Aprofitant l'avinentesa del debat a la totalitat, ahir, d'una proposició de llei del PP per reduir el tram autonòmic de l'IRPF, que es va tombar amb l'abstenció de C's i el vot en contra de la resta, el Parlament va viure un aperitiu del que s'endevina que centrarà els propers debats pressupostaris, i al cap i a la fi pot ser clau per a l'aprovació final: la reforma del model fiscal. Des d'òptiques molt diferents, cert, però tots els grups, tret de Junts pel Sí, que hi va passar de puntetes, van expressar la necessitat d'introduir canvis tributaris enllà dels que ja inclou el projecte de llei d'acompanyament del pressupost que dimarts va entrar al Parlament.

Especialment la CUP, el teòric soci que l'ha d'aprovar, va insistir en boca del diputat Benet Salellas que vol “una política fiscal més justa, proporcional i progressiva”. I ja ho avisava: “La seguirem defensant aquí i a arreu perquè creiem que té molt recorregut.” Salellas, de fet, va suggerir un dels possibles escenaris que el govern ja hauria estudiat en el seu dia: apujar un punt l'IRPF al 4% de contribuents catalans amb renda superior als 60.000 euros anuals, amb què es recaptarien més de 100 milions més. I no va ser l'única proposta concreta: Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que Es Pot, plantejava abaixar l'IRPF a les rendes inferiors al doble del salari mínim, i apujar-lo a les que siguin set vegades superiors, que es corresponen amb el mateix 4% que deia la CUP. En tot cas, Salellas constatava que els 1.170 milions més de despesa social que hi ha al projecte del govern no provenen de polítiques fiscals que hagin dut a majors ingressos sinó de l'evolució positiva de l'economia i la rebaixa dels tipus d'interès. En canvi Roger Torrent, de JxSí, el contestava recordant que les novetats tributàries implantades pel govern des del 2012 suposen uns 1.200 milions més de recaptació anuals, xifra que el PSC rebaixa a 500.