Les per­noc­ta­ci­ons en esta­bli­ments hote­lers no paren d’aug­men­tar des de fa tres anys. En canvi el nom­bre de tre­ba­lla­dors del sec­tor no ho fa al mateix ritme. En part, això està reflec­tint un traspàs de sec­tor: tre­ba­lla­dors que abans esta­ven ads­crits al turisme i que les exter­na­lit­za­ci­ons han situat en una altra acti­vi­tat. Però sobre­tot està posant en relleu un aug­ment de les càrre­gues de feina, segons pensa Ernest Cañada: “S’han reduït els cos­tos per la via d’inten­si­fi­car el tre­ball.” L’estudiós ha ana­lit­zat el cas de les cam­bre­res de pis, un dels col·lec­tius més impor­tants dels hotels, ja que repre­sen­ten entre el 20% i el 30% de les plan­ti­lles i són uns 100.000 tre­ba­lla­dors a tot l’Estat, bàsica­ment dones.

Sem­pre ha estat un col·lec­tiu molt cas­ti­gat per la natu­ra­lesa del tre­ball, però la crisi ha sig­ni­fi­cat un pas més enllà. D’entrada les con­di­ci­ons s’han degra­dat, de fixes i fixes dis­contínues han pas­sat a tem­po­rals i even­tu­als, sovint a càrrec d’empre­ses mul­ti­ser­veis que han rebai­xat cate­go­ries, sala­ris i drets. Les rela­ci­ons labo­rals dels emple­ats d’aques­tes empre­ses es regu­len per altres con­ve­nis col·lec­tius, com el de neteja d’edi­fi­cis, o per con­ve­nis d’empresa, que, a diferència del que pas­sava abans de l’última reforma labo­ral, solen rebai­xar les con­di­ci­ons de tre­ball.

Pel camí s’ha per­dut la pro­fessió, això no obs­tant, les vete­ra­nes renun­cien a cap altra deno­mi­nació que no sigui la de “cam­bre­res de pis”. A més han assu­mit tas­ques que abans eren pròpies d’homes com ara els mos­sos d’hotel, que en molts casos han des­a­pa­re­gut.

Però el pit­jor és la reper­cussió de tot ple­gat en la salut. “La situ­ació s’ha dete­ri­o­rat tant que estan per­dent la salut física i psíquica, mol­tes tenen les cames ple­nes de blaus, a més de dolors a les lum­bars, als canells i a l’esquena, de tal manera que s’han de medi­car sis­temàtica­ment per afron­tar la feina i mol­tes no poden dor­mir i van can­sa­des a la feina; és una bomba de rellot­ge­ria”, asse­gura Cañada. Per a l’inves­ti­ga­dor, el depar­ta­ment de pis forma part de les acti­vi­tats tron­cals dels hotels i no s’hau­ria de poder exter­na­lit­zar. El mateix pensa el regi­dor de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona Agustí Colom: “La neteja en un con­sis­tori no és core però en un hotel sem­bla que sí perquè sinó has de posar con­trols per vigi­lar que es faci bé i assu­mir aquests cos­tos.” Per al direc­tor gene­ral de Casual Hote­les, Juan Car­los San­juan, la pre­gunta no és què es pot exter­na­lit­zar, sinó “què es pot exter­na­lit­zar sense que sigui deni­grant per al tre­ba­lla­dor i sem­bla que les cam­bre­res d’habi­tació no serien can­di­da­tes”. S’ha con­tac­tat amb les diver­ses empre­ses mul­ti­ser­vei que tenen la seu social a Cata­lu­nya, sense èxit.