Intento no ser catastrofista, per això al llibre parlo de desafiaments i no de problemes. Estem vivint les conseqüències d'una història que va començar fa uns 12.000 anys, quan es van produir tot un seguit de canvis al planeta que van propiciar unes adaptacions de l'espècie humana -perquè segurament estava preparada intel·lectualment- de manera simultània en diverses parts del globus. Així es com neixen el sedentarisme i les ciutats, es domestiquen diverses plantes i animals i aleshores es va emprendre el camí que jo crec que és el que encara estem. I efectivament aquell programa, per dir-ho així, ha tingut un gran èxit, perquè ara vivim molt bé com a espècie: som 7 mil milions de persones a tot el planeta i l'esperança de vida ha augmentat amb qualitat. Ara bé, tenim un seguit de reptes, jo n'he identificat dotze, però també tenim les eines per poder afrontar-los.

Hi ha gent que parla de l'antropocè, perquè són conseqüència de la intervenció de l'home. Efectivament, a partir dels anys cinquanta les dinàmiques que han portat a la situació actual es van accelerar. Però penso que ens falta perspectiva.

En altres moments de la història segurament van tenir aquesta mateixa sensació. Els maies, per exemple, van viure crisis que els van obligar a marxar de ciutats i tornar a començar. La novetat ara és que actualment és global.

Estic convençut que davant aquests reptes tenim un seguit d'eines i una es l'observació sistemàtica de la realitat, que és el que en diem ciència. Com també ho són l'educació i la cultura. Una societat educada, amb criteri, és fonamental.

És cert. La sensació que tinc és que l'anàlisi econòmica està sobrevalorada respecte a la científica. I això malgrat que l'anàlisi científica de les coses ens permet fer una cosa essencial: predir el que passarà. La ciència, o és capaç de predir les coses o no serveix; l'economia no prediu res.

Depèn dels països, al Regne Unit i en general als països anglosaxons cada ministeri té un chief scientific advisor i en les qüestions importants informa de l'estat de la situació. Després els polítics decideixen, però estan ben informats. En algun moment del llibre parlo que els desenvolupaments en el camp genètic ens poden portar a plantejar-nos si en algun moment volem dirigir la nostra espècie cap a una direcció determinada modificant-la genèticament i, per exemple, eliminar algunes malalties. Ara està prohibit però potser en el futur ens ho podem plantejar. Aleshores els científics poden informar, aportar escenaris i tenir un paper més actiu.

Exacte, i ens trobem actualment amb uns sistemes polítics que funcionena l'àmbit local, nacional o estatal però a nivell supraestatal no hem aconseguit que funcionin i aquest és un problema.

Segurament la globalització s'ha fet d'una manera que ha perjudicat gent que reacciona designant governs que miren cap a dins. Com el que està passant als EUA, Regne Unit, Polònia o França. Aquesta és la tendència; però la globalització és irreversible i hem d'eliminar desigualtats.

No té per què. El que sí que serà és més conservadora, això segur. Aquests canvis conservadors que estem observant passen essencialment perquè la gent jove no vota. Hem de veure clarament que la població no pot seguir creixent indefinidament, per tant, la conseqüència directa és que la societat envellirà. I si hi afegim altres temes com la robotització, en un futur caldrà menys gent per treballar i caldrà fer plantejaments.

A la història hem tingut plantejaments que van del comunisme al liberalisme ferotge i hem vist que no són la solució. Ara necessitem respostes noves, visions polítiques que ataquin la desigualtat.

Moltes d'aquestes idees ja són en les declaracions internacionals que es van fer després de la Segona Guerra Mundial, hi són en els tractats fundacionals de molts organismes com la Unesco, l'OMS, la FAO o la mateixa ONU, però aquestes bones idees no han acabat de funcionar. Per tant no cal inventar res, les idees hi són, només cal recuperar-les i fer-les eficients.

La tecnologia és extraordinària però hi ha economistes que pensen que ho solucionarà tot i això no m'ho crec. Hem de veure com s'utilitza i mirem també les conseqüències d'aquesta tecnologia: l'energia que necessita és ingent i els materials que s'hi utilitzen estan fent molt mal en algunes parts del món. La tecnologia no és innocent. Siguem conscients de tot això.