Ens han repetit fins a la sacietat que les reformes laborals eren necessàries, la fórmula magistral per sortir de la crisi i crear ocupació, que l'única sortida era la de la devaluació salarial, que això pararia la sagnia de destrucció d'ocupació i en crearia de nova. La conseqüència d'això és que des del 2010 els treballadors i les treballadores hem estat sotmesos a una forta i injusta davallada salarial, conseqüència d'un model de creixement basat en la contínua contracció dels costos laborals que amb prou feines ha aconseguit augments de competitivitat, però que ha generat l'empobriment creixent de la classe treballadora i de la majoria de la població.

A més, aquesta devaluació ha estat molt desigual. Mentre que els salaris dels qui més guanyen han seguit creixent pràcticament sense interrupció, els sous més baixos no han parat d'enfonsar-se, de manera que la bretxa entre uns i altres ha augmentat de manera molt significativa. D'altra banda, les empreses han sortit molt beneficiades, en termes relatius, de la crisi: de 2006 a 2015 han guanyat 6,3 punts de participació en el VAB, que és justament el que han perdut les rendes salarials. És a dir, que s'ha produït un copiós transvasament de rendes dels treballadors i les treballadores cap a les empreses.

Ara ens troben en un moment de cicle expansiu de l'economia que tampoc no està arribant a tothom. Els tres últims anys de creixement de l'economia espanyola han situat ja els beneficis empresarials per sobre del nivell nominal del 2008, quan va començar la crisi, però els salaris es troben ara sis punts per sota del màxim marcat en aquell moment i perden quatre punts percentuals en el repartiment de la renda nacional.

Per tot això, des de la UGT de Catalunya exigim que s'acabi aquest model injust i empobridor de creixement. És imprescindible que el 2017 els salaris creixin per sobre de la inflació (la previsió per a l'any vinent és de l'1,3%) i que es moguin en una franja entre l'1,8% i el 3%, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des del 2010. Això suposa traslladar als salaris tots els augments de productivitat laboral, que per al 2017 s'estimen en l'1,6% en termes nominals (productivitat real més inflació). Solament augments salarials a nivell agregat superiors a aquest dígit permetran que la participació de les rendes salarials en el PIB augmenti.

Necessitem salaris dignes i adequats que posin fi a la pobresa laboral i la desigualtat social.