L'alemany Martin Selmayr, cap de gabinet i mà dreta del president de la CE, escolta una intervenció de Juncker

Els europeus no l'han votat, no ha passat per les urnes, però “el monstre del Berlaymont” els governa des de la tretzena planta de la seu de la Comissió Europea. Mai un euròcrata havia acumulat tant poder, fins al punt de convertir-se en president a l'ombra: l'alemany Martin Selmayr és molt més que el cap de gabinet i la mà dreta de Jean-Claude Juncker. Temut i odiat per la resta de funcionaris, Selmayr és una piconadora que no s'atura per res ni ningú, mana molt més que els eurocomissaris, controla tots els despatxos i passadissos de Brussel·les i, amb el seu estil autoritari, està trepitjant molts ulls de poll, com han denunciat recentment Politico i el diari finlandès Helsingin Sanomat.

Entre els seus pitjors enemics, els mateixos eurocomissaris. I és que Selmayr els restringeix l'accés a Juncker, fins al punt que la majoria encara no s'han pogut reunir mai a soles amb el president de l'executiu comunitari. Juncker s'avorreix amb els seus ministres, troba que són “somnífers amb potes” i considera una pèrdua de temps rebre'ls al seu despatx. Després de ser nomenat president, el novembre del 2014, Juncker es va entrevistar amb “alguns” dels seus eurocomissaris, però “el van avorrir i no els ha volgut tornar a veure; no tots tenen valor afegit per a ell”, s'ha atrevit a reconèixer Selmayr, en declaracions a l'Helsingin Sanomat. Dos anys més tard, la majoria dels comissaris no han pogut tornar a parlar amb Juncker i només se'l troben en la reunió setmanal conjunta (una mena de Consell de Ministres que, a Brussel·les, se celebra els dimecres i alguns dimarts).

Frustrada, l'eurocomissària búlgara Kristalina Georgieva no ha pogut aguantar més, ha dimitit i marxa al Banc Mundial, criticant el “verinós” tàndem que formen Juncker i Selmayr. Només un grupet privilegiat dels comissaris dels països més grans tenen accés directe al president, en reunions bilaterals; la resta s'han de conformar parlant amb el seu cap de gabinet, que té a les seves ordres un exèrcit de 33.000 funcionaris. I als que se li queixen, Juncker els replica que “ja són grans” i que “deixin de plorar”, que “no té temps” per als seus problemes. “No hi ha ni un sol comissari que s'atreveixi a contradir-lo”, es vanta Selmayr. Els problemes de salut i les absències del luxemburguès (i alguns excessos que són un secret de domini públic a Brussel·les) faciliten que Selmayr guanyi cada cop més poder i vagi ocupant els buits del president. També la premsa ho té cada cop més difícil per veure Juncker en roda de premsa i poder-li fer preguntes. I és que el president comunitari considera que no li cal, perquè els seus eurocomissaris són uns bocamolls, assegura, i ja filtren als periodistes tota la informació que necessiten.

Nascut a Bonn fa 46 anys, Selmayr explica que el somni de crear uns Estats Units d'Europa li ve dels seus avis, que quan era adolescent el van fer visitar els camps de batalla i els cementiris militars de la Primera Guerra Mundial a Verdun i el van advertir que la seva generació tenia l'obligació d'evitar que es tornés a repetir el passat. Advocat format a Karlsruhe, en només deu anys ha passat de ser portaveu a dirigir amb mà de ferro la Comissió Europea, on no es pren cap decisió sense el seu vistiplau. El seu poder va arribar a incomodar i va provocar una queixa del ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, durant la crisi grega.