Al Regne Unit hi ha un abans i un després de Margaret Thatcher. El seu govern (1979-1990) es va caracteritzar per la venda de les empreses públiques (va privatitzar el gas, l'aigua, l'electricitat, el telèfon i la companyia aèria British Airways), per la desregulació dels mercats i per les fortes retallades a l'estat del benestar, creat després de la Segona Guerra Mundial. Uns documents confidencials del Tresor publicats per l'Arxiu Nacional 35 anys després revelen que la Dama de Ferro va voler dur més enllà les seves polítiques liberals i privatitzar també la sanitat pública i l'educació.

El pla per privatitzar l'estat del benestar el van maquinar Thatcher i el seu ministre de Finances, Geoffrey Howe. Tot va començar amb un estudi encarregat el 1982 al Central Policy Review Staff (CPRS) –un centre que es dedicava a desenvolupar les estