L'ampolla de l'optimisme o del pessimisme amb què es mesura la mortalitat a la carretera acabarà mig plena aquest 2016, però el comportament de la sinistralitat durant aquest mes de desembre n'ha buidat una bona part i farà que el balanç final no pugui ser tan favorable com s'albirava a finals de novembre.

Fins ahir, a les carreteres catalanes hi han perdut la vida 154 persones, de les quals 17 en els 28 primers dies de desembre. Si l'any acaba així, suposarà un descens del 12,5% en relació amb les xifres del 2015, un paràmetre que s'ha de valorar perquè la tendència de la sinistralitat de l'any anterior va ser a l'alça i es va arribar a les 176 víctimes mortals, i va superar de llarg els 140 morts del 2014.

La millora de la seguretat a les carreteres catalanes té més significació si es compara amb el que està passant al conjunt de l'Estat, on la tendència és la contrària. El 22 de desembre ja s'havien comptabilitzat 27 morts més que l'any anterior, amb un total de 1.135 víctimes.

El desembre negre tancarà un any amb dos episodis nefastos, als mesos de març i abril, quan es va produir l'accident d'un autocar a Freginals, amb tretze estudiants mortes, i el de Pont de Molins, amb set víctimes mortals en una topada entre dos vehicles. La conselleria d'Interior ha assenyalat més d'una vegada durant aquest any que el balanç de mortalitat hauria estat un altre si aquests dos terribles accidents no s'haguessin produït, però els experts alerten que aquesta és una interpretació errònia.

Lluís Puerto, director tècnic de la Fundació RACC, adverteix que “s'ha repetit com un mantra que aquestes vint morts distorsionen l'estadística, i el perill és que ens ho acabem creient”. Puerto adverteix que “de conductors que s'adormen i de conduccions temeràries n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre”, donant a entendre que accidents com el de Freginals i el de Pont de Molins es poden tornar a repetir. Segons aquest expert, les estadístiques indiquen que cada any hi ha un superaccident de mitjana, per tant no considera que les dades d'enguany hagin quedat distorsionades per aquestes 20 morts.

Aquest expert explica que l'evolució de la mortalitat a la carretera cal observar-la en la perspectiva dels morts a 30 dies, que dóna una fotografia més exacta del fenomen, i des d'aquest punt de vista “hem arribat a una situació d'estancament perquè el 2014 va tenir un comportament igual que l'anterior, l'any 2015 va pujar i aquest any tornarà a baixar”. Des del seu punt de vista, el descens de la mortalitat fins a quedar en uns paràmetres irrisoris és ara per ara una qüestió impensable, però no de cara a un futur, a 30 o 40 anys de vista, quan les funcions autònomes dels cotxes que ara comencen a aplicar-se s'hagin generalitzat i la conducció sense conductor faci de la mobilitat una pràctica cent per cent segura.

Però tornant al present, les dades del 2016 s'han de llegir també tenint en compte que la mobilitat a la carretera està recuperant-se de mica en mica després del descens que va tenir durant la crisi. Des del setembre, les intensitats mitjanes de la mobilitat de vehicles a l'àrea de Barcelona no han parat de créixer i, malgrat tot, el balanç general de sinistralitat és més positiu que el de l'any anterior. És a dir, hi ha més volum de trànsit però hi ha menys morts. En l'àmbit estatal, però, l'increment d'entre un 5% i un 6% de la mobilitat ha estat l'argument utilitzat per les autoritats per justificar l'augment del nombre de morts.

On les estadístiques només tenen una lectura és en l'estudi de la incidència de l'ús de les noves tecnologies com a causa dels accidents de trànsit. Les campanyes de sensibilització en aquest sentit s'han anat succeint, però les dades indiquen que encara hi ha massa accidents motivats per la distracció del conductor. El Servei Català de Trànsit atribueix el 28% dels accidents amb morts o ferits greus ocorreguts aquest any, fins al 15 de novembre, a distraccions en la conducció “especialment relacionades amb l'ús de telèfons mòbils”.

La irrupció de la tecnologia dins els cotxes és un fenomen que preocupa també els tècnics del RACC, i encara més quan la tendència anunciada ja pels fabricants és la de fer realitat el vehicle connectat. “Les grans companyies com Apple i Google s'hi hauran d'implicar perquè aquesta connectivitat dels vehicles a les xarxes no suposi un nou element de distracció per al conductor”, adverteix Lluís Puerto.

Fora del vehicle hi ha un terreny important en el qual cal avançar i és la millora de la seguretat de les vies. El RACC adverteix que els pressupostos en manteniment han quedat estancats per culpa de la crisi i aquest any accidents com el de la C-17, amb la mort d'una dona per la caiguda d'una pedra, demostren la necessitat de millorar en aquest àmbit.