La Universitat de Barcelona prepara eleccions per al proper 22 de novembre i ho fa immersa en un debat sobre el futur de la universitat pública que portarà a repensar des del model de finançament i recerca fins als mecanismes de governança d'aquestes institucions. De fet, si la proposta del govern de CiU tira endavant -i amb permís de l'aturada electoral- aquestes podrien ser les darreres eleccions obertes que se celebrin a la UB.

El moment és crucial i per això la campanya es presenta concorreguda amb quatre candidatures confirmades de moment. Entre aquestes quatre, la de l'actual rector, Dídac Ramírez, qui finalitza el seu mandat envoltat per la polèmica decisió de destituir dos dels pesos pesants del seu equip de govern, Gonzalo Bernardos, vicerector d'Economia, i Carles Carreras, vicerector de Relacions Internacionals. La sintonia es va trencar del tot fa set mesos quan Ramírez va apartar de les seves funcions els dos vicerectors. “A pesar d'això vam aguantar per lleialtat institucional i per això és una llàstima que a l'últim moment les coses hagin acabat així”, diu Bernardos. El fins fa poc responsable de l'àrea econòmica critica que l'actitud de Ramírez ha generat una situació de paràlisi en l'últim mig any.

En qualsevol cas la destitució dels dos vicerectors podria restar possibilitats a la candidatura de Ramírez ja que el context de reformes demana un equip fort i cohesionat per comandar el futur de la universitat. “La UB ha de jugar un paper de lideratge en tot el procés que s'obre”, destaca l'exdegà de Medicina i un dels candidats a rector, Josep Antoni Bombí.

Hi ha molt en joc perquè en els propers mesos s'hauran de negociar aspectes com la reordenació del mapa de titulacions o la fusió de parcs científics. El de la UB, com molts d'altres associats a universitats públiques, arrossega un deute important (110 milions d'euros) que llasta els resultats de la institució i que pesarà molt a l'hora de planificar el futur de les infraestructures de recerca. “Estem en un moment crucial per a l'evolució de la universitat en els propers 25 o 30 anys i per això resulta tan important que la UB mostri un ampli consens intern”, apunta un altre dels candidats que es perfilen per a aquestes eleccions, el catedràtic de Psicologia Joan Guàrdia.

Per això una de les opcions que no es descarten és que els contactes entre els encara precandidats -als quals cal sumar-hi l'exdegana de Farmàcia Victòria Girona- acabin en una candidatura de consens. “El context requereix fer un exercici de responsabilitat i de renúncia per sumar”, afegeix Guàrdia. Tampoc es descarta que es presenti una nova candidatura alternativa capaç de sumar suports davant Ramírez.

L'actual context farà que l'àrea econòmica assumeixi un paper protagonista, sobretot en un escenari de retallades als pressupostos. Hi ha un ampli consens entre els candidats respecte de la necessitat de comptar amb vies alternatives de finançament més enllà de les transferències públiques, però posar-ho en pràctica no serà una tasca fàcil. En aquest sentit el fins fa quatre dies responsable de l'àrea econòmica, Gonzalo Bernardos, podria afegir-se a alguna de les candidatures alternatives. La gestió de Bernardos ha estat aplaudida en l'entorn universitari, ja que, descomptant la complexa situació del Parc de Recerca, la UB va tancar el 2011 amb un superàvit de 3,18 milions d'euros.

L'altre punt clau que estarà a sobre la taula és la reforma del model de governança. El govern vol modificar, entre d'altres aspectes, el sistema d'elecció dels rectors de les universitats públiques. La proposta, que es recull en l'informe elaborat per un grup d'experts nomenats per la secretaria d'Universitats, és que sigui un patronat amb un fort pes de la Generalitat qui nomeni els rectors. La idea no agrada dins el món universitari, que hi veu una pèrdua d'autonomia respecte del poder polític. “Els polítics han de demostrar que podem tenir confiança en ells”, destaca Bombí.

Els crítics amb Ramírez consideren que l'actual rector no ha sabut liderar el descontentament universitari respecte d'aquests plans de reforma, que a pesar de les eleccions del 25-N es podrien mantenir en vista d'una més que probable victòria de CiU.