La innovació que repta l'Íbex 35
El Blockchain, la innovació que ha fet possible el bitcoin, suposa una amenaça per bona part de les grans empreses
Bancs, en primer lloc, però també companyies elèctriques, empreses de telecomunicació, concessionàries d'infraestructures, en definitiva, els grans sectors industrials d'aquest país comencen a percebre com una amenaça real la cadena de blocs (el Blockchain), una de les anomenades innovacions trencadores cridades a provocar canvis radicals en el mercat. Poc conegut encara pel gran públic, és la tecnologia que fa possible les monedes virtuals com ara el bitcoin que, aquesta sí, ha tingut més rellevància social. És de domini públic que l'èxit del bitcoin ha alertat el sistema financer tradicional, però aquesta només és una lectura parcial i molt limitada, només la punta de l'iceberg. En realitat la base de dades de la cadena de blocs fa escac i mat a molts de negocis d'intermediació, dels més tradicionals mencionats als més nous, com Uber o Airbnb. “Qualsevol intermediació està amenaçada”, subratlla Francisco Vera, de la consultoria estratègica Tandem.
Com sol passar amb molts avenços d'internet, la culpa la té un algoritme que permet que dues persones facin una transacció de manera anònima, segura, descentralitzada i comprovable. La fiabilitat del procés és la clau de tot plegat, perquè posa fora de joc les empreses que basaven el valor afegit a fer de garant d'una operació entre un remitent i un destinatari.
Si bé fa possible molts tipus d'intercanvis i no només els monetaris el cert és que les entitats financeres són les primeres que s'han començat a posar nervioses. Per a un sector amb molts de fronts oberts (caiguda de marges, problemes de credibilitat, exigències del regulador, el sector d'empreses o serveis financers i tecnològics, les Fintech, etc.) la base de dades de la cadena de blocs s'ha convertit, en poc temps, en el llop ferotge per als equips directius de molts de bancs, que veuen clar que donarà ales a la descentralització financera ja iniciada amb l'economia col·laborativa (crowdfunding). Els pagaments, les transaccions i altres operacions entre particulars seran cada cop més freqüents sense la intermediació d'un banc. D'altra banda, grans marques com Apple o Google que fan determinats moviments estratègics, arribat el moment poden utilitzar la seva bona imatge entre els consumidors per esgarrapar part del negoci dels bancs. Però aquests també presenten batalla. En relació amb la moneda virtual, el Banco Santander s'ha vinculat a l'UBS, BNY Mellon, Deutsche Banck, l'operador de mercat ICAP i l'empresa emergent Clearmatics per promoure el diner digital.
El desafiament del control.
Però com dèiem, no es tracta només d'operacions monetàries. La cadena de blocs Blockchain com a mitjà i llibre de registre segur d'intercanvis ja dóna peu a nombrosos projectes emprenedors. És el cas de la plataforma Ethereum, que desenvolupa els contractes intel·ligents (smart contracts). La idea és que particulars, empreses o directament màquines puguin signar acords contractuals sense que calguin notaris, registradors o altres verificadors. Són petits programes que s'incorporen a les transaccions del Blockchain i que es completen si s'accepten un seguit de clàusules. Un cas particular és el dels cibercasaments, contractes nupcials fets a través d'internet. Tot això ja ha fet posar el crit al cel a col·lectius professionals com ara els notaris, que veuen amenaçada la seva funció a la societat, sobretot després que documents o transaccions de Blockchain s'han admès pel seu valor probatori en judicis. La nova tecnologia també tensa el dret. Stampery és una empresa emergent liderada per l'emprenedor Luis Iván Cuende, que ofereix un servei en línia de certificació per a arxius digitals i correus electrònics. El seu lema és enviar els notaris de vacances.
També l'energia?
La seva combinació amb la tecnologia de les dades massives i de l'internet de les coses fa pensar que som a les portes d'un ordre econòmic nou.
Què és la cadena de blocs?
Hi ha qui ho defineix com un sistema de missatgeria supersegur i qui posa èmfasi en el fet que és un llibre de registre d'operacions fiable i públic. Tot això és cert. Es basa en la tecnologia P2P, que és l'ADN d'internet, de tal manera que quan s'envia un missatge aquest es divideix en blocs que s'encripten i s'envia al destinatari a través d'una xarxa d'usuaris, anomenats miners que posen a la disposició del sistema la seva terminal d'ordinador a canvi d'una comissió. El missatge es torna a recompondre quan arriba a la destinació amb plenes garanties d'inviolabilitat, i una base de dades deixa constància pública de l'operació: quan s'ha començat i quan s'ha completat. Miguel Viana explica que havia estat miner i que el 2014 n'hi havia 10.000 a tot el món que es repartien uns 7.000 dòlars diaris. Ara són 220 miners, segurament perquè cal més capacitat de gestió, però Viena pensa que la concentració no és una bona notícia per a la seguretat del sistema.