“La Generalitat està centrifugant el deute cap a la universitat”
Hem suportat retallades del 20% en dos anys, molt per sobre de la mitjana
Patim un increment de la despesa financera pels deutes de la Generalitat
El deute en tresoreria arriba als 208 milions, i així consta en papers del govern
Cada any rebíem més, vam consolidar plantilles fixes i ara ens ofeguen
Allò que ha costat tant de temps i recursos pot quedar malmès en tres o quatre anys
Demanem més autonomia d'acció i de rendiment de comptes
El rector de la UAB i president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Ferran Sancho, contesta a les preguntes amb una més que evident afonia i l'expressió cansada. Les reunions i tensions provocades pel bloqueig del rectorat de l'Autònoma que ha mantingut un grup d'estudiants, així com l'ofec financer a què semblen abocades les universitats pendents dels nous pressupostos de la Generalitat, es deixen notar en l'agenda però també en els ànims d'aquest catedràtic de fonaments d'anàlisi econòmica que presideix la plataforma que aplega les vuit universitats públiques.
Els centres segueixen molt pendents de les negociacions entre el govern català i l'espanyol per marcar el sostre de dèficit per al 2013. D'aquestes negociacions dependran els recursos de què podran disposar per al pròxim exercici, i després de dos cursos consecutius amb ajustos del 10% els rectors alerten que ja no es poden fer més esforços sense malmetre la qualitat del sistema.
Amb quines previsions treballeu les universitats?
És evident que això dependrà de les negociacions polítiques. Sembla que la Generalitat veuria un sostre de dèficit al voltant del 2% com una xifra que podria permetre una certa transició. Aquí podríem estar parlant d'un ajust pressupostari del 9%, incloent aquí la paga extra, que ja suposa un estalvi de set punts, i per tant estaríem en un 2% de retallada addicional. Quant a si és un percentatge assumible o no per les universitats, hem de partir que nosaltres hem suportat retallades del voltant del 20% en els dos darrers anys, molt per sobre de l'ajust global dels pressupostos. Entenem les urgències i la situació del país, però ja hi hem contribuït per sobre de la mitjana. Els ajustos a la universitat ja s'han fet.
No els agrada cap escenari que prevegi noves retallades, però situant-nos en aquesta hipòtesi del 9%, es traspassarien les línies vermelles?
Això dependrà molt de cada universitat, perquè no totes estan en les mateixes condicions. En tot cas, l'increment de despesa financera que tenim les universitats és degut en bona part als endarreriments de la Generalitat a l'hora d'abonar allò que t'ha dit que t'abonarà. En el cas de la UAB, per exemple, en el pressupost del 2013 destinem una partida de 2 milions d'euros a interessos que no hauríem de pagar si no tinguéssim el deute de la Generalitat. S'està produint una centrifugació d'aquest deute de la Generalitat cap a les universitats.
El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, reconeixia fa unes setmanes un deute de 100 milions d'euros amb les universitats en matèria de tresoreria dels darrers tres anys. Estan d'acord amb aquesta xifra?
No, i de fet en els documents interns que ens va donar la mateixa Generalitat la suma puja a 208 milions d'euros.
Si no hi ha consens sobre la xifra, encara serà més difícil negociar un calendari de pagaments...
Cada universitat té la seva xifra de pagaments pendents. Aquests 208 milions no inclouen altres aspectes com ara el pla de millora, un compromís del govern tripartit que establia una sèrie de contractes programa amb les universitats amb unes partides concretes cada any. Les universitats van incorporar als seus pressupostos aquestes partides, però no es van materialitzar mai. El govern actual no reconeix aquest pla de millora perquè el tripartit s'hi va comprometre però mai no el va arribar a pressupostar.
A la situació actual de les universitats s'hi arriba per la crisi i perquè hi ha hagut dos anys seguits de caiguda de les transferències o també perquè hi ha hagut una herència de gestió ineficient?
Històricament sempre hi ha hagut el compromís de tots els governs d'anar augmentant a poc a poc el percentatge del PIB que es destinava a la universitat. Era un compromís que s'anava complint i les universitats, com qualsevol altra part del sector públic, van planificar els seus pressupostos basant-se en això i van anar consolidant les seves plantilles. Unes plantilles de professors i personal administratiu que en general tenen un caràcter permanent. Quan de cop i volta la subvenció que rebien desapareix, es troben obligats, evidentment, a seguir pagant aquests treballadors, i això ha generat una pressió de liquiditat molt forta.
Es van deixar portar per una inèrcia de creixement però ja han passat sis anys de crisi. No podien haver previst que els pressupostos públics minvarien?
Les reduccions prèvies com la que va marcar el govern de Zapatero el 2009 es basaven en una reducció de sous. Era una reducció neutral perquè no afectava les estructures i probablement les universitats van calcular que si venien noves retallades vindrien en aquesta mateixa forma.
