Durant unes hores l'esperit de la guerra freda va tornar als mitjans de comunicació internacionals. Després que el president rus, Vladímir Putin, subratllés dijous durant una reunió amb alts càrrecs del Ministeri de Defensa la modernització de l'exèrcit, incloent-hi el seu armament nuclear, el president electe dels EUA, Donald Trump, feia servir el seu canal de comunicació preferit, el seu compte personal de Twitter, per respondre. “Els EUA han de reforçar i expandir la seva capacitat nuclear fins que arribi una època en què el món tingui seny”, va escriure Trump, obviant que Barack Obama havia anunciat mesos abans un programa de modernització de les armes nuclears durant els trenta anys vinents valorat en un bilió de dòlars. “Si hi ha una cursa armamentista els superarem a cada pas i els sobrepassarem a tots”, va assegurar Trump després en una entrevista a la cadena de televisió MSNBC. L'escletxa dels míssils (missile gap), aquella expressió de la guerra freda que feia referència a la disparitat –més percebuda que real– entre el nombre d'ogives nuclears entre els EUA i l'URSS, semblava que tornava a estar d'actualitat.

En la seva roda de premsa anual –ajornada un dia pel funeral d'Andrei Kàrlov, l'ambaixador rus assassinat dilluns passat a Ankara– s'esperava, per tant, que el president rus tornés a referir-s'hi. Interpel·lat per les paraules de Trump, Putin es va declarar sorprès per la reacció. “No som nosaltres qui provoquem la cursa armamentista..., mai estarem disposats a caure en una cursa armamentista i tenir unes despeses que no podem permetre'ns”, va dir, i va recordar que l'any que ve es reduirà a un 3,3% la despesa en Defensa. Putin també va destacar que Rússia continua actuant en el marc del Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, signat amb els EUA el 2010. “Les premisses per a una nova cursa armamentista es van crear després que els EUA es retiressin del Tractat de Míssils Antibalístics”, va explicar el mandatari rus. “Quan una part es va retirar del tractat i va dir que crearia el seu propi paraigua antinuclear, l'altra part ha de crear-ne un de similar [...] o crear mitjans eficaços per superar aquest sistema de defensa antimíssils”, hi va afegir.

Tanmateix, Putin va insistir en les seves declaracions del dia abans. “És molt important i no ho he dit casualment: un agressor és aquell qui hipotèticament pot atacar Rússia; nosaltres som més forts que qualsevol agressor potencial, puc reafirmar-ho”, va dir.

Durant la conferència de premsa, que va durar gairebé quatre hores, Putin també es va referir a altres qüestions de política nacional i internacional, des de les relacions amb els EUA, la UE o la Xina fins als escàndols de dopatge, els atemptats gihadistes, l'estat de l'economia russa i els conflictes a Ucraïna i Síria. Respecte a aquest últim, el president rus es va manifestar a favor de la idea d'iniciar un procés de negociacions al Kazakhstan amb el suport de l'Iran i Turquia. Putin també va rebutjar les acusacions d'haver interferit en les eleccions presidencials als EUA i es va mostrar confiat en una recuperació de l'economia russa, que tancarà l'any amb una caiguda d'entre el 0,5% i el 0,6%. La qüestió de si es tornaria a presentar a les eleccions presidencials del 2018 va quedar en l'aire. “El temps ho dirà, ho decidiré basant-me en l'estat del país i del món, en el que he fet i en el que puc fer”, va contestar.