Eines

El factor ecològic per excel·lir

L'ecoinnovació ja no només serveix per complir el compromís ambiental, sinó que fa guanyar diners a l'empresa

Ja hi ha exemples de “servitització”, en què prima el servei

Adap­tar el procés indus­trial als cicles natu­rals ja no és tant un com­promís moral com­mo­ve­dor sinó una estratègia intel·ligent d'R+D+I per esde­ve­nir sin­gu­lar en el mer­cat.

Com explica Jordi Oli­ver, de la secre­ta­ria tècnica del Labo­ra­tori d'Ecoin­no­vació -Obra Social La Caixa i Fòrum Ambi­en­tal- “si inno­vem és per diver­sos motius, tots per­fec­ta­ment rao­na­bles: les matèries pri­me­res s'han enca­rit, 3.000 mili­ons de dòlars a tot el món entre el 1999 i el 2014; ha aug­men­tat la com­petència de la Xina, que ara inver­teix més en R+D+I que el Japó, els EUA i la UE, i la revo­lució tec­nològica que suposa inter­net, que amb un 40% de la població con­nec­tada arreu del món posa a l'abast nous ser­veis com el llo­guer de pisos, i la impressió en 3D, que qüesti­ona la seri­a­lit­zació”.

El negoci ecoin­no­va­dor ha de crear conei­xe­ment nou per al seu con­text empre­sa­rial i social, i gene­rar valor ambi­en­tal, però “aquest ha de ser de mer­cat, via­ble”, com des­taca Jordi Oli­ver en les ses­si­ons del semi­nari Ecoin­no­vació i com­pe­ti­ti­vi­tat.

Hi ha diver­sos sen­ders per reei­xir en l'ecoin­no­vació. En pri­mer lloc hi tro­bem l'empresa que crea valor a par­tir de resi­dus, dins el model d'eco­no­mia cir­cu­lar, de reu­ti­lit­zació, reci­clatge i rema­nu­fac­tura. Aquí l'exem­ple canònic és Eco­alf, que recu­pera resi­dus (plàstic, xar­xes velles de pesca) com a matèria pri­mera tèxtil. No només con­ver­teix el residu en moda, sinó que ho comu­nica al cli­ent per gene­rar encara més valor. Si recull ampo­lles de PVC per trans­for­mar-les en cami­ses o jaque­tes i reduir un 20% el con­sum d'aigua, un 40% d'ener­gia i un 50% d'emis­si­ons de gasos d'efecte hiver­na­cle és per abo­nar un con­cepte poderós, que explica Carol Blàzquez, direc­tora cre­a­tiva de Sos­te­ni­bi­li­tat de la firma: “tre­ba­llem amb la idea de tras(h)uma­nity, és a dir, que l'home, l'única espècie que genera un residu que no pot ser absor­bit per la natura, o l'amaga sota la catifa o con­ver­teix la dei­xa­lla en matèria pri­mera.” Eco­alf ha tirat enda­vant ini­ci­a­ti­ves com Upcy­cling The Oce­ans, en què recu­pera del mar velles xar­xes de pesca i ampo­lles PET que esde­vin­dran roba prêt-à-por­ter.

Segur i natu­ral.

Una altra via és recórrer a recur­sos reno­va­bles, energètics i d'altres, perquè el model de negoci sigui més resi­li­ent i sos­te­ni­ble. Un cas d'èxit ha estat Met­hod, que es va endin­sar en un sec­tor domi­nat per grans cor­po­ra­ci­ons, el de la neteja, amb la química verda com a base per a tot el cicle de vida dels seus pro­duc­tes. El resul­tat de jugar davant el con­su­mi­dor la carta de pro­duc­tes segurs i natu­rals ha estat asso­lir un volum de ven­des de 110 mili­ons de dòlars, que ja supo­sen una amenaça per als seus pode­ro­sos com­pe­ti­dors.

Un ter­cer model, no menys revo­lu­ci­o­nari, és sot­me­tre el pro­ducte al ser­vei, tot ban­de­jant l'opció a la pro­pi­e­tat. Allò que els tècnics ja ano­me­nen ser­vi­tit­zació: ara, al cli­ent, ja no se li ofe­reix un bé perquè en sigui pro­pi­e­tari, sinó que se li lloga, amb un ser­vei de man­te­ni­ment incor­po­rat. Un exem­ple alliçona­dor d'aquesta estratègia de des­ma­te­ri­a­lit­zació és el de Rolls-Royce, que ha pas­sat de ven­dre tur­bi­nes a llo­gar motors per hores i a fer-se càrrec del man­te­ni­ment, que en aquest cas té un caire clara­ment pre­dic­tiu. Com diu Oli­ver, “en aquest cas es dis­se­nya per a la dura­bi­li­tat i l'eficiència.” Aquí tenim el ser­vei per a tot, ori­en­tat al pro­ducte, a l'ús o accés i al resul­tat, cosa que acaba ser­vint per com­ba­tre un dels pecats habi­tu­als del model econòmic impe­rant, l'obso­lescència pro­gra­mada en la fabri­cació de béns.

Una altra estratègia, i aquesta és para­do­xal, pro­posa que el con­su­mi­dor gasti menys, tot pen­sant en l'estalvi de recur­sos i també en la dura­bi­li­tat. Una jugada arris­cada és la que ha fet Pata­go­nia, el fabri­cant de roba espor­tiva, que ha basat la seva repu­tació bo i reco­ma­nant als con­su­mi­dors que s'esti­guin de gas­tar en béns de con­sum com la roba, per res­pon­sa­bi­li­tat. Pata­go­nia, que amb aquest màrque­ting ha aug­men­tat les ven­des, fins i tot arriba a ges­ti­o­nar la venda de la seva roba, que ja ha estat usada, i d'aquesta manera remarca que el seu pro­ducte no roman mai obso­let, ni tècni­ca­ment ni estètica­ment, en un clar com­bat con­tra la idea de moda, una ins­ti­tució con­tra la qual també llui­ten mol­tes empre­ses que es lliu­ren a la inno­vació ecològica.

Nestlé

Reposicionar el tomàquet Solís en verd

Amb la campanya “Solís responsable”, Nestlé ha volgut donar al seu clàssic tomàquet fregit Solís, que ara es presenta com a fruit d'una agricultura de producció integrada, que redueix en un 33% la despesa d'aigua i un 31% els fertilitzants.

Fruits de ponent

Més productiu vol dir més sostenible

El projecte d'R+D+I Fruit Futur de Fruits de Ponent s'imposa millorar les varietats de nectarina, préssec, poma i pera en assolir un 10% més de productivitat al camp i un 20% de despesa d'aigua. També treballa en aromes naturals per a begudes.

BSH

L'art de l'ecodisseny en una rentadora

La multinacional dels electrodomèstics (Bosch, Siemens, Balay, Ufesa...) és capaç, amb el simple canvi d'una peça de fixació a una rentadora, de reduir un 74% de l'impacte ambiental de la fabricació, el cost de la qual es rebaixa en un 48%.

Tovallola de microfibra per renéixer

Arpe és una tèxtil que ha reviscolat gràcies a tovalloles “ecofriendly”, les Tuva Towell, que amb les competidores de cotó pot exhibir estalvis en energia (57,7%), en aigua (57,7%), en detergents (72%) i, tot plegat, estalvis econòmics (60%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.