Les tensions pressupostàries han obert una crisi institucional dins la UPC amb un rector que no només ha perdut suports dins la universitat sinó que ha estat qüestionat alguna vegada per la Secretaria d'Universitats. S'han enterbolit les relacions entre l'administració i les universitats amb la crisi?
Les relacions entre els rectors i la Secretaria han estat sempre bones, sempre hi ha hagut transparència, confiança i accessibilitat. Han estat bones en el mètode però no sempre en el resultat.
Els escolten però no els estant donant resposta a les seves demandes.
En les demandes de caràcter econòmic no estem trobant respostes perquè, tot i que entenc que la Secretaria és conscient que les universitats han fet ja l'ajust, han d'acceptar les condicions pressupostàries que marca el govern. En canvi, en altres temes sí que hem tingut respostes efectives, com per exemple per donar una sortida legal als professors lectors que complerts els cinc anys no poden passar a ser permanents perquè el ministeri ha restringit els concursos a places de funcionari. Amb la Generalitat hem trobat una fórmula de contracte provisional per solucionar un problema purament legal, però no econòmic, ja que els recursos per a aquestes places hi són.
Alemanya, el far de l'austeritat europea, ha eliminat les taxes i ara tota la universitat pública és gratuïta al cent per cent. Es pot fer perquè Alemanya és més rica o perquè marca les prioritats d'una manera diferent?
Les dues coses. És evident que en termes de riquesa no ens podem comparar amb Alemanya, i si tens més, pots fer més coses, però també és una qüestió de prioritats. Països de la UE que estan patint la mateixa crisi que nosaltres han prioritzat la inversió en aquells sectors que es consideren estratègics. Ho veiem per exemple a França, on ha augmentat la despesa en ciència i tecnologia. Aquí s'ha reduït, i això són decisions polítiques.
Estem veient situacions complicades a les grans universitats de l'àrea metropolitana mentre les anomenades territorials, la UdL, la UdG i la URV junt amb la UPF, han presentat pressupostos amb lleugers augments. Com s'entén això?
Les universitats grans són velles i tenen un manteniment més costós. Les territorials tenen a més una partida específica en els pressupostos que els permet un petit complement. En el cas de la UAB i de la UPC tenim una càrrega afegida. La primera perquè ha de cobrir cada any 5 milions d'euros per mantenir el seu campus, que inclou enllumenat, clavegueram, etcètera, partides que les universitats urbanes no han d'assumir. En el cas de la UPC és justament la dispersió territorial el que li genera uns costos específics que altres no tenen.
Tot i que la competència és estatal, la Generalitat va crear el seu propi grup de treball amb el sector per parlar sobre els canvis en el model de governança de les universitats. L'aposta del govern és substituir la dualitat actual del consell social i consell de govern per un patronat. Aquí, però, les opinions de les vuit universitats públiques difereixen...
Sí, no hi ha una sola posició sobre això dins l'ACUP. Personalment crec que aquesta dualitat no és el problema. El que té un ampli consens entre els rectors és reclamar més autonomia universitària. I més autonomia en el doble sentit, és a dir capacitat d'acció però també responsabilitat en el rendiment de comptes, amb més autonomia caldria també intensificar el relat del que fem a la societat.
Ara aquest relat és escàs?
No és tant que sigui escàs, sinó que segurament no arriba sempre. Però per exemple els rànquings són una manera de fer rendiments de comptes per un tercer i aquí les universitats catalanes sortim prou bé tenint en compte els recursos de què disposem. Hi ha una distància important respecte de les universitats espanyoles, també en el grau de participació en projectes europeus de recerca. Amb el que ens donen estem fent una bona feina i la millor mostra és que els nostres graduats quan acaben d'estudiar poden anar a treballar a qualsevol país del món. Ho estem veient ara: ningú no es queixa de la qualitat de l'enginyer o del metge format aquí. Evidentment que tot és millorable, però la feina s'està fent bé i el risc que veiem és precisament que això que ha costat tant de temps i tants recursos a la societat es pugui malmetre perquè ara en qüestió de tres o quatre anys es perdi la base econòmica que l'ha possibilitat.
crisi a la uab
Situacions que esgoten la paciència
Quan Sancho parla de la situació que ha viscut la UAB ho fa amb perplexitat però també amb indignació. “Les coaccions són injustificables.” Així contesta el rector al grup d'estudiants CAF (Coordinadora d'Assemblees de Facultat) que han mantingut durant dies un bloqueig intermitent a l'edifici rectoral, on treballen unes 600 persones. Sancho lamenta l'actitud d'un grup “que no representa el conjunt dels estudiants”, explica. La CAF reclamava l'aplicació immediata de les mocions aprovades en el darrer claustre. L'ocupació, iniciada el passat 17 d'abril, ha acabat aquest divendres i la universitat ja ha fet balanç de l'impacte. La UAB calcula en 500.000 euros el cost de les accions de la CAF.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.