La universitat refreda el pla per captar alumnes extracomunitaris
La manca d'una oferta majoritària en anglès i els elevats preus dels graus en resten competitivitat
El govern habilitarà una via d'accés específica per a estudiants extracomunitaris al sistema universitari públic català a partir del curs que ve. Una via directa que té com a objectiu simplificar aquesta incorporació i sumar 5.000 places afegides a les 45.000 que el sistema ja ofereix en primer curs en graus, així com doblar l'actual presència d'aquests alumnes als estudis de màster d'aquí al 2020.
L'objectiu és en part doble, perquè amb aquest pla del govern no només es persegueix incrementar la projecció internacional de la universitat catalana sinó també dotar-la d'una via complementària d'ingressos en un context en què les transferències públiques han tingut una caiguda considerable i, si més no a curt termini, no sembla que això hagi de remuntar. Així, en el cas dels graus, els ingressos extres que s'aconseguissin per aquesta via anirien directament als pressupostos de les universitats. I aquí entra un dels elements clau del pla, ja que el govern preveu que aquests alumnes extracomunitaris paguin pels estudis de grau una quantitat que tendeixi a cobrir el 100% del seu cost, és a dir, al voltant dels 7.000 o 8.000 euros per curs, molt per sobre dels 2.000 euros de mitjana que paga l'estudiant d'aquí.
Però a pesar d'això, la universitat es mira la mesura amb certes reserves respecte a l'impacte real que pot acabar tenint. “En el cas dels màsters, aquesta presència internacional ja és una realitat i per això una part de l'oferta ja es planteja en anglès, però en el cas dels graus aquesta oferta està encara molt pensada per a l'estudiant local”, destaca la vicerectora de política docent de la UPC, Maribel Rosselló. No és un no, aclareix, “però en el cas de la UPC volem estudiar primer quina és la nostra realitat i què necessitaríem per adaptar-la a aquest estudiant extracomunitari, perquè potser ens adonarem que el que ens costa fer aquesta adaptació és més del que ingressaríem de més”.
I és que ser capaços d'oferir graus o grups específics en anglès serà un pas indispensable per poder captar part d'aquest alumnat de fora -tot i que també es pensa molt en l'estudiant llatinoamericà. Per això des de la secretaria d'Universitats també es vol posar l'accelerador al programa Serra Húnter i potenciar la internacionalització del professorat del sistema públic. Més enllà d'aquest repte, però, per al vicerector de docència de la UdL, Francisco García, l'important “és que tenim un problema de preu per ser competitius respecte de l'oferta d'altres països del nostre entorn”. Segons García, la política d'increment del preu de la matrícula per la qual s'ha apostat a Catalunya “ens situa en una posició molt poc atractiva si resulta, per exemple, que a la Universitat de la Sorbona de París el preu dels graus és 5 o 6 vegades més barat”.
Igual que en el cas de la UPC, la UdL encara es vol prendre el seu temps per decidir quina part de la seva oferta de graus podria ser susceptible de donar entrada a aquests estudiants extracomunitaris. En tot cas el setembre vinent la UdL inaugura dos nous estudis, un grau de xinès i espanyol conjunt amb una universitat del gegant asiàtic i un altre de turisme internacional que impartirà al centre adscrit de Barcelona que té amb el grup Planeta, “i que podrien ser més susceptibles de resultar interessants per a aquest perfil d'estudiants”.
Per al vicerector de política científica de la UB, Enric Canela, “el fet que ens obrim és sempre positiu”, però de nou matisa que no es pot esperar la mateixa velocitat en la implantació per a màsters que per a graus, “perquè la demanda per fer graus a fora tampoc és molt significativa i la que hi ha opta majoritàriament per anar a països de llengua anglosaxona”. A més Canela pensa com García que Catalunya no és ara com ara competitiva quant als preus d'aquests graus, “per això cal que s'estudiï molt bé la política de preus perquè encara hem de crear una marca prou potent”, afegeix.
El govern accepta aquest repte i el director d'Universitats, Lluís Jofre, ja admetia en presentar aquesta via específica per a estudiants extracomunitaris que “caldrà pensar en polítiques de preus intel·ligents per captar aquests alumnes estrangers i en aquest sentit es podria plantejar un sistema de crédits”.
Per al vicerector de relacions internacionals de la UPF, Josep Ferrer, encara hi ha un altre element clau per pensar que aquesta captació d'extracomunitaris en graus no podrà ser immediata. “Nosaltres hem preparat algun estudi internacional, però això només tindrà sentit amb graus de tres anys.” I això no serà possible el proper curs, ja que el sistema català va acordar una moratòria fins al curs 2016/2017.
En tot cas la UPF és dels pocs centres que ja preveuen oferir places per a aquests alumnes extracomunitaris el curs que comença el proper setembre, unes 25 o 30 places en el conjunt dels graus que tenen. El govern té previst autoritzar, amb caràcter general, 10 places extres per estudi, “tot i que es podria estudiar ampliar aquest nombre si hi ha algun grau amb forta demanda”, va destacar Jofré.
Però encara hi ha un altre element que pot frenar l'entrada d'aquests estudiants i que el govern té molt present. Es tracta dels acords que l'Estat espanyol té amb molts dels països interessants com a mercats emissors i que impedirien que les universitats cobressin un preu de matrícula sensiblement superior al que cobren als alumnes locals. En tot cas els països asiàtics, sense oblidar els llatinoamericans, són el focus en la captació d'aquest alumnat. I els àmbits de bio, salut, arquitectura, economia i TIC, aquells en què l'oferta de les universitats catalanes tindria més prestigi a l'exterior.
La universitat decidirà què cal per entrar
El veritable canvi que aporta la via d'accés específica per a estudiants extracomunitaris és que cada universitat tindrà llibertat per establir els seus criteris d'admissió, i que, per tant, aquests alumnes no hauran de passar cap prova específica general. Això hauria d'ajudar a invertir l'escassa presència d'estudiants estrangers als graus, que tan sols representa el 5% (contra el 35% en el cas dels màsters).