Em pregunto per què preguntem tan malament
El líder del passat era una persona que sabia com donar instruccions. El líder del futur serà una persona que sàpiga com preguntar.” (Peter Drucker).
Però saber preguntar no és pas tan fàcil.
Com a prova, només cal escoltar les preguntes que acostumem a fer quan anem a visitar a l'hospital qualsevol que acaba de tenir un accident: “Com te trobes?” Està embenat fins a les celles, li fan mal les pestanyes i no pot ni contestar, i allà arribem nosaltres amb el nostres millors somriure i la nostra fantàstica pregunta, carregats de bones intencions.
El moment de fer-la també és una meravellosa oportunitat per mostrar la nostra inoportunitat. I si no, qui no recorda una visita al dentista en què, amb la boca oberta i en el seu interior un parell de mans i un altre parell d'instruments metàl·lics, el professional ens pregunta “i així doncs, a què et dediques?” Mal moment per contestar: “a la comunicació...”
I a la feina? Aquí tenim la pregunta que mai no s'ha de fer en l'entorn laboral: “És urgent?”
A veure, rumiem… Algun cop a la vostra vida us han contestat que no? Fins i tot aquell mateix dia t'hagin demanat set coses diferents i totes urgents. Serà interessant saber com aconseguir planificar-se.
Si se substitueix aquesta pregunta per una altra: “per quan ho necessites?”, podràs organitzar-te amb més facilitat. Ja sabem que alguns et contestaran amb el típic “per ahir”, però afortunadament no tots són tan graciosos…
Quan demanem a algú que faci alguna cosa, tots pensem que si li diem que no és urgent acabarà arraconat a la galleda de les no prioritats. Per tant, si ho necessitem per d'aquí a 10 minuts, 24 hores, o abans de final de mes, la resposta invariable serà: “sí, sí, urgent.”
Un tema interessant és analitzar per què la gent pregunta. Els motius –personals però transferibles– per fer-ho són múltiples:
XPer un “interès” real. Demanen informació o una aclariment que realment necessiten.
XPer “interessos”, també molt reals. Dirigeixen la pregunta tot coneixent d'antuvi la resposta, perquè volen que aquesta informació o posició aparegui a la conversa o reunió, just en aquell moment concret. Respon a la simple estratègia de tenir clar que no és el mateix que jo digui alguna cosa, que no pas que la digui algú altre…
XPer semblar “interessat”. Pur maquillatge. Demanen opinió o informació addicional però només per quedar bé. No tenen cap interès en allò que els contestaran. “Si es nota molt...fa lleig.”
XPer fer que un altre se senti escoltat perquè ens “interessa” la seva implicació. Alguns tenen ben clar que ningú s'implica si no se sent, malgrat sigui tangencialment, partícip d'una decisió. Si creiem que hem col·laborat amb la nostra opinió en la creació d'alguna cosa que ens afectarà, probablement serem menys reticents a posar-ho en funcionament.
Cridar l'atenció.
Un altre ús podria ser quan en una reunió tots parlen alhora i no hi ha manera que et deixin ficar cullerada. Per molt que provis de donar el teu punt de vista, “ja, però…”, “jo crec que…”, no aconsegueixes entrar-hi. Si, a més, no t'agrada apujar el volum de la veu, sempre pots dir dues paraules màgiques (això sí, apujant el to en pronunciar-les) “una pregunta”. Probablement aconsegueixis un microsilenci (no t'enganyis, només per poder contestar ells!) i aquí ràpidament incorpores la teva opinió o punt de vista en forma de pregunta… “no creieu que si fem tal cosa podria tenir com a conseqüència bla, bla, bla?
XPer semblar “interessant”. Són preguntes amb la finalitat de lluir-se davant dels altres i que no tenen cap voluntat interrogadora. Amb una pregunta alguns poden presumir de coneixements i, de passada, aprofitar per posar de manifest les mancances dels altres… Lleig, lleig…
Hi ha innumerables tècniques i trucs basats en l'art de preguntar. Com a exemples, en posarem un que no és gaire conegut: Si algú comenta que una reunió ha estat desastrosa, acostumem a preguntar-li directament per què? I aquí probablement entrarà a avaluar de manera subjectiva les diferents responsabilitats. O, tal com proposa un moderador que coneixem bé, podem limitar-nos a repetir amb to interrogatiu, el qualificatiu que ha triat: “desastrosa?”
I probablement, obtindrem una informació més global…
El que està clar és que hi ha bones preguntes i n'hi ha de dolentes i que si el que obtenim de la nostra pregunta no és el resultat esperat, si hi dediquem posteriorment uns minuts, trobarem quina hauria estat la bona manera de formular aquesta pregunta.