Gran angular

“Des de la darrera Diada han pujat les inversions estrangeres”

Sense dèficit fiscal hi hauria més inversió en infraestructures i menys atur
La Generalitat podria tenir superàvit, el dèficit actual no és estructural
El boicot és l'argument de la por, els espanyols no es tornaran bojos de cop
A mitjà termini, a Espanya li anirà bé la independència
de Catalunya

El Cercle Català de Negocis segueix escalfant motors per a la consulta posant l'accent en la solvència econòmica d'un futur estat català. En el darrer estudi que ha publicat, Pla de negoci de la pime catalana 2013-2016, l'associació empresarial independentista recull les oportunitats empresarials que s'obririen en l'escenari postconsulta i defensa una evolució molt positiva per als indicadors macroeconòmics.

Apunten un creixement del PIB del 2,25% en els primers quatre anys impulsat per la major inversió en infraestructures, l'augment del pressupost de la Generalitat i la recuperació i el creixement de la demanda interna.
Tots sabem que una gran quantitat dels impostos que es paguen avui, a l'entorn del 43%, no torna a Catalunya. Reinjectar aquesta quantitat de diners a la nostra economia generaria uns quants efectes, un, per exemple, que la Generalitat tindria uns pressupostos sense dèficit, perquè el nostre dèficit no és estructural. En aquest escenari es podrien estalviar retallades al sector públic i guanyaríem capacitat per potenciar el teixit econòmic, per exemple amb més inversions per corregir el dèficit en infraestructures, cosa que per si sola ja generaria ocupació. De fet en un estudi paral·lel apuntem que en 4 o 5 anys tindríem una reducció de 10 punts en la taxa d'atur, situant-nos en la mitjana de la UE. Tot això reactivaria el consum.
En aquest escenari Catalunya, diuen, podria reduir la pressió fiscal.
Aquest estudi es va fer partint dels pressupostos de la Generalitat i de l'Estat del 2012 i sobre aquests vam projectar aquest creixement del PIB del 2,25% en quatre anys; és a dir, dins la mitjana de l'OCDE, no parlem de res extraordinari. Aquest creixement incrementaria la recaptació. Vam fer proves de resistència basades en aquests pressupostos i ens sortia que rebaixant un 10% les cotitzacions socials, l'IRPF o l'impost de societats, l'estat català seguia finançant despesa i estructures i tornant el deute propi i aquell que es pogués derivar d'un pacte de separació d'actius i passius amb Espanya.
No dibuixen un escenari excessivament idíl·lic?
Som molt pragmàtics i de fet algú ens podria dir que som pessimistes perquè, si dibuixes un escenari d'acord negociat amb Espanya, la UE i els creditors internacionals, només pensar en el que significa la posició geoestratègica de Catalunya des d'un punt de vista logístic afegit al seu pes industrial, podria disparar les nostres previsions.
Si és així, per què no hi ha més entusiasme manifest entre les patronals?
Les empreses estan centrades en el dia a dia del negoci, encara no hi ha un procés de negociació amb Espanya i, per tant, han de ser curoses amb el mercat espanyol; potser no és el moment de fer proclames públiques a favor de la independència. El més important és que quan patronals com ara Pimec i Cecot han fet enquestes entre els seus associats, el resultat ha estat clarament a favor de l'estat propi. La pime entén perfectament que el necessita i les grans empreses estan fent plans de contingència perquè ho veuen venir.
Hi hauria boicot?
És l'argument de la por, però no té gaire sentit perquè el pes de les decisions racionals s'imposarà i per tant entenem que en qualsevol cas tindria un efecte molt curt i de poca importància. Els estudis que s'han fet fixen en el pitjor dels casos una incidència del 3% del PIB
, però els espanyols són gent normal que intenta buscar el seu interès i el de la família i no es tornaran bojos de cop a pesar de les actituds que veiem en l'oligarquia de Madrid o en determinats mitjans.
Quin seria, doncs, el factor de risc més gran?
Donada la vocació internacional de la nostra economia, un factor important és la moneda i la Unió Europea. Nosaltres creiem que de cap manera en quedarem exclosos perquè no entenem que sigui això el que interessi a la UE, no té cap mena de sentit que 3.500 multinacionals instal·lades a Catalunya tinguin problemes per enviar les seves mercaderies a la resta d'Europa. En tot cas sí que és el factor més important que cal aclarir, però no s'aclarirà fins que no estiguem enmig del procés, ja que serà aleshores quan la UE s'hi haurà de pronunciar oficialment.
Es perdrien inversions?
Des de l'11 de setembre tenim més inversió estrangera que mai a Catalunya... Si algú va dir que les multinacionals marxarien corrents, els fets demostren totalment el contrari. Som el segon territori en inversió industrial a Europa, tots els indicadors ens diuen que a pesar que hi ha un procés per a l'estat propi la gent ve a invertir, i això vol dir que aquests inversors ja han fet anàlisis de riscos.
Catalunya milloraria fins i tot la seva solvència, diuen.
Hem estudiat els factors principals de les assignacions dels crèdits sobirans amb els 8 països petits europeus semblants a nosaltres, com ara Holanda i Noruega, analitzant una dotzena de paràmetres per veure on es situaria Catalunya, i a curt termini entenem que hauria de tenir accés a un finançament molt més barat, d'uns 140 punts per sobre d'Alemanya i no 300 o 400 com ens trobem ara amb Espanya.
Fins i tot vostès defensen que la independència de Catalunya seria positiva per a Espanya.
Possiblement hi haurà un curt període de reajustament, però a mitjà termini els anirà bé perquè es podran centrar en el seu model de societat, de país i d'economia. Cadascú optimitzarà els seus avantatges. El problema que tenim ara és justament aquest, que tenim un govern a Madrid que ens juga en contra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.