Opinió

Falta suport a la Universitat

S'ha lloat el sistema de recerca català obviant que la major part de la recerca de Catalunya es fa a les universitats i si ens fixem en la recerca en l'àmbit de salut, de gran nivell, haurem d'anar al conjunt format per universitats i hospitals. Tot, sense menystenir el gran paper dels centres de recerca, alimentats en gran part pels investigadors de les universitats

Durant aquests dar­rers dos anys s'ha par­lat molt de tran­sició naci­o­nal i estruc­tu­res d'estat. Els polítics, no tant els docu­ments, han par­lat del sis­tema de recerca com una estruc­tura d'estat de bon nivell, però de la Uni­ver­si­tat no n'he sen­tit gaire coses. Massa vega­des des de les uni­ver­si­tats ens hem quei­xat de la desa­tenció mediàtica del govern pel que fa a les uni­ver­si­tats. S'ha lloat el sis­tema de recerca català obvi­ant que la major part de la recerca de Cata­lu­nya es fa a les uni­ver­si­tats i, si ens fixem en la recerca en l'àmbit de salut, de gran nivell, hau­rem d'anar al con­junt for­mat per uni­ver­si­tats i hos­pi­tals. Tot, sense menys­te­nir el gran paper dels cen­tres de recerca, ali­men­tats en gran part pels inves­ti­ga­dors de les uni­ver­si­tats.

El govern, d'acord amb les seves pos­si­bi­li­tats, va deci­dir encer­ta­da­ment crear un sis­tema de recerca propi del màxim nivell. Ho va fer, i bé. L'error dels dar­rers governs ha esta la manca d'inclusió i con­si­de­ració de les uni­ver­si­tats en aquest sis­tema de recerca.

Va ser, si no recordo mala­ment, l'any 1985 que es va acon­se­guir el traspàs a la Gene­ra­li­tat de les com­petències sobre uni­ver­si­tats i aques­tes van inte­grar-se al Depar­ta­ment d'Edu­cació, on van roman­dre fins a l'any 1992. Ales­ho­res van pas­sar al Comis­si­o­nat per a Uni­ver­si­tats i Recerca, que va que­dar ads­crit al Depar­ta­ment de Pre­sidència.

A l'abril del 2000 el pre­si­dent Pujol va crear el Depar­ta­ment d'Uni­ver­si­tats, Recerca i Soci­e­tat de la Infor­mació, el DURSI. Va ser efímer, i al maig del 2006 el pre­si­dent Mara­gall el va supri­mir. Les com­petències d'uni­ver­si­tats van pas­sar pri­mer a inte­grar-se al Depar­ta­ment d'Edu­cació i Uni­ver­si­tats, sis mesos, i després al Depar­ta­ment d'Inno­vació, Uni­ver­si­tats i Empresa fins al desem­bre del 2010. Des de lla­vors fins fa pocs dies vam tenir les uni­ver­si­tats a Eco­no­mia i Conei­xe­ment, a la Secre­ta­ria d'Uni­ver­si­tats i Recerca, i ara, amb el nou govern, a Empresa i Conei­xe­ment.

Secre­ta­ria d'Uni­ver­si­tats i Recerca o Comis­si­o­nat per a Uni­ver­si­tats i Recerca, m'és abso­lu­ta­ment igual. Vam ser molts els que vam cri­ti­car el des­en­cert de Pas­qual Mara­gall supri­mint el DURSI. Artur Mas, con­di­ci­o­nat per una supressió forçada de con­se­lle­ries, no va poder o no va voler crear de nou un depar­ta­ment des­ti­nats a exer­cir aques­tes com­petències. Dar­re­ra­ment hem recla­mat un depar­ta­ment d'uni­ver­si­tats, recerca i inno­vació. No s'ha fet. Un error polític i estratègic. El nom de la uni­ver­si­tat no surt en els noms dels depar­ta­ments des de final del 2010.

Podríem pen­sar que el nom no fa la cosa. Tan­ma­teix, sí que ho fa ser el res­pon­sa­ble de la matèria i seure a la taula del con­sell exe­cu­tiu. Quan es forma un govern segu­ra­ment cal com­bi­nar polítics i tècnics. Tenim un govern que, al meu parer, no cobreix ade­qua­da­ment els àmbits com­pe­ten­ci­als. Per il·lus­trar-ho, posaré un exem­ple que temàtica­ment em cau més lluny: el Depar­ta­ment de Salut. Sense des­merèixer cap per­sona, no puc enten­dre la relació entre currículums i fun­ci­ons. Jo no posa­ria el més emi­nent dels met­ges d'entre­na­dor del Barça. Clar que jo no sóc polític.

En els últims anys, per cau­ses pro­ba­ble­ment ali­e­nes als res­pon­sa­bles polítics direc­tes de la uni­ver­si­tat i la recerca, per­so­nes a les quals tinc en gran con­si­de­ració, l'única visió i acció estratègiques de la Uni­ver­si­tat, la recerca i la inno­vació l'ha exer­cit l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Uni­ver­si­tats Públi­ques, l'ACUP.

Acci­ons estratègiques.

Ha estat en l'ACUP que s'han pro­mo­gut actes i acci­ons estratègies. L'ACUP ha pro­mo­gut la Pla­ta­forma Conei­xe­ment, Ter­ri­tori, Inno­vació (Pla­ta­forma CTI), un pro­jecte estratègic per enfor­tir el desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social de Cata­lu­nya. De fet, gràcies a aquesta Pla­ta­forma s'ha ela­bo­rat l'Agenda per a la inno­vació i la com­pe­ti­ti­vi­tat de Cata­lu­nya 2015-2020.

Crec que està bé que la ini­ci­a­tiva d'aquesta asso­ci­ació pro­mo­gui acci­ons estratègiques de col·labo­ració entre les uni­ver­si­tats i “animi” el sis­tema uni­ver­si­tari català, però en cap cas no em satisfà la manca d'ini­ci­a­tiva del govern i l'escàs suport a les pro­pos­tes de l'ACUP. Si l'ACUP hagués fomen­tat i el govern fet no ho cri­ti­ca­ria.

La manca de diners jus­ti­fica algu­nes coses, però mai la manca de lide­ratge polític. Quan el país s'enfronta a la crisi més impor­tant dels últims cent anys no té cap sen­tit que la Uni­ver­si­tat i la recerca, bases de l'eco­no­mia del conei­xe­ment i de la com­pe­ti­ti­vi­tat del país, siguin actors secun­da­ris i no es con­si­de­rin autènti­ques estruc­tu­res d'estat que reque­rei­xen la màxima atenció i pri­o­ri­tat.

Parla l'ACUP

L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va ser creada l'any 2002. La seva finalitat principal és ser la veu essencial de les universitats publiques de Catalunya i sumar esforços per promoure iniciatives, programes i projectes conjunts pel bé de la millora del sistema universitari i perquè aquest constitueixi un motor de desenvolupament social, cultural i econòmic. La presidència de l'ACUP recau anualment i de forma rotatòria preestablerta en els rectors i rectores de les diferents universitats catalanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.