Les pernoctacions en establiments hotelers no paren d’augmentar des de fa tres anys. En canvi el nombre de treballadors del sector no ho fa al mateix ritme. En part, això està reflectint un traspàs de sector: treballadors que abans estaven adscrits al turisme i que les externalitzacions han situat en una altra activitat. Però sobretot està posant en relleu un augment de les càrregues de feina, segons pensa Ernest Cañada: “S’han reduït els costos per la via d’intensificar el treball.” L’estudiós ha analitzat el cas de les cambreres de pis, un dels col·lectius més importants dels hotels, ja que representen entre el 20% i el 30% de les plantilles i són uns 100.000 treballadors a tot l’Estat, bàsicament dones.

Sempre ha estat un col·lectiu molt castigat per la naturalesa del treball, però la crisi ha significat un pas més enllà. D’entrada les condicions s’han degradat, de fixes i fixes discontínues han passat a temporals i eventuals, sovint a càrrec d’empreses multiserveis que han rebaixat categories, salaris i drets. Les relacions laborals dels empleats d’aquestes empreses es regulen per altres convenis col·lectius, com el de neteja d’edificis, o per convenis d’empresa, que, a diferència del que passava abans de l’última reforma laboral, solen rebaixar les condicions de treball.

Pel camí s’ha perdut la professió, això no obstant, les veteranes renuncien a cap altra denominació que no sigui la de “cambreres de pis”. A més han assumit tasques que abans eren pròpies d’homes com ara els mossos d’hotel, que en molts casos han desaparegut.

Però el pitjor és la repercussió de tot plegat en la salut. “La situació s’ha deteriorat tant que estan perdent la salut física i psíquica, moltes tenen les cames plenes de blaus, a més de dolors a les lumbars, als canells i a l’esquena, de tal manera que s’han de medicar sistemàticament per afrontar la feina i moltes no poden dormir i van cansades a la feina; és una bomba de rellotgeria”, assegura Cañada. Per a l’investigador, el departament de pis forma part de les activitats troncals dels hotels i no s’hauria de poder externalitzar. El mateix pensa el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Agustí Colom: “La neteja en un consistori no és core però en un hotel sembla que sí perquè sinó has de posar controls per vigilar que es faci bé i assumir aquests costos.” Per al director general de Casual Hoteles, Juan Carlos Sanjuan, la pregunta no és què es pot externalitzar, sinó “què es pot externalitzar sense que sigui denigrant per al treballador i sembla que les cambreres d’habitació no serien candidates”. S’ha contactat amb les diverses empreses multiservei que tenen la seu social a Catalunya, sense èxit.