Turquia demostra com els riscos polítics han acabat sacsejant l'economia d'un país emergent considerat una potència de vocació regional, pont estratègic i gran motor de les relacions entre Europa i Àsia. 2017 arrenca amb més incerteses que l'allunyen de la UE mentre s'acosta a Rússia. El país viu convulsions internes i externes. Es van aguditzar amb l'evolució dels conflictes fratricides a Síria i l'Iraq. Recep Tayyip Erdogan va donar suport el novembre de 2011 a la rebel·lió de l'oposició sunnita contra el règim autoritari de Baixar Al-Assad. Cinc anys després, va fer un inesperat gir geoestratègic passant a cooperar amb la Rússia de Vladimir Putin i l'Iran xiïta, les dues potències regionals que han apuntalat el brutal règim sirià.

Una posició contradictòria que ocorre en molts països quan els seus governs condicionen la política exterior a raons i interessos de la seva política interior. Està present en l'obsessió centralista d'Erdogan per posar fi a la identitat cultural i les històriques i legítimes aspiracions del poble kurd. També explica la seu gradual deriva autoritària, incrementada després del fosc cop d'estat del 15 de juliol de 2016, perseguint i empresonant no solament els representants kurds, també tot rastre d'oposició política, social i cultural. Una gegantesca purga que sofreixen desenes de milers de ciutadans, que inclou mestres, periodistes i intel·lectuals, i que ha tacat la imatge exterior del país. Erdogan pretén una reforma de la Constitució que encara estableix un sistema parlamentari per una altra de presidencialista que li permeti mantenir-se llarg temps en el poder. Però tot podria complicar-se si la situació política i econòmica segueix deteriorant-se.

Turquia no disposa de l'estabilitat política i la seguretat jurídica que abans oferia als inversors internacionals. Els atemptats terroristes perpetrats al llarg de 2017 i la inestabilitat interna acrescuda després del cop d'estat del juliol passat perjudiquen l'activitat econòmica. La purga també va afectar els propietaris, accionistes i treballadors de milers d'empreses, grans i pimes, acusades o sospitoses de tenir nexes amb la confraria musulmana de Fethullah Gullen, que van passar sota control del govern per ser venudes o tancades. Un clima enrarit que ha espantat el turisme internacional, un potent motor econòmic del país. El nombre de turistes va caure un 40% en 2016 i les 3.500 botigues del gran basar d'Istanbul es ressenten del buit deixat pels europeus que difícilment poden omplir els russos i àrabs. El PIB turc, després de créixer un 4,7% en el primer trimestre de 2016 i un 3.1% en el segon, va baixar fins a un -1,8% en el tercer.

La lira turca va caure bruscament el 2016 un 17,7% enfront del dòlar i més del 14% enfront de l'euro. I seguirà devaluant-se durant el 2017, com altres divises dels països emergents afectats per la política econòmica i monetària que Donald Trump imposarà una vegada a la Casa Blanca a partir del 20 de gener. A més, la Reserva Federal preveu tres noves pujades dels tipus d'interès d'EUA al 2017. Turquia afrontarà problemes financers que faran més vulnerable la seva fràgil situació econòmica: la paralització de les inversions estrangeres, principalment les europees, una fugida de capitals i les creixents dificultats per finançar un creixent deute públic i privat, bàsicament en dòlars, que tendeixen a apreciar-se. I una pujada dels preus del petroli incrementarà la factura energètica. Tot farà que es disparin uns dèficits estructurals que estan en el punt de mira de les principals agències internacionals de qualificació de riscos.

La situació a la veïna Síria seguirà complexa. Erdogan difícilment podrà frenar que Putin s'assenti com a àrbitre principal a la regió i intenti afeblir el rol que Turquia juga com a pilar clau de l'OTAN. I les relacions amb la UE s'han degradat per la pèssima gestió de la greu crisi dels refugiats que busquen la seva salvació a Europa. Brussel·les vol mantenir l'acord sobre la migració signat amb Ankara al març per iniciativa de Berlín i contestat per altres països europeus. Les negociacions sobre l'adhesió turca a la UE i la liberalització de visats en favor dels turcs per entrar a l'espai Schengen estan en un punt mort. Urgeix preservar el diàleg per recuperar la confiança mútua. En cas contrari, Turquia podria acabar girant-se cap a Rússia i Àsia.