FemCat no aglutina empreses, sinó professionals i empresaris a tall personal, que gairebé sempre hi penja al darrere una empresa. Som un centenar d'associats.

En té una molt genèrica que és aconseguir que Catalunya sigui un dels millors països del món. Volem un país amb una societat cohesionada i innovadora, un país obert al món.

Efectivament. Exportar prou o no sempre és relatiu perquè dependrà amb quins països et compares. Les crisis ens demostren que les empreses que aguanten més són les que estan més capitalitzades i les que depenen menys d'un sol mercat. Per internacionalitzar-te has de ser innovador i tenir un producte que sigui competitiu. També s'ha de tenir un bon nivell d'idiomes, i has de projectar-te al món.

Hem de fer autocrítica. De corrupció n'hi ha a Catalunya i n'hi ha a Espanya. Som germans de sang en aquest tema. Si volem que Catalunya sigui el millor país del món, i Espanya ens acompanya en aquest viatge, millor.

És veritat que Barcelona té una projecció al món des dels jocs olímpics. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona o el FC Barcelona han fet molt bé la tasca i han sabut projectar una imatge de la ciutat al món oberta, segura, moderna, competitiva, amb talent que surt de les universitats. En una conversa prèvia als negocis sempre ve bé dir que véns de Barcelona.

No anem gens per aquí. Intentem enfocar-nos en aquells assumptes que són bons per al país. No parlem mai de sectors ni d'empreses. La nostra missió és fer de Catalunya un dels millors països del món. Qualsevol actuació que pot ajudar a aquesta tasca la fem. I això va des de la inclusió del talent fins a buscar la millor competitivitat. També destinem molt d'esforç a la millora de les infraestructures.

En aquest camp tenim una posició molt clara i molt alineada amb tota la conca mediterrània perquè hi ha una unanimitat des d'Algesires fins al nord d'Europa. FemCat, més que crear un grup de treball per aquest tema, el que hem fet és posar-nos en bloc a disposició de Ferrmet, que és qui agrupa, per ajudar a tirar endavant el corredor del Mediterrani.

Sí, vam collar molt en la gestió de l'aeroport perquè l'entenem com una eina de competitivitat territorial. Funciona bé, l'aeroport, però nosaltres volíem que la gestió es fes des d'aquí. Caldria que Aena veiés clar que existeix una manera millor de gestionar els aeroports, tal com es fa al 99% d'aquestes infraestructures en els països avançats.

D'entrada, un cert relleu generacional. També vam fer un viatge a Califòrnia, una zona amb una economia molt competitiva, d'on vàrem aprendre molt. I on ens concentrem molt és en el món de l'educació. Però l'educació a tots nivells, que vol dir lliurar les eines que donem a un individu per ser capaç de ser crític i adaptar-se per assolir quotes de progrés i de felicitat raonables. Volem una educació més basada en les capacitats, en plural, que no en la capacitat d'acumular coneixement.

És difícil de dir perquè jo sempre explico que això va per barris, que poden ser països, zones del món o sectors. Les empreses de base tecnològica van prou bé. Aquí on fem l'entrevista, a la seu del Consell Social de la UPC, tenim les facultats d'informàtica i assimilables, que no saben el que és la crisi. De totes maneres, el creixement difícilment tornarà a ser el que era. Els països del nostre entorn no passen els millors moments econòmicament, una realitat que no ens afavoreix gens. I això val per l'Estat espanyol, França o el Regne Unit. Diversos països de Llatinoamèrica, amb la caiguda del preu del petroli i les matèries primeres, tampoc rutllen bé. El nord d'Àfrica i el Pròxim Orient també ho passen fatal. Podríem dir que hi ha moltes incerteses.

Jo no sóc capaç d'assenyalar culpables, perquè en diferent mesura potser tots en tenim part de culpa. Quan hi havia una onada de bonança tan gran com la que hi va haver, era molt fàcil seguir el corrent. L'important és no tornar a caure en els mateixos errors, sobretot cal evitar la generació d'endeutament.

Sí, sí, de ben segur. Tota inversió pública té un efecte multiplicador. Per això és clau que hi hagi govern i fluïdesa d'inversió. Ara no hi ha ni recursos per fer el manteniment. És evident que urgeix la formació d'un govern fort i estable.

Va ser un moment molt delicat perquè els empresaris tenim clar que la nostra funció és fer que les empreses siguin competitives. Però sempre hem d'estar amb allò que surti de les urnes. Sigui el que sigui. Si no ho féssim així no seríem demòcrates. Quan des de certs àmbits es va voler donar una posició política del món empresarial ens vam preguntar en quin perímetre estem tots d'acord. Vol dir totes les cambres de comerç, les patronals, etc. i això és el que vam signar, el manifest del Far, que defensa el dret a decidir.

La història recent ens diu que els empresaris catalans i espanyols hem sabut fer empresa en tot tipus de governs des que tenim democràcia. Els empresaris farem allò que surti de les urnes. Tenim una societat prou madura per fer allò que decideixi la ciutadania. Si allò que es decideix es fa amb ordre i un mandat clar de les urnes els empresaris estem acostumats a respectar. Està en el nostre ADN voler-ho respectar.

El dèficit o no dèficit pot fer que una economia porti massa llast o massa poc, i al final és en l'interès de tots. A l'Estat li hauria d'interessar fer el corredor mediterrani perquè totes les empreses des d'Algesires fins a Girona, que són les més exportadores, exportaran més ràpid i més barat i, per tant, seran més competitives, fet que comportarà recaptar més impostos. Tot indica que no generar aquest dèficit fiscal és bo per a Catalunya i és bo per a Espanya. També hauríem de tenir present que una economia és competitiva si reps uns serveis adequats per part de les administracions.

L'empresa on jo treballava abans potser no va ser capaç de capitalitzar del tot aquella eufòria. A la que estic treballant ara li ha passat si fa no fa el mateix i, pel que jo conec, aquell excés provocava un estrès de les estructures que tampoc era bo. La construcció llavors estava invertint prop del 18% del PIB quan en un país homologable al nostre estaria entorn del 5-7%. Baixar del 18% a l'1 o 2% va ser una clatellada fortíssima. La bona notícia és que quan és un sector tan petit per poc que inverteixes de més, de seguida doblarà. Per tant, jo diria que només pot fer que millorar. Però tant de bo que hi hagi un govern i uns pressupostos clars perquè la inversió pública és dinamitzadora.

A les empreses elaborem els pressupostos cada any, o fins i tot més sovint, per tal de complir els objectius i treure partit de les oportunitats. Si repetim els pressupostos de l'any anterior, el més probable és que ens equivoquem.

Si vols atreure inversors estrangers el que no pots fer és canviar les regles de joc a mig partit, que és el que ha passat. Ara bé, a l'altre extrem també he de dir que l'Estat espanyol té una potència instal·lada de més de 100 gigawatts quan la potència pic està als 40 i pocs. El govern que surti haurà de pilotar aquestes dues realitats.