La cancellera Angela Merkel ha entrat en la dinàmica de definir com a “vergonyós”, sense embuts, i de condemnar amb contundència el paper de Rússia a Síria. I Moscou hi respon curant-se en salut de cara al que sens dubte sentirà dir a Berlín quan la líder alemanya entri en la campanya electoral de debò per aspirar a la reelecció en les eleccions generals del 2017. Hamburg va cloure ahir dues jornades de consell ministerial de l'OSCE, a escala dels titulars d'Afers Estrangers, marcades per la divisió dels 57 membres de l'organització i amb un exercici de mala maror bilateral. El ministre rus, Serguei Lavrov, es va apartar del llenguatge diplomàtic que acostuma a emprar qualificant de “bestieses” les sospites difoses pel cap dels serveis d'espionatge alemany, Hans-Georg Maassen, sobre l'acció d'hipotètics hackers russos per influir en la campanya electoral alemanya. Ni tan sols el seu també diplomàtic col·lega i amfitrió alemany, Frank-Walter Steinmeier, va aconseguir suavitzar la topada.

Segons Maassen, el seu departament d'espionatge ha detectat una “creixent i agressiva” activitat que indica que es preparen ciberatacs contra els membres del govern de Merkel, la mateixa cancellera i també la resta de la classe parlamentària alemanya establerta. L'aperitiu del que pot passar ja es va viure mesos enrere, quan un ciberatac massiu atribuït a hackers russos va obligar a revisar tot el sistema informàtic del Parlament alemany.

Més o menys el mateix que van detectar en la campanya electoral dels Estats Units els serveis secrets d'aquest país contra l'aspirant demòcrata, Hillary Clinton. Sense dir-ho obertament, igual que aleshores es va veure la mà amiga de Vladímir Putin a favor de Donald Trump, ara es tem alguna cosa semblant contra Merkel.

Precisament ahir, el president Barack Obama va ordenar a les agències d'intel·ligència que revisin els ciberatacs i la intervenció estrangera en les últimes eleccions als Estats Units i que entreguin un informe abans que ell deixi el càrrec.

Les relacions entre Moscou i Berlín estan malmeses com feia anys que no passava. El conflicte ucraïnès –i, més concretament, l'annexió de Crimea a Rússia– ha posat Alemanya en línia de confrontació envers Putin i, malgrat que Merkel insisteixi que la porta del diàleg continua oberta, res fa pensar en una distensió.

La presidència de torn d'Alemanya de l'OSCE va acabar amb un consell dels ministres d'Afers Estrangers que, de nou, no va poder emetre ni un comunicat final conjunt per falta de consens. La presidència alemanya de l'Organització per a la Cooperació i la Seguretat Europees anirà seguida aquest gener per la seva equivalent del G-20, que es tancarà també a la ciutat d'Hamburg amb la cimera corresponent el juliol vinent. Aleshores Donald Trump ja hauria assumit el lideratge als Estats Units. Les perspectives d'una multilateralitat efectiva, sobre Ucraïna o sobre Síria, semblen remotes.