JOAN B. CASAS
DEGÀ DEL COL·LEGI D'ECONOMISTES DE CATALUNYA
“Els pocs retocs fiscals només han beneficiat les grans empreses”
Madrid posa sempre pals a les rodes a fer l'eix ferroviari mediterrani
Un dels drames és que hi ha menys gent amb feina ara que a l'any 2011
Un dels drames és que hi ha menys gent amb feina ara que a l'any 2011
La recerca bàsica és potent, però cal millorar la translació cap a la indústria
L'administració ha de fer sempre a les seves inversions una anàlisi cost-benefici
L'administració ha de fer sempre a les seves inversions una anàlisi cost-benefici
La gran reforma pendent és la de les pensions, perquè cau l'ocupació
Abans de començar l'entrevista el degà va mostrar, orgullós, la nova seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya mentre explicava les penúries per poder acabar un projecte tan ambiciós com necessari per culpa de la crisi. Senzillament, abans l'estructura del deganat no cabia en un pis. Va tenir prou paciència per al reportatge fotogràfic i vam tenir temps suficient per fer un repàs de la situació econòmica actual i futura. Tot això esdevenia en un càlid matí de desembre a poques hores del dia de Nadal.
Creu que l'economia catalana creixerà més el 2016 que el darrer exercici?
Crec que se situarà cap al 2,5% de creixement, mig punt menys aproximadament que el 2015. Tot això, però, dependrà dels elements contingents que afectaran tant l'economia catalana com l'espanyola.
De quins elements parlaríem?
El primer és el manteniment del preu de l'energia, del petroli, que està molt baix i previsiblement continuarà així. L'altre element serà la certa atonia en l'economia europea, amb una taxa del 2% d'inflació i, per tant, el BCE continuarà insuflant liquiditat. També hem de tenir present com evolucionaran les economies emergents, que han desaccelerat, la Xina i el Brasil, sobretot. Aquests elements són importants, però el que no sabem del tot és si la productivitat de l'economia espanyola s'ha incrementat per una evolució d'aquests dos elements o bé hi ha altres aspectes que cal tenir en compte. Però alerta, que l'atur va disminuint lentament encara que el problema és que quasi no es crea ocupació. De fet, es crea menys ocupació que al 2011. Hi ha menys gent amb feina ara que al 2011.
El panorama és desolador: poca ocupació i contractes temporals de poca qualitat.
Efectivament. Crear ocupació és important. Part de la reactivació ve com a conseqüència d'exportacions i pel paper clau que està tenint el sector industrial. La revitalització de la indústria ens interessa perquè té més resistència a la crisi, perquè som una societat industrial i perquè els llocs de treball creats solen ser més sòlids. Independentment que el 80% de la innovació ve del sector industrial. Amb aquesta recuperació de la indústria ens situaríem en el 20% de la manufactura directa. Europa preveu per al 2020 arribar a aquest 20% del PIB industrial. Això és un bon senyal, però no es tracta de crear ocupació i prou, l'hem de crear de qualitat utilitzant els serveis a la indústria i amb més valor afegit.
Sempre es diu que l'activitat econòmica s'ha de basar en la internacionalització i l'R+D. Però no creu que rere aquesta afirmació tan reiterada s'amaguen altres mancances?
En la competitivitat internacional la innovació i la recerca són elements clau, com també ho és la capacitat d'obertura als mercats. En quin punt està ara Catalunya? Doncs hi ha una situació bona i una altra que caldrà millorar. Tenim un sector de recerca bàsica molt potent, un dels més forts d'Europa. El que no és tan bo, per raons de l'estructura de la pròpia recerca, es la translació, la connexió cap a la indústria o el sector aplicat. Per tant, bona recerca i camí per recórrer cap al sector productiu. Es fan esforços des de Catalunya per millorar, com ara la creació de l'Eurocat, que és la fusió de centres de recerca.
Abans de les eleccions hi havia moltes veus que deien que el procés català era un perill perquè allunyava la inversió estrangera a Catalunya. Les dades ara diuen que aquesta inversió ha estat rècord, amb un creixement del 240% fins al setembre. Molt més que a l'Estat espanyol. I les exportacions van a tota màquina.
El camí està iniciat. La recerca bàsica està bé, cal millorar en l'aplicada. L'obertura a l'exterior és impressionant. Més del 26% d'aquestes exportacions es fan a Catalunya. Quasi el 35% de les empreses que exporten tenen seu a Catalunya. Hi ha 16.000 empreses que exporten regularment (quatre anys seguits) des del Principat. Això vol dir que és suficient? No, perquè tenim algunes limitacions importants.
Com ara quines?
Certes actuacions de l'Estat espanyol van contra els interessos de Catalunya. Per exemple, el Col·legi d'Economistes juntament amb el Col·legi d'Enginyers Industrials, el d'arquitectes i el d'enginyers de camins vam signar el manifest de la Sagrera. La Sagrera és un exemple de com no s'han de fer les coses. Fa molts anys que dura el projecte i no s'acaba. En canvi, des de Madrid es prefereix fer inversions en AVE que no seran mai rendibles. A part d'això, la forma com finalment es posa a licitació la Sagrera ignora l'experiència dels Jocs Olímpics i també el rol que havia de jugar l'empresa La Sagrera Alta Velocitat, que es va crear amb una participació entre Adif i Foment i l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Des de Madrid no es fan bé les coses. També cal recordar que Daimler Benz no es va instal·lar a Tarragona perquè encara no funcionava el corredor del Mediterrani. Això sí que és una deslocalització greu.
Alguna altra assignatura pendent? Potser la formació?
Tenim problemes d'infraestructures, de formació. A més tenim un sector en atur que difícilment es podrà reincorporar al mercat per manca de formació. Es perdrà la capacitat d'incorporar-se a un món que mentre ells estan parats no para d'evolucionar. El món i el sector industrial evolucionen molt més ràpidament que el que poden fer les polítiques actives d'ocupació.
Abans de Nadal Brussel·les va recordar al govern espanyol que calia aprofundir en més reformes. Vostè hi està d'acord, a fer més reformes, per exemple, seguir aprofundint en la laboral?
Pel que fa a la reforma laboral, si no hi ha un mínim de reactivació econòmica i la gent no té prou formació, el tipus de contracte no és el problema. Es pot parlar de contracte únic, no és una mala fórmula, però ara hi ha prou fórmules per triar.
Una cosa és simplificar l'excessiu tipus de contractes i una altra ben diferent és pensar que amb la simplificació ja es trobarà feina. Per cert, no creu que la reforma fiscal és urgent abordar-la?
Cal la reforma perquè té
un gran greuge. Essencialment recau sobre l'IRPF i sobre l'IVA i és bastant sorprenent que l'impost de societats de les grans empreses tingui un tipus efectiu aproximadament del 7% enfront del 21% de l'impost de la renda per capital o de l'impost sobre la renda o de l'IVA. El tipus efectiu de les grans empreses és del 7% superior al de les empreses mitjanes. S'han fet algunes mesures, retocs per incentivar l'economia que només han revertit en aquelles que ho han pogut aprofitar, que és la gran empresa, la gran beneficiària.
La dimensió d'una empresa té a veure amb la fiscalitat?
Tenim massa microempreses. Tenim una normativa fiscal que promou la manca de dimensió empresarial. Hi hauria d'haver una normativa fiscal que afavorís la dimensió, no que premiés continuar sent petita i mitjana empresa.
Quan parlem de reformes també pensa en el paper de l'administració pública?
És evident. Perquè hem de canviar l'administració. Cal apostar pel famós business friendly. El banc mundial va fer un estudi que deia que fer una empresa aquí costa igual que crear-la al Pakistan. A Catalunya s'han fet esforços però no són suficients.
Quants anys s'haurà d'esperar perquè el corredor ferroviari sigui una realitat?
Quan Espanya va presentar al 2003 els grans eixos ferroviaris europeus, aquest eix no hi era perquè Madrid no volia incorporar-lo. Va ser llavors quan es va començar a moure, amb el suport de Ferrmed, de la Fundacio Ignasi Villalonga, etc. i es va començar a agafar consciència tant a Catalunya com al País Valencià i fins i tot a Múrcia. Cal dir que la zona mediterrània suposa el 50% de les exportacions espanyoles. Forma part d'una concepció on es prioritzen els criteris d'equilibri i els polítics, en lloc dels purament econòmics. Quan jo dic que s'ha de canviar la manera de fer de l'administració vull dir que l'administració ha de fer a les seves inversions sempre una anàlisi cost-benefici social. Ja admeto que hi ha d'haver una part de benefici social, però d'això a tenir una manca absoluta d'impacte econòmic hi ha un bon tros.
Serà molt difícil recuperar la inversió de la majoria de trajectes de l'AVE?
És que no se'n podrà pagar ni el manteniment. Tenim poca consciència de la solidaritat intergeneracional. Vull dir que el nostre benestar el carreguem a les espatlles de les generacions futures. No podran pagar-ne ni el manteniment i no tindran cap retorn d'entrada, perquè no s'ha fet amb aquesta filosofia. Jo ja admeto que els pressupostos actuals es puguin endeutar per fer inversions que revertiran en el futur, però han de revertir de forma equilibrada, sinó el problema el tindran les noves generacions.
