Sia proverbi o maledicció, la dita xinesa de Tant de bo visquis temps interessants és l'emblema del nou any. L'economia internacional entomarà un entorn d'alta complexitat, resultat de processos electorals i referendaris ja esdevinguts com també del que pugui passar als que ben aviat esdevindran.

Un primer focus d'atenció són els mercats financers. L'arribada del nou inquilí a la Casa Blanca genera incerteses pel que fa al contingut de la política econòmica. Però qui mai no espera el pas dels esdeveniments és el món de les finances, que s'adapta amb rapidesa al futur que consideren més probable. No temen Trump perquè descompten polítiques fiscalment més expansives, amb retallades d'impostos, nous beneficis fiscals i més inversió pública. Són ben coneguts els efectes previsibles: augment del dèficit i el deute, reaparició dels riscos inflacionistes, ascensos progressius dels tipus d'interès, sacsejades als mercats de deute i apreciació del dòlar induïda pels fluxos d'inversió financera internacional. Des de la data de les eleccions fins al tancament d'any, el dòlar ja es va apreciar, la prima de risc del deute nord-americà va créixer i el Dow Jones va enfilar-se més amunt. Reaccions a un escenari només plausible. Vivim en un món amb mercats financers integrats i deute exterior molt elevat, de manera que cada decisió de l'administració Trump serà sancionada, per bé o per mal, pels mercats i per uns bancs centrals que fan senyera de la seva independència política. Caldrà estar molt amatents a com interpreta i respon la governadora Yellen els canvis en la política fiscal i com s'adapta el BCE al nou escenari de pujada de tipus i depreciació de l'euro.

Un altre punt d'interès té a veure amb la falta de vigor del comerç internacional. La fragmentació de la producció en unes cadenes de valor de naturalesa més global que no pas regional ha estat determinant en l'evolució recent del comerç i la inversió internacional. Sobre la taula de negociació hi ha propostes de nous acords d'integració que ultrapassen els límits regionals i comercials i estan pendents del que es decideixi a Washington i de com els nous líders europeus interpretin les conseqüències d'un repartiment asimètric dels dividends i costos de la globalització. Mirar cap a una altra banda i obviar l'evidència que l'obertura de mercats és globalment beneficiosa però requereix polítiques de compensació en favor dels grups i activitats perjudicades, transforma ajustos temporals en problemes estructurals. Certament, el proteccionisme té efectes nocius però tampoc no es pas or tot el que llueix al bàndol dels liberalitzadors, que sovint insten canvis legislatius motivats exclusivament per les seves agendes personals. Ara tal vegada observem desconcertats, i sense resposta clara, una Xina transfigurada en paladí del lliure comerç i impulsora de la integració econòmica interregional. I al feixuc tiberi postnadalenc hi afegirem les postres del Brexit, un procés de negociació multilateral que si no és prou dur esquerdarà la confiança en el projecte europeu, però si ho és massa afeblirà el valor del mercat únic. Temps interessants.