El factor ecològic per excel·lir
L'ecoinnovació ja no només serveix per complir el compromís ambiental, sinó que fa guanyar diners a l'empresa
Adaptar el procés industrial als cicles naturals ja no és tant un compromís moral commovedor sinó una estratègia intel·ligent d'R+D+I per esdevenir singular en el mercat.
Com explica Jordi Oliver, de la secretaria tècnica del Laboratori d'Ecoinnovació -Obra Social La Caixa i Fòrum Ambiental- “si innovem és per diversos motius, tots perfectament raonables: les matèries primeres s'han encarit, 3.000 milions de dòlars a tot el món entre el 1999 i el 2014; ha augmentat la competència de la Xina, que ara inverteix més en R+D+I que el Japó, els EUA i la UE, i la revolució tecnològica que suposa internet, que amb un 40% de la població connectada arreu del món posa a l'abast nous serveis com el lloguer de pisos, i la impressió en 3D, que qüestiona la serialització”.
El negoci ecoinnovador ha de crear coneixement nou per al seu context empresarial i social, i generar valor ambiental, però “aquest ha de ser de mercat, viable”, com destaca Jordi Oliver en les sessions del seminari Ecoinnovació i competitivitat.
Hi ha diversos senders per reeixir en l'ecoinnovació. En primer lloc hi trobem l'empresa que crea valor a partir de residus, dins el model d'economia circular, de reutilització, reciclatge i remanufactura. Aquí l'exemple canònic és Ecoalf, que recupera residus (plàstic, xarxes velles de pesca) com a matèria primera tèxtil. No només converteix el residu en moda, sinó que ho comunica al client per generar encara més valor. Si recull ampolles de PVC per transformar-les en camises o jaquetes i reduir un 20% el consum d'aigua, un 40% d'energia i un 50% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle és per abonar un concepte poderós, que explica Carol Blàzquez, directora creativa de Sostenibilitat de la firma: “treballem amb la idea de tras(h)umanity, és a dir, que l'home, l'única espècie que genera un residu que no pot ser absorbit per la natura, o l'amaga sota la catifa o converteix la deixalla en matèria primera.” Ecoalf ha tirat endavant iniciatives com Upcycling The Oceans, en què recupera del mar velles xarxes de pesca i ampolles PET que esdevindran roba prêt-à-porter.
Segur i natural.
Un tercer model, no menys revolucionari, és sotmetre el producte al servei, tot bandejant l'opció a la propietat. Allò que els tècnics ja anomenen servitització: ara, al client, ja no se li ofereix un bé perquè en sigui propietari, sinó que se li lloga, amb un servei de manteniment incorporat. Un exemple alliçonador d'aquesta estratègia de desmaterialització és el de Rolls-Royce, que ha passat de vendre turbines a llogar motors per hores i a fer-se càrrec del manteniment, que en aquest cas té un caire clarament predictiu. Com diu Oliver, “en aquest cas es dissenya per a la durabilitat i l'eficiència.” Aquí tenim el servei per a tot, orientat al producte, a l'ús o accés i al resultat, cosa que acaba servint per combatre un dels pecats habituals del model econòmic imperant, l'obsolescència programada en la fabricació de béns.
Una altra estratègia, i aquesta és paradoxal, proposa que el consumidor gasti menys, tot pensant en l'estalvi de recursos i també en la durabilitat. Una jugada arriscada és la que ha fet Patagonia, el fabricant de roba esportiva, que ha basat la seva reputació bo i recomanant als consumidors que s'estiguin de gastar en béns de consum com la roba, per responsabilitat. Patagonia, que amb aquest màrqueting ha augmentat les vendes, fins i tot arriba a gestionar la venda de la seva roba, que ja ha estat usada, i d'aquesta manera remarca que el seu producte no roman mai obsolet, ni tècnicament ni estèticament, en un clar combat contra la idea de moda, una institució contra la qual també lluiten moltes empreses que es lliuren a la innovació ecològica.
Reposicionar el tomàquet Solís en verd
Amb la campanya “Solís responsable”, Nestlé ha volgut donar al seu clàssic tomàquet fregit Solís, que ara es presenta com a fruit d'una agricultura de producció integrada, que redueix en un 33% la despesa d'aigua i un 31% els fertilitzants.
Més productiu vol dir més sostenible
El projecte d'R+D+I Fruit Futur de Fruits de Ponent s'imposa millorar les varietats de nectarina, préssec, poma i pera en assolir un 10% més de productivitat al camp i un 20% de despesa d'aigua. També treballa en aromes naturals per a begudes.
L'art de l'ecodisseny en una rentadora
La multinacional dels electrodomèstics (Bosch, Siemens, Balay, Ufesa...) és capaç, amb el simple canvi d'una peça de fixació a una rentadora, de reduir un 74% de l'impacte ambiental de la fabricació, el cost de la qual es rebaixa en un 48%.
Tovallola de microfibra per renéixer
Arpe és una tèxtil que ha reviscolat gràcies a tovalloles “ecofriendly”, les Tuva Towell, que amb les competidores de cotó pot exhibir estalvis en energia (57,7%), en aigua (57,7%), en detergents (72%) i, tot plegat, estalvis econòmics (60%).