Opinió

L'escola i la persona

En aquest debat, doncs, hauríem d'optar per la flexibilitat en la durada de graus i màsters. Per què no podem fer coses diferents en temes diferents? Si ens fixem en els coneixements, és raonable pensar que més durada, més formació. Si mirem les possibilitats de contractació ja no és necessàriament així. Un metge no pot exercir sense completar uns estudis reglats a Europa. Altres professions es poden exercir sense acabar la carrera

No sem­pre és fàcil saber si et con­tra­dius amb el que has dit en algun moment ante­rior. Pro­ba­ble­ment sí que a vega­des ho fem. Passa sobre­tot quan par­lem de coses que evo­lu­ci­o­nen. Ens ha tocat viure, per a mi sor­to­sa­ment, una època de grans can­vis. Alguns que encara estem en actiu hem pas­sat de fer ser­vir una màquina d'escriure amb la qual fèiem anar paper carbó per fer còpies, als com­ple­xos ordi­na­dors capaços d'incor­po­rar milers d'apli­ca­ci­ons que incor­po­ren els nos­tres telèfons mòbils, que són ja mini­or­di­na­dors a través dels quals par­lem.

Recordo que el meu pri­mer ordi­na­dor de taula, per pro­gra­mar i cal­cu­lar, amb l'ampli­ació de memòria tenia 16 kb, amb pan­ta­lla gràfica. Va cos­tar el que serien avui 6.000 euros. Devia ser l'any 1979 o pot­ser el 1980. Com­pa­rem.

Recordo l'any 1995, exer­cint jo res­pon­sa­bi­li­tats uni­ver­sitàries, que un alt direc­tiu d'una gran cor­po­ració em va dei­xar estu­pe­facte dient que inter­net no tenia gaire futur. En podria expli­car mol­tes de com uns i altres hem fet estra­nyes pre­dic­ci­ons. Recor­da­reu la bom­bo­lla punt com, 1995–2000 i quan­tes empre­ses van fer fallida.

Aquesta expo­sició, nostàlgica, em porta a obser­var l'evo­lució de la uni­ver­si­tat amb escep­ti­cisme i em moles­ten pro­fun­da­ment les posi­ci­ons dels que pon­ti­fi­quen i deci­dei­xen com seran les coses. A la velo­ci­tat que evo­lu­ci­ona el món és impos­si­ble que la raó ens digui com seran les coses en el futur, però sóc dels que cre­uen, com penso que va dir Tho­mas Mann, que per a un escèptic tot és pos­si­ble. Ens hem de pre­pa­rar per a situ­a­ci­ons ines­pe­ra­des i can­vis ràpids. Al debat dels graus de tres anys i qua­tre anys hem de par­tir de la idea que el govern espa­nyol, en comp­tes de fer un model plàstic, que fàcil­ment es pugui adap­tar a situ­a­ci­ons que can­vi­a­ran molt ràpida­ment i que per­me­tin que els gra­du­ats obtin­guin una for­mació sòlida i fona­men­tal, va optar per un model viscós on per poc que badis et que­des atra­pat.

El destí de l'edu­cació és la per­sona i no l'escola o la uni­ver­si­tat. El debat està, en gene­ral, més cen­trar en interes­sos de qui impar­teix la docència i de grups de pressió d'estu­di­ants mani­pu­lats que en l'interès real del recep­tor de la for­mació.

Si ens pre­gun­tem què ha de saber un metge, hi haurà un ampli, pot­ser no total, acord inter­na­ci­o­nal. Segu­ra­ment els avenços, ràpids, fan que es per­din coses en bene­fici d'altres i que la for­mació pro­pedèutica es degradi. Pot­ser cal­dria posar-hi remei, la vida és més llarga, els estu­dis també ho poden ser. Si volem bona for­mació pot­ser serà neces­sari. Si pre­gun­tem què ha de saber un físic la cosa és ben dife­rent, tro­ba­rem de tot. Tot­hom creu saber per a què ha de ser­vir un metge, però sap per a què ha de ser­vir un físic o un matemàtic? Pot­ser for­ma­ci­ons dife­rents en graus dife­rents puguin con­duir a capa­ci­ta­ci­ons sem­blants. Una cosa són els nivells que con­fe­rei­xen els estats i altres els regis­tres pro­fes­si­o­nals que tenen alguns estats. Dir físic francès o físic britànic pot­ser no és equi­va­lent. A les engi­nye­ries és ben clar.

En aquest debat, doncs, hauríem d'optar per la fle­xi­bi­li­tat en la durada de graus i màsters. Per què no podem fer coses dife­rents en temes dife­rents? Si ens fixem en els conei­xe­ments, és rao­na­ble pen­sar que més durada, més for­mació. Si mirem les pos­si­bi­li­tats de con­trac­tació ja no és necessària­ment així. Un metge no pot exer­cir sense com­ple­tar uns estu­dis reglats a Europa. Altres pro­fes­si­ons es poden exer­cir sense aca­bar la car­rera. Recordo el cas dels engi­nyers en electrònica. Fa uns anys no aca­ba­ven la car­rera perquè tro­ba­ven feina abans. Era inne­ces­sari el que se'ls volia ense­nyar? Depèn de com es miri.

For­mació molt sòlida.

Segu­ra­ment, doncs, ens hauríem de cen­trar a acon­se­guir una for­mació molt sòlida, pro­pedèutica, en els dos pri­mers anys i dei­xar tres anys més per fer coses diver­ses. Com fan al Regne Unit. No obli­dem que el procés de Bolo­nya és una còpia mal feta del model britànic.

Ens cal intro­duir una gran plas­ti­ci­tat en el dis­seny dels nous estu­dis, però sense per­dre de vista que un nom atrac­tiu ser­veix per atreure estu­di­ants però no per for­mar per­so­nes capa­ci­ta­des. Les ama­ni­des, a la taula.

No podem obli­dar, però, que sense recu­pe­rar un curs pre­pa­ra­tori per a la uni­ver­si­tat res no podrà sor­tir bé. Algú va deci­dir eli­mi­nar-lo, algú va deci­dir fa anys que un nen de cinc anys d'ara està menys dotat que abans i va endar­re­rir l'apre­nen­tatge. Caldrà allar­gar la for­mació? Pot­ser sí o pot­ser caldrà modi­fi­car mol­tes coses. Així, si voleu ani­rem tirant, però no fun­ci­o­narà. Rei­tero, la vida és més llarga, pen­sem-ho.

Model flexible

L'entrada dels estudiants a la universitat al Regne Unit es produeix als 18 anys. El grau (bachelor) dura tres o quatre anys. El màster dura un o dos anys. Conviuen graus de la mateixa disciplina de tres i quatre anys. Amb quatre anys es pot sortir amb el grau o amb el màster. Tot flexible i adaptable sense que agències de l'Estat ho autoritzin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.