La regulació administrativa d'un sector econòmic suposa una intervenció pública que afecta el funcionament dels mercats; una intervenció justificada, si està fonamentada en el funcionament deficient d'un mercat concret, o bé per assegurar millor la protecció dels consumidors i de l'interès general.

El sector del taxi ha estat tradicionalment regulat i ara es troba en una situació complicada per la irrupció de les plataformes digitals que faciliten l'entrada de possibles competidors en el mercat del transport urbà de viatgers. L'oposició dels taxistes a aquestes plataformes és contundent i es basa, principalment, en l'existència d'una normativa a la qual els usuaris d'aquestes plataformes no se sotmetrien. Per valorar si la regulació actual segueix tenint sentit en tota la seva extensió, o si caldria modificar-la atenent les noves circumstàncies tecnològiques, cal començar entenent quins són els fonaments de la regulació del servei de taxi i valorar si les circumstàncies actuals no aconsellarien una revisió de la regulació del sector.

La regulació del servei de taxi, que és una activitat privada d'interès general, es concreta principalment en una limitació del nombre de llicències i en un règim de tarifes obligatòries. El numerus clausus es va justificar en el seu moment per la necessitat d'assegurar una oferta suficient i estable; una adequada protecció dels viatgers, tant des del punt de vista de la seva seguretat com de la previsió del cost del servei; i també per garantir unes condicions de treball i remuneració adequades pels prestadors del servei. La regulació de preus es justificava per protegir el consumidor de pràctiques abusives, atès que no era viable negociar el preu del servei en el moment de contractar-lo.

Segueixen aquestes justificacions sent vàlides en el nou entorn digital? Segons l'experiència d'altres països on funcionen plataformes com ara Über, no sembla que la manca d'oferta pugui ser un problema; més aviat al contrari, es tem un excés que pugui arribar a ensorrar els preus. Per una altra banda, les tecnologies digitals asseguren que els clients poden conèixer de bell antuvi les condicions econòmiques de cada oferta de transport, les característiques del vehicle, i fins i tot la reputació del conductor. Qüestions com ara la seguretat del vehicle, la capacitació del conductor o el seu règim laboral i fiscal, són aspectes fàcilment solucionables amb una regulació adequada de les plataformes.

És més, si el sector s'organitzés al voltant de plataformes digitals, hi hauria guanys d'eficiència i mediambientals. Per exemple, els actuals taxistes volten per la ciutat bona part del temps buits (segons alguns estudis, quasi el 50%), amb el que això suposa d'augment de costos, de trànsit i de pol·lució. En un entorn més competitiu, aquestes millores d'eficiència es traslladarien als clients en forma de reducció dels preus.

Òbviament, els canvis de regulació d'un sector poden comportar perjudicis transitoris per als actors prèviament regulats, que el regulador ha de tenir en compte i que poden ser compensats de diverses maneres, però aquesta compensació no hauria d'incloure la totalitat del que són rendes del monopoli, generades precisament per la regulació anterior.