0
Focus
Barcelona - 13 novembre 2016 2.00 h

Barcelona ‘tech': Del projecte a la seducció global

La ciutat se situa amb força en el mapa global d'urbs tecnològiques amb més atractiu fruit d'una estratègia premeditada conjunta. Una forta aposta per la nova economia basada en les tecnologies aporta la diferència i el valor afegit

L'atracció és la resposta a una estratègia de ciutat a llarg termini
Un bon nombre d'empreses estrangeres han obert seu a la ciutat Les oficines a l'exterior d'Acció atreuen al país inversió de qualitat
Barcelona està al mateix nivell que Londres, però ens falta ambició
Només el consens entre les forces polítiques pot portar al lideratge
Necessitem que l'Ajuntament se sumi a l'estratègia de ‘smart city'
- Barcelona

La marca Barcelona es troba en el seu moment més dolç. Coneguda internacionalment com a destí turístic, la ciutat també comença a ser molt valorada per la recerca, la innovació, la tecnologia i l'emprenedoria. L'atracció que irradia la capital de Catalunya s'estén pel territori i impulsa l'economia amb una rapidesa que fa uns anys, immersos en la crisi econòmica, resultava quimèrica. Però l'atracció actual de Barcelona, i per extensió del país, és el fruit d'una estratègia estudiada i, sobretot, abraçada pel conjunt de les forces polítiques i socials. “La idea de l'economia creativa a les ciutats prové del 2009-2010. Era una política a llarg termini, que va donar impuls, per exemple, al barri 22@. Després, la crisi va fer caure els preus de lloguer de les oficines i dels espais industrials i va sorgir el coworking. L'altre moment clau per a la ciutat va ser l'arribada del Mobile World Congress. Tot plegat respon a una estratègia de ciutat a llarg termini”, explica Marc Pradel, del grup de recerca Crit (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana).

Des de l'ideari d'impulsar les ciutats –liderat per Pasqual Maragall– o el país –projecte defensat per Jordi Pujol–, l'objectiu final no era altre que situar l'economia catalana entre les primeres del món a través del desenvolupament de la tecnologia i les relacions internacionals. Obrir nous mercats, màxima eficiència i productivitat empresarial i una nova indústria com a suport de la també nova economia global havien de portar el país al seu millor nivell d'excel·lència. Els resultats es comencen a percebre.

Atractiu.

“Barcelona s'ha convertit, s'està consolidant i té una gran projecció de futur com un dels hubs tecnològics del món”, va assegurar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest estiu, en la inauguració del nou Pier 01, la seu del Barcelona Tech City, que acull més de 1.000 professionals i 80 empreses del sector digital.

El clima, la ubicació, les infraestructures, la qualitat de vida i un ampli ecosistema industrial, tecnològic i acadèmic situen Barcelona entre les ciutats més atractives del moment. “Té les característiques ideals per esdevenir una ciutat d'innovació”, afirmava fa unes setmanes Raúl Rojas, professor de la Universitat de Berlín i expert en robòtica, que va assistir com a convidat a la II Nit de la Robòtica, organitzada per l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.

“Londres, Berlín i Hamburg, juntament amb Barcelona, s'han definit a Europa com a hubs d'innovació. La capital catalana té l'avantatge de tenir la indústria al seu voltant i molt bones connexions entre aquesta i les universitats. Hi ha efervescència respecte a les start-up, les smart cities i les noves tecnologies. I això passa perquè existeix cohesió no només amb la indústria del segle XX sinó també amb la del segle XXI”, deia Rojas, alertant que “se l'ha d'ajudar”.

L'atracció de Barcelona també es fa sentir entre les empreses estrangeres que decideixen obrir seu a la ciutat. “Nosaltres vam triar Barcelona per establir la nostra seu a Europa perquè és molt bon lloc per desenvolupar el negoci. Tens bons preus per a oficines i hi ha molt bons desenvolupadors”, comenta Anna Baidachnaya, cap per a Europa d'Appodeal, empresa nord-americana que monitoritza la publicitat per a aplicacions mòbils, present al Barcelona Games World, el congrés de videojocs celebrat a la ciutat l'octubre passat. També Manfred Karrer, programador informàtic austríac, va triar Barcelona fa tres anys i mig per desenvolupar el seu projecte, únic al món: Bitsquare, una aplicació per transferir bitcoins de manera descentralitzada. “M'agraden les qualitats de la ciutat. Hi estic a gust”, diu.

Des del govern català, s'ha treballat intensament per arribar al bon moment en el qual es troba ara Barcelona i la seva àrea metropolitana. “El 1999 es va aprovar el primer pla d'innovació i en els últims deu anys s'ha reforçat aquest camp, perquè el govern entén que és allò que ens diferencia i ens aporta valor afegit”, afirma Núria Betriu, directora general d'Indústria i consellera delegada d'Acció –agència per a la competitivitat de l'empresa–, i destaca que des del govern es continua impulsant la recerca, la innovació i la indústria.

Entre les últimes actuacions del govern hi ha la iniciativa Innova Global –cofinançament de projectes empresarials a través d'Avançsa (entitat impulsora de nous negocis amb un alt valor afegit), dotat amb 25 milions d'euros i dirigida a projectes empresarials amb fort component innovador o d'internacionalització i desenvolupats en un dels set àmbits de l'estratègia RIS3CAT (de base industrial). En aquesta línia, la Generalitat també va anunciar a l'octubre l'ajut directe per a pimes que comencin a innovar amb els Cupons a la Innovació, aportant fins a 300.000 euros.

“El centres tecnològics, ara representats a Eurecat, són una altra aposta per impulsar la innovació, abans molt atomitzada”, explica Betriu, que apunta que “el que cal és massa crítica per poder ser líders al sud d'Europa, ser competitius i atreure inversions”. Per la directora general d'Indústria, “és fàcil captar talent quan comptes amb bones universitats i centres de negoci”, afirma. En aquest sentit, Betriu destaca la petjada de la indústria, “ara molt compromesa amb la societat i que aporta el 20% del PIB, a més de llocs de treball estables i de qualitat i inversions de mitjà i llarg termini”.

‘Start-up'.

L'emprenedoria al voltant de les noves tecnologies i el finançament que l'acompanya va arribar més tard que als mercats britànics, als Estats Units o a certes ciutats d'Alemanya. A Catalunya, com a la resta de l'Estat, el sector immobiliari va atreure les inversions en els anys de bonança. “Era un negoci en què els beneficis es feien de pressa i el sector bancari li va donar ple suport”, diu Betriu, que afegeix: “Ara el nostre sistema ha madurat tant en projectes com en experts en inversió.”

L'estratègia ha dut també a un augment de les inversions internacionals. “En aquests moments, Catalunya lidera la inversió de fons privats internacionals, aconseguint el 71% del total del que inverteixen a l'Estat.” En aquesta línia se situen les accions exteriors d'Acció per a start-up. “Som forts en aquest àmbit i tenim molts casos d'èxit”, apunta Betriu.

Malgrat els esforços que es fan des del govern, els emprenedors lamenten que el capital privat, a Catalunya, arrisca poc i en quantitats escasses. Per Eduard Biosca, director comercial a l'Estat de NetApp –empresa de gestió i emmagatzemament de dades–, l'atractiu de Barcelona s'ha de canalitzar per treure'n tot el profit. “Tenim una indústria turística important i uns congressos molt potents, que han fet que es cregui en les empreses tecnològiques que comencen, però encara podríem fer molt més. Tenim talent, però es necessita més finançament.”

Nacho Lafuente, fundador i CEO de Datumize (pàg. 7), està convençut que “Barcelona està al mateix nivell que Londres, però ens falta ambició”. Lafuente ha ubicat l'empresa a Viladecans i amb ell treballen tres europeus “als qui no ha costat gens traslladar la seva residència al país”, comenta. També Scott Mackin, fundador i CEO de la plataforma Barcinno (pàg. 7) es troba molt còmode a la ciutat. Va arribar de Boston el 2013 per acabar els estudis a Eada Business School, on des de fa un any és professor de Màrqueting Digital, i va crear Barcinno, una plataforma que ja ha esdevingut una landing zone imprescindible per a start-up. Per ell, “el govern ha fet un bon treball de suport a la iniciativa empresarial i a la creació d'empreses”, alhora que alaba també la feina feta per l'Ajuntament, “sobretot per la marca Barcelona i el seu ecosistema innovador”.

Esdeveniments com el Mobile World Congress, els congressos d'IoT (Internet de les Coses) o de Smart Cities –del 15 al 17 d'aquest mes, a Barcelona–, Alimentària, Barcelona Meeting Point, entre una llarga llista de trobades sectorials són un gran aparador per a la ciutat i el país, com també, destaca Betriu, “l'impuls de les oficines d'Acció a l'exterior, ubicades en indrets clau com ara Silicon Valley, Nova York, Boston, Israel, Londres, Berlín, Singapur o Hong Kong”.

Per Betriu, una de les bases de l'èxit és “la col·laboració publicoprivada, on tothom aporta tot allò que pot. Hem de ser capaços de continuar amb el consens”. Tanmateix admet el desacord amb l'Ajuntament de Barcelona pel que fa a l'estratègia de smart city , tot i que diu: “Estic convençuda que trobarem punts d'acord perquè necessitem que el consistori se sumi a aquesta estratègia. El consens a llarg termini és fonamental.” I rebla: “Som on som, però ha costat molt, i s'ha de mantenir i impulsar, perquè tenim moltes capacitats per liderar.”

“Ens queda molt per fer, no ens podem adormir”

M.S
L'emprenedoria s'ha d'impulsar també dins de les mateixes empreses
La indústria ha posat alguna cosa més que un gra de sorra en la construcció de l'ecosistema tecnològic a Catalunya. Entre altres aspectes, ha aportat empreses i bons professionals. “No ho devem estar fent molt malament quan som capaços de competir arreu del món i quan a altres països d'Europa, quan busquen enginyers, miren cap aquí”, diu Pere Homs, director general dels enginyers industrials de Catalunya, des del 2014.
La Barcelona tecnològica està en un moment dolç.
Estem en una situació prou bona però no ens podem adormir. Ens queda molt per fer i el món es mou molt de pressa. Som molt atractius, però això no és suficient. Hem de ser una mica més autocrítics.
Tenim bona indústria?
Catalunya és una de les regions industrials d'Europa, però amb unes característiques molt concretes. La nostra és molt més petita que la indústria mitjana europea, però amb molt de pes. Gairebé el 20% del PIB de Catalunya és directament industrial, i indirectament se situa entre el 40% i el 50%. En molts aspectes, estem en un bon nivell.
També en tecnologia?
La tecnologia s'està convertint en una activitat molt transversal en la qual hi participen totes les especialitats de l'enginyeria. S'ha fet molt complexa i molt especialitzada. Avui dia ja no són persones les que la desenvolupen, són equips multidisciplinaris. Tanmateix, la innovació en tecnologia es fa, bàsicament, en el marc de les empreses multinacionals. Aquest és un component a tenir en compte.
La innovació està en perill?
Tot es mou molt de pressa i a més estem en un entorn en què la dimensió pesa a l'hora de desenvolupar noves tecnologies. S'ha aconseguit un ecosistema d'emprenedoria important però aquests projectes tenen moltes dificultats per consolidar-se. El que ens passa és que els que tenen èxit sovint són absorbits o integrats en entitats molt més grans. Aquesta és una estratègia que fan servir les grans corporacions del món per accelerar la seva pròpia innovació. Això és un problema.
Com ho hem de combatre?
Sense deixar de banda l'emprenedoria, hauríem de potenciar la intraemprenedoria, l'emprenedoria dins de les mateixes empreses. Perquè, al final, les empreses que ja tenen un ecosistema funcionant gaudeixen d'un entorn adequat perquè determinades aventures d'emprenedoria puguin consolidar-se. La intraemprenedoria ens donaria encara més bon resultat des de la perspectiva de la creació de valor, de la rapidesa i de la consolidació. La clau és la velocitat.
La robòtica seria un exemple de sector a fer créixer aquí?
Pel que fa a la part més innovadora, com ara la robòtica dels serveis, del món social, de la medicina o de l'agricultura, no estem bé. A altres llocs, per exemple a Silicon Valley i Corea del Sud, són més àgils i s'estan imposant. Però pensem que els automatismes vindran per tot arreu i aquí tenim bones empreses de robòtica industrial. Tenen èxit i exporten, però d'investigació, poca. Ens dediquem bàsicament a les aplicacions i, això sí, en aquesta àrea ens podem equiparar a qualsevol país del món. Tenir indústria de l'automòbil i enginyers amb una gran capacitat també ens ha ajudat molt. Però no podem estar a tot arreu. Ens hem d'especialitzar.
Què recomanaria?
Potenciar la intraemprenedoria i donar suport a la indústria. En un determinat moment, semblava que a la societat li feia nosa la indústria i ara ja s'entén que és sòlida des del punt de vista de generació de valor, ocupació i medi ambient. Estem acceptant que val la pena que donem suport i que dediquem un espai a l'activitat industrial. Però si volem indústria, necessitem enginyers, i no hi ha enginyers sense estudiants d'enginyeria. Hem d'oferir-los projectes professionals interessants que puguin desenvolupar aquí. La nostra societat s'ha de plantejar si vol formar joves i tenir-los en situació precària o apostar a través d'ells per fer una societat amb un desenvolupament econòmic més sòlid basat en la tecnologia. Aquests són els reptes que tenim.

Cap a un Pier02

El juliol passat es va inaugurar el Pier01, la seu del Barcelona Tech City (BTC), al Palau de Mar, i ja està en marxa el mecanisme per poder inaugurar l'any vinent el Pier02. Miquel Martí, CEO de BTC, assegura que l'èxit del projecte rau en el fet que “s'està impulsant des de la part privada, amb suport públic. L'aliança que es crea és brutal”. La demanda actual “podria omplir un segon edifici i, fins i tot, un tercer”, assegura. Barcelona, en aquests moments, “transmet una energia que no es veu a Europa des de fa temps”, afirma, alhora que anuncia: “La Barceloneta esdevindrà un pol tecnològic mundial. Costarà, però treballem amb aquest objectiu. Hem de crear un concepte on la tecnologia convisqui amb el barri.” Ara per ara, BTC ja és una marca reconeguda en l'univers tecnològic. Només cal, segons ell, més massa crítica d'inversors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a