Fer un pas tecnològic per evitar el cementiri
El comerç tradicional i la petita i mitjana empresa mostren reticències a donar una oferta per internet al consumidor tot i que aquesta inactivitat amenaça la seva supervivència
Els dubtes i les pors són els primers graons de l'escala que mena cap al canvi. Explica Carles Martín, professor de la Universitat Pompeu Fabra i assessor de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) en noves tecnologies, que en la petita i mitjana empresa no és estrany trobar reticència per l'aposta tecnològica perquè impera un pensament, o una excusa, que proclama: “Les noves tecnologies són difícils d'aplicar a la meva empresa.” Ara bé, en una jornada celebrada a Tarragona i que girava al voltant de la innovació i l'eficiència als comerços, el mateix Carles Martín assegurava que “sempre hi ha alguna possibilitat per millorar la competitivitat de l'empresa”.
En el mateix context, Agustí Iglesias Rubio, gerent de Telefónica Empreses a Catalunya, posava de manifest que fer un pas tecnològic és vital per a tot petit comerç i defensava que, perquè un negoci no acabi tancant, només hi ha un plantejament vàlid: “Què faig per resistir i tirar endavant?” Avesat a copsar les necessitats tecnològiques del sector empresarial del país, Agustí Iglesias no dubta a manifestar que “una botiga petita pot tenir la mateixa necessitat que una multinacional com Zara, amb una dimensió menor, és clar, però la necessitat és la mateixa”. Per resoldre la necessitat hi ha tot un ventall d'aplicacions i solucions, però apunta que “la tecnologia no ha de ser un fi, ha de ser una eina perquè el negoci vagi millor”.
En aquest sentit, l'aplicació Xopik.com, per exemple, està pensada perquè els comerços tinguin més visibilitat a la xarxa i, a més, busca aconseguir una relació de complicitat amb el client consumidor. Xopik.com manté que “els clients fidelitzats generen el 80% de la facturació d'un negoci local”. També la consultoria Pwc ha publicat un informe en el qual destaca que “la confiança és un factor clau per al nou consumidor, fins i tot al davant del preu”. En la mateixa línia, Agustí Iglesias afegeix que aquest nou client és “incrèdul, exigent, està hiperinformat, connectat i és col·laboratiu”. El client deixa de ser un consumidor per ser també un prescriptor (un recomanador o un crític). Si li fa el pes, farà bona publicitat del producte més enllà del seu cercle proper (el boca orella s'ha sobredimensionat amb les xarxes socials); però si l'ha decebut, el missatge negatiu es difondrà irremeiablement. Controlar aquesta informació i interactuar amb el consumidor (esbrinar-ne els gustos, anticipar-se a la queixa o esmenar-la si convé) és clau. En la ponència, Agustí Iglesias llançava a l'aire una sèrie de preguntes sobre com aconseguir la dinamització d'un negoci a internet i ell mateix tractava de donar-hi resposta.
Què volem?
Com ho fem?
La cursa no s'acaba quan s'ha tancat la primera compravenda sinó que tant o més important serà encertar les estratègies de fidelització. Tenir interacció amb el client és la manera de saber què en pensa, del producte i del servei rebut, i, de retruc, possibilita saber el missatge que difondrà entre els seus contactes socials. Amb la interacció s'aconsegueix un tracte més proper, fluid i personal i, com més detalls se saben d'un consumidor, més fàcil és assessorar-lo i fer-li recomanacions, via correu electrònic o missatges al mòbil, dels productes o ofertes que li poden interessar.
Control i anàlisi.
Negocis petits que es fan grans gràcies a internet
m.r.cAnna Genís treballa de consultora en màrqueting i és molt aficionada a la cuina. Fa cinc anys es va decidir a penjar receptes i consells en una pàgina web, Llepadits.com, i l'èxit de la pàgina l'ha dut ara a obrir una botiga online. Amb puntes de 85.000 visitants al mes (rècord assolit pels volts de Nadal), la cuinera de Llepadits va voler aprofitar el trànsit a la web “per distribuir i vendre producte de proximitat”. El peix de Vilanova i la Geltrú (acabat de pescar i enviat en fresc a destí) és l'estrella d'una oferta que també inclou olis, vins, piràmides de foie o sucs de fruita. La intenció és que “el producte vagi directament des del productor al consumidor, buscant el màxim de qualitat i el mínim de passos entremig, perquè cada pas encareix el producte de manera innecessària”.
El flequer 2.0.