Opinió

Pensions a la fuga

Efectes del canvi:
Amb els canvis extraordinàriament accelerats que viu avui el món del treball, és absolutament negligent pensar que aquests canvis no incidiran sobre el sistema de pensions

Em diuen des de Madrid que més enllà de la qüestió cata­lana, una de les dimen­si­ons que ha forçat l'entesa entre els dos grans par­tits del tau­ler espa­nyol és la qüestió de les pen­si­ons. Ara que el nou govern es posarà en marxa ha arri­bat el moment de par­lar de les pen­si­ons. I, crec que val la pena fer-ho sense sub­ter­fu­gis, expli­cant les coses tal com són i fent pre­vi­si­ons rao­na­bles del que pot pas­sar en el futur. No s'espan­tin. Sobre la taula hi ha dub­tes molt rao­na­bles sobre la sos­te­ni­bi­li­tat futura de l'actual sis­tema públic de pen­si­ons. Ull viu: no vull dir, amb això, que les pen­si­ons públi­ques hagin de des­a­parèixer. És més aviat una qüestió de model i de la seva relació amb l'actual i can­vi­ant món del tre­ball.

Pri­mer. Con­cep­tes. A grans trets es pot afir­mar que hi ha dos models dife­rents de pen­si­ons. El model de capi­ta­lit­zació i el model de trans­ferència inter­ge­ne­ra­ci­o­nal. Al pri­mer, les per­so­nes cotit­zen pel seu tre­ball i l'orga­nisme encar­re­gat de la gestió de les pen­si­ons guarda, inver­teix i capi­ta­litza aquests diners espe­rant el moment de la jubi­lació del cotit­zant. El segon, que és el model públic actual a l'Estat espa­nyol, els tre­ba­lla­dors cotit­zen a la Segu­re­tat Social i, segons les cotit­za­ci­ons dels tre­ba­lla­dors actu­als, es paguen les pen­si­ons dels tre­ba­lla­dors pas­sats, els actu­als pen­si­o­nis­tes. El pri­mer és un model com el que tenim per a la tri­bu­tació amb Hisenda, però a l'inversa. És un model de relació un a un de l'admi­nis­tració amb el cotit­za­dor. El segon és un model de caixa única en què l'Estat ges­ti­ona per a tots els seus ciu­ta­dans tots els ingres­sos i també les des­pe­ses.

Segon. Efec­tes d'arros­se­ga­ment. Perquè els sis­te­mes públics de pen­si­ons basats en les trans­ferències inter­ge­ne­ra­ci­o­nals fun­ci­o­nin neces­si­ten diver­ses coses. Pri­mer de tot, una piràmide de població ade­quada. És a dir, més gent en edat de tre­ba­llar que en edat de cobrar la pensió. I, en segon lloc, que hi hagi feina, que la gent tre­ba­lli i, espe­ci­al­ment, que cotitzi. Això és molt impor­tant. Com més esta­bles siguin els con­trac­tes i més alts siguin els sala­ris dels tre­ba­lla­dors cotit­za­dors millor per a les pen­si­ons. Com veuen, el sis­tema de pen­si­ons no és un sis­tema aïllat. Tot el que passa en el món del tre­ball acaba reper­cu­tint d'una manera o altra al sis­tema de pen­si­ons. Per tant, molt de compte amb els efec­tes d'arros­se­ga­ment. Si fem una reforma labo­ral que en lloc de fle­xi­bi­lit­zar per tre­ba­llar més i millor acaba fent pre­cari el tre­ball mala­ment per al sis­tema de pen­si­ons. Si deci­dim que els joves paguin els cos­tos de la crisi i, tot i que estan més ben for­mats que els més grans no els donem gaire opci­ons de futur i han de mar­xar a tre­ba­llar a fora, mala­ment per al sis­tema de pen­si­ons. Si en un con­text de clar enve­lli­ment de la població tan­quem les por­tes a la immi­gració i evi­tem l'entrada de nous cotit­za­dors, mala­ment per al sis­tema de pen­si­ons.

Esta­bi­li­tat i sala­ris fixos.

Ter­cer. Efec­tes del canvi. Amb els can­vis extra­or­dinària­ment acce­le­rats que viu avui el món del tre­ball és abso­lu­ta­ment negli­gent pen­sar que aquests can­vis no inci­di­ran sobre el sis­tema de pen­si­ons. Ja ho he escrit altres vega­des en aques­tes matei­xes pàgines, però cal insis­tir-hi. El món del tre­ball indus­trial amb un con­tracte social que inter­can­vi­ava esta­bi­li­tat i sala­ris fixos per pro­duc­ti­vi­tat toca la seva fi. Anem cap un nou con­tracte social que inter­can­viarà fle­xi­bi­li­tat i gestió col·labo­ra­tiva (tre­ba­lla­dors apo­de­rats) per com­pe­ti­ti­vi­tat. A l'era de la glo­ba­lit­zació no podem dema­nar a les empre­ses que no siguin fle­xi­bles i que no s'adap­tin al món que ve.

Per tant, neces­si­tem un sis­tema de pen­si­ons fle­xi­ble que s'adapti també als nous temps. De fle­xi­bi­li­tat, n'hi ha de molts tipus, des de les pro­pos­tes de com­bi­nar tre­ball amb jubi­lació, pas­sant per posar més fàcil la doble o tri­ple cotit­zació, fins a esta­blir sis­te­mes mix­tos que com­bi­nin capi­ta­lit­zació amb trans­ferències inter­ge­ne­ra­ci­o­nals. I tot ple­gat, s'ha de fer amb una ment oberta i sense cris­pa­ci­ons, evi­tant la pica­ba­ra­lla política. Un exem­ple. Saben què s'estan plan­te­jant al país més enve­llint i amb més robots del pla­neta, és a dir, al Japó? Com que els robots ja apre­nen a través del mac­hine lear­ning, es plan­te­gen què són: capi­tal o tre­ball? Per tant, ¿els robots que tre­ba­llen han de cotit­zar en el sis­tema de pen­si­ons? O, perquè no es pot pen­sar en un sis­tema únic de pen­si­ons a Europa, tal com ja s'ha plan­te­jat amb l'atur? Vist el movi­ment dels nos­tres joves no sem­bla pas des­ca­be­llat.

Caixa única.

I, quart. Efec­tes sistèmics. Si fem males polítiques públi­ques que no evi­ten (en el millor cas) un model de crei­xe­ment ina­de­quat, arriba la crisi econòmica, i com que la caixa és única, cal aten­dre mol­tes altres des­pe­ses (atur, sani­tat, etc.), mala­ment per a les pen­si­ons. És veri­tat que la Segu­re­tat Social té un fons, cada vegada més petit, però arriba el moment de pen­sar en esque­mes nous de cotit­zació i pres­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.