Crayon Creatures és una original iniciativa empresarial que permet convertir els dibuixos infantils en figures en tres dimensions de gres. Només cal enviar el dibuix escanejat i pagar els 130 dòlars que costa fer la primera figura -les figures addicionals costen 88 dòlars- i la tindrem a casa en un màxim de 8 dies. Aquesta és una de les múltiples idees desenvolupades per la firma catalana Cunicode que es dedica a explorar les possibilitats comercials de la impressió en 3D. Aquesta tecnologia i altres que ja estan a l'abast de tothom i que faciliten la conversió dels bits en àtoms estan posant les bases d'una gran transformació en la forma de fabricar els objectes de tal envergadura que ja es parla obertament d'una nova revolució industrial.

Per oposició al sistema de producció actual, que necessita de grans factories, produccions massives i salaris baixos per competir, la nova indústria s'obre pas mitjançant projectes emprenedors, produccions limitades, articles personalitzats, i incorporant els sistemes de treballar i maneres de fer que s'han desenvolupat la darrera dècada al món digital; és a dir, col·laborar, compartir, ser flexible i ser global. Així, la nova revolució industrial tindrà com a gran protagonista la microempresa. Chris Anderson, ex director de la revista Wired, afirma en el seu recent llibre Makers: “L'energia i la creativitat dels emprenedors i els innovadors individuals poden reinventar la fabricació i de passada crear llocs de feina.” Potser aquest pot ser el gran motor d'ocupació que tothom busca.

L'espurna que està encenent aquesta revolució és un moviment que es coneix amb el nom de makers. Aquesta etiqueta engloba un grup molt heterogeni de persones a les quals apassiona inventar, crear coses amb les seves pròpies mans, i que són curioses i exploren les fronteres dels objectes. Tothom coneix persones amb aquest perfil en el nostre entorn. Fins ara, tot allò que imaginaven o creaven aquestes persones tenia un àmbit de difusió força limitat, de fet, sovint no traspassava el taller de casa. Els més agosarats s'atrevien a portar les seves creacions a empreses i només uns pocs aconseguien que algun fabricant fes realitat el seu somni. Tot això ha començat a canviar amb la democratització dels béns de producció. Fer un prototip, uns motlles o fabricar petites sèries ja és a l'abast de tothom. Arribar al mercat no és cap aventura impossible.

No només les eines s'han fet accessibles, tot el necessari per muntar un negoci s'ha democratitzat: la informació està a l'abast de qualsevol persona a internet; les fonts de finançament ja no són el monopoli d'uns pocs, ja que el crowdfunding és capaç de mobilitzar recursos de ciutadans de tot el món; la promoció, la comercialització i la distribució estan a un clic del client; i si el que es necessita és coneixement especialitzat les comunitats de coworking faciliten un entorn de professionals disposats a col·laborar.

Precisament aquest dissabte 29 té lloc a Barcelona la Maker Faire, una mostra on aquestes creacions surten de la foscor del taller, es mostren al públic i s'intercanvien experiències. La fira està organitzada per MOB, un espai de treball col·laboratiu que va néixer el novembre del 2011 amb l'objectiu de fomentar la innovació, la creativitat i l'emprenedoria entre professionals de diferents camps que compateixen espai; “Som com Els 4 Gats”, diu amb to jocós Cecilia Tham, cofundadora del MOB. La Maker Faire forma part dels esforços per impulsar un espai maker dins del MOB. En aquest sentit ja disposen d'una talladora de vinil i d'una impressora en 3D, que han aconseguit també de forma col·laborativa. “La comunitat és clau per entendre el fenomen maker, és a la vegada font d'estímul i d'inspiració”, diu Tham.

A la Maker Faire es presentarà la Stalactite, una impressora en 3D de tecnologia DLP, de resina líquida que solidifica per capes, que han creat Joan i Oriol Raventós. El primer és un llicenciat en Belles Arts que, procedent del camp del modelat en 3D, ha acabat sent un apassionat de les impressores 3D. Joan Raventós necessitava un aparell de gran definició per a la seva feina, però els existents en el mercat eren molt cars i va decidir fer-ne un. Vinculant-se al MOB va poder nodrir-se del coneixement d'enginyers industrials, d'electrònica i informàtics. Un any i vuit versions després, Joan i el seu cosí Oriol, enginyer expert en CAD, han desenvolupat un producte que pensen que pot tenir una demanda en el mercat, per això han decidit comercialitzar-lo i, amb aquest objectiu, endegaran una campanya de micromecenatge. “És la primera impressora de DLP de baix cost -es vendrà per 400 euros- d'Europa”, assegura Joan Raventós.

De moment, les impressores 3D han trobat una gran demanda en les empreses que necessiten fer prototips, ja que els estalvia temps i diners. De moment, la tecnologia no és prou competitiva per fer sèries de productes; cal pensar que es triga unes cinc hores a imprimir una unitat. Però el progrés es molt ràpid. “La gent s'està començant a replantejar els seus sistemes de producció, tenir la fàbrica a prop es un factor de competitivitat”, assegura Joan.

Ara bé, la gran oportunitat del moviment maker està en la producció a mida del client i de l'article costumitzat. Un producte adaptat al client pot justificar un preu més elevat. També és cert que la vida útil d'un article d'aquest tipus sol ser més llarga perquè es cuida més i, si s'espatlla, s'arregla.

Però per a Cecilia Tham la veritable revolució en marxa és la que afecta la nostra mentalitat. La societat de la producció en massa necessitava una organització del treball jeràrquica i basada en les instruccions, per tant l'educació ha seguit aquests paràmetres. Aquesta societat ha de donar pas a una altra “que posi l'accent en la col·laboració, en l'experiència del procés més que en el resultat, en allò singular més que en l'estandarditzat, i en allò espontani més que en allò sistemàtic”, afirma.