2017: Guanyaran els pessimistes?
Dies per recopilar, i per a les usuals previsions a les quals els economistes som tan afeccionats i en les quals som tan desafortunats, afortunadament en molts casos.
En primer lloc, situem-nos: avui dia, les estimacions sobre el comportament dels mercats financers i, diria, de l'economia en general, se centren molt més en factors polítics i socials que en aquells estrictament econòmics. És així. Allò que divideix els optimistes i els pessimistes és, sobretot, la probabilitat atorgada per uns i altres al fet que determinats fets polítics es materialitzin en una o en una altra direcció. I segur que també el risc que assignen al fet que determinats fets inesperats (sobretot aquells que avui ni ens passen pel cap, els cignes negres) tinguin lloc i afectin d'una forma no avaluada les nostres expectatives. Bloomberg news publica anualment una “guia” per orientar sobre els pitjors escenaris, d'acord amb un grup notable d'analistes i opinadors, i el NY Times ha publicat també uns reportatges sobre els shocks polítics que podem patir el proper any. Un altre avís, previ a llistar alguns esdeveniments que poden decantar la balança del 2017 a favor d'allò que avui anuncien els optimistes o els pessimistes: en aquest any 2016 han estat clarament “guanyadors” els pessimistes. Les victòries de Trump i del Brexit, el reforç de Putin, el fracàs immigratori de la Unió Europea, han estat alguns dels fets més perillosos que es podien donar aquest any i que s'han confirmat. No cal que recerquem massa en els mitjans de comunicació per comprovar de quina manera els “pessimistes” ens ho estan encara recordant.
Vegem, doncs, alguns d'aquests fets que, si es confirmen aquest proper any, faran del 2017 un mal any. En primer lloc, allò que pot passar a “Trumplàndia”. És cert que una possibilitat és l'estabilitat, el continuisme i el “business as usual”; però de la presidència de Trump es poden esperar més aviat turbulències, errades en diplomàcia i polítiques, oposició transformada en revoltes (dels joves, dels negres i fins i tot rebel·lia en alguns estats nord-americans), divisió en els republicans i, per tant, inacció governamental, etc. Hem de dir que l'opció pessimista no sembla gaire desenraonada.
Un segon element es pot trobar en el comportament del triangle Putin/Trump/Europa. L'aïllacionisme americà aliat a l'agressivitat russa pot generar una reacció militarista a Europa (amb conseqüències) o bé la seva paràlisi i crisi (també amb fortes possibles conseqüències negatives). Triïn vostès mateixos.
Sempre el temor de la xina.
Finalment (tot i que ens podríem allargar), focalitzem-nos a Europa. Les properes eleccions a Alemanya, Holanda i França ens podrien donar bones notícies, però és altament probable que no sigui així en tots els casos. Els resultats electorals poden caure del costat dels populistes i tot plegat ser letal per a l'euro i per a la Unió Europea. Tenim el Brexit coent-se i a Itàlia la derrota de Renzi ja ha establert les bases perquè esclati el factor bancari i perquè el moviment 5 stelle de Grillo, amb el suport d'altres forces populistes, arribi al consell de ministres. Ara es podria repetir a altres països i no és improbable que estiguem a les portes d'un shock definitiu per al projecte europeu.
Aquests esdeveniments polítics que, si es produeixen, seguiran donant la raó al pessimisme, poden venir acompanyats d'altres fets, tant o més perillosos. És tot allò que gira al voltant dels riscos cibernètics, dels atacs informàtics, de la divulgació d'informació confidencial en grans quantitats, dels retrocessos en els escassos avenços sobre el canvi climàtic i, finalment, la sempre existent possibilitat d'epidèmies massives.
Que predomini allò que ens anuncien els pessimistes o, al contrari, que no es materialitzin aquestes previsions tal com creuen els optimistes que succeirà, determinarà el que podem esperar de l'economia i dels mercats financers l'any 2017, molt més que l'evolució estricta de les variables econòmiques i de l'ús adequat de les polítiques públiques. És la victòria de la ciència política sobre la teoria econòmica.
