinya a les Amèriques. Per exemple, Francesc Vidiella, i els seus germans, a partir del 1876, van començar a plantar milers de ceps procedents del Priorat a l'Uruguai. Partint del canvi edafològic, la variant climàtica i el seu esperit innovador, van crear una varietat de raïm destinada a tenir èxit: la Uva Vidiella.
Els exemples es poden multiplicar. L'enginyer i emprenedor (nat a Vic) Eusebi Molera, un personatge clau la vida de la ciutat de San Francisco d'abans i de després del terratrèmol del 1906, va introduir el conreu de la carxofa a Califòrnia.
Els europeus també van dur a Amèrica unes bèsties totalment desconegudes a aquell continent. Bèsties de càrrega, per als transports, com els cavalls, els bous, les mules o els ases. O animals que esdevindrien proteïnes: porcs, vaques, aviram, ovelles, cabres. Al XIX, el protagonisme de les mules catalanes en la marxa cap a l'Oest dels ianquis ha estat explicat per ells mateixos (vegeu Mules, ases i cavalls, L'Econòmic, 17-9-2011). Els embotits catalans de carn de porc fa més de 100 anys que s'intenten obrir pas (vegeu Llonganissa de Vic a Filadelfia, L'Econòmic, 11-7-2010). La gallina del Prat, la famosa Potablava, és una varietat de carn especialment reconeguda a Amèrica, gràcies, inicialment, a Salvador Castelló. Els catalans van basar la seva presència americana en el comerç, la introducció de conreus i de bestiar, i la creació d'indústries molt diverses, sense oblidar la formació, les escoles, els diaris i l'edició. I l'aigua potable, les vacunes, l'oftalmologia, la salut.
Fer Europa
Les Amèriques també han transformat Europa. Per exemple, el cotó americà va ser la base de les indianes catalanes, que van canviar la història de Barcelona. La demanda americana va permetre les especialitzacions catalanes del XVIII: vinícola, paperera, metal·lúrgica. O, en certs moments, les Amèriques han salvat Europa i Catalunya. Els ceps americans van substituir les vinyes arrasades per la plaga de la fil·loxera. L'electricitat d'origen hidràulic inicialment es va produir per Barcelona Traction Light & Power, La Canadenca, just quan l'esclat de la Primera Guerra Mundial va fer perillar l'arribada de carbó.