Per cert, creu que estan amenaçades les nostres pensions?
La de les pensions és la gran reforma pendent. La població ocupada disminueix. L'esperança de vida a partir dels 65-66 anys és de més de 20 anys. En qualsevol sistema, com ara el sanitari, no podem extrapolar la seva sostenibilitat al futur a partir de la situació actual. La quantitat de revolució tecnològica que vindrà en el futur que afecta la sanitat, salut, etc. serà espectacular.
Creu que hi pot haver problemes per cobrar pensions d'aquí a deu anys?
D'aquí a deu anys no. Però pensem que en cada reforma que es fa en aquest camp ja t'acaben reduint la pensió. En la darrera reforma ja es va lligar l'actualització de les pensions a l'evolució del PIB fins i tot també a l'esperança de vida. Els jubilats del futur cobraran del que creïn els que treballin llavors. Però l'esperança de vida suposarà una enorme càrrega i més si es vol que sigui d'abast universal. Cal plantejar-se quin serà el sistema del futur. Això demana decisions importants: si volem un sistema contributiu com l'actual hem de saber fins a quin punt s'ha de mantenir o si això no es pot mantenir haurem d'anar cap a un sistema més assistencial. Els recursos destinats a les pensions no poden anar creixent indefinidament. La part positiva és que tenim temps, no s'ha de definir com s'ha de fer en quatre dies.
Caminades tot sol per relaxar-se
Saber interpretar els números demana tenir el cap fred, per això és bo estar relaxat. Joan B. Casas, doctor en economia financera i comptabilitat, auditor i membre del Registre Oficial d'Auditors de Comptes, soci fundador de Faura-Casas Auditors i Consultors, diu que li agrada molt caminar. I ho fa sol, en travessies de dues hores. El també membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica (Carec) assegura que també li ve molt de gust llegir llibres d'assaig i poder trobar-se amb els amics per parlar, al costat d'un bon vi. L'altre hobby és el cinema, perdó: “el bon cinema”, diu ell. Acaba de veure Sufragistas, de Sarah Gavron, i El pont dels espies, de Steven Spielberg.
“Si Catalunya fos independent tindria una economia sòlida, oberta i diversa”
Per què els sistemes de finançament autonòmics sempre resulten insuficients per a Catalunya?
Es difícil tenir un bon sistema de finançament perquè al final no acaba de ser mai tal com s'explica. La capacitat que té la Generalitat és poca. El sistema actual és un petit avenç respecte a l'anterior, perquè es va incrementar la participació en els impostos bàsics com ara l'IRPF i l'IVA. Però es pensava que el 50% d'aquests impostos es quedaria a Catalunya, i això no és així. Aquest percentatge va a un pot global i allà es reparteix amb altres CA. Hi ha d'haver una certa lleialtat i no hi és. A Catalunya podem tenir una situació econòmica ascendent en PIB que creixi però això no té repercussions a les finances de la Generalitat. Els fons de l'administració catalana no estan determinats per l'evolució del conjunt de l'economia catalana. Estan condicionats per un model de finançament que afecta a tots. El repartiment, que és molt complex, no respecta ni el principi d'ordinalitat.
El professor Ángel de la Fuente, assessor del ministre Montoro, ha dit que l'aplicació del concert basc a Catalunya representaria entre 8 i 10.000 milions d'euros. Per això l'Estat difícilment permetrà un finançament just.
El professor Ángel de la Fuente, assessor del ministre Montoro, ha dit que l'aplicació del concert basc a Catalunya representaria entre 8 i 10.000 milions d'euros. Per això l'Estat difícilment permetrà un finançament just.
Està assegurada la viabilitat econòmica en una Catalunya independent?
La viabilitat econòmica de la Catalunya estat no està en qüestió. Té un PIB més gran que Grècia i una mitjana per càpita superior a la mitjana de la UE. Les finances de la Generalitat serien molt sòlides. Val la pena recordar que ara tenim un rating en la categoria del bo porqueria, perquè les oficines de qualificació saben que no tenim disponibilitat de recursos. No podem accedir als mercats perquè estan tancats. Però els economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu han fet una estimació de quin seria el rating d'una Catalunya independent utilitzant els paràmetres que usen les agències de qualificació i el resultat és un rating dels més alts del món. Només tenint el concert basc pujaria cinc esglaons. Si Catalunya fos independent la nostra economia seria sòlida, oberta, exportadora i diversificada.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.