Catalunya és un país innovador? Si mirem els indicadors internacionals, evidentment no. En sortim malparats. L'European Innovation Scoreboard, que ens dóna una anàlisi comparativa del grau d'innovació dels estats membres de la Unió Europea així com d'altres estats i regions veïnes, ens situa en una posició molt discreta i ni tan sols líders a l'Estat espanyol. Ens mostra moltes febleses. Aquesta és una visió objectiva i global feta bàsicament amb criteris econòmics. Hi ha, però, altres dimensions.

Fa pocs dies llegia que Manel Esteller, director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), investigador d'Icrea i professor de genètica de la Universitat de Barcelona, ha liderat un estudi que demostra que és possible emprar un test epigenètic per descobrir a partir de quin tipus de tumor primari s'ha produït la metàstasi en el pacient. Aquest descobriment permetrà desenvolupar tractaments més específics. Concretament, ajuda a identificar fins al 87% de casos de càncer d'origen desconegut. El test anomenat EPICUP serà comercialitzat pel grup multinacional català Ferrer.

Fa uns mesos un grup d'investigadors de l'Hospital Clínic, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i de la Universitat de Barcelona van demostrar que un test genètic del tumor en càncer de pit permet conèixer amb precisió el pronòstic del tractament. Em sembla que no es comercialitza però a l'Hospital Clínic ja es fa servir.

Són dos exemples, entre molts, del que fan els investigadors biomèdics i clínics de les universitats, hospitals i centres de recerca catalans.

És innovació? Sí, però normalment no creem empresa de la recerca translacional. Segurament alguna cosa més hauríem de fer, però els resultats s'apliquen als pacients. No discutiré si de la sanitat n'hauríem de fer un negoci multinacional, no parlaré de turisme sanitari, tampoc no diré res sobre l'ús de sales d'operació a hores lliures per a clients privats. Són temes políticament sensibles. Només diré que aquest coneixement, que costa diners produir, té demanda.

Tot el que es faci en sanitat té una gran repercussió mediàtica. El govern, del signe que sigui, va amb peus de plom, però no deixa d'actuar, i malauradament s'actua amb menys pressupost del necessari.

A vegades nosaltres mateixos ens disparem trets al peu. El govern va aprovar al juny el pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris) 2016-2020, un pla dissenyat com un nou instrument de planificació i coordinació que defineix les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut per als propers anys. Aquesta nova planificació es va redactar prenent d'antecedent l'anterior pla estratègic, en coherència amb les prioritats del pla de salut de Catalunya i en col·laboració amb el Departament d'Empresa i Ocupació, amb l'objectiu d'enfortir el lideratge del sistema de salut de Catalunya en el conjunt del sector.

Aquesta convocatòria específica d'ajuts de la recerca requeria més de 31,5 milions d'euros durant els propers tres anys, una quantitat subjecta a l'aprovació dels pressupostos, però com que no hi ha pressupost gràcies a les CUP i els seus socis espanyols, els diners els dedicarem a disminuir el dèficit, com volia Cristóbal Montoro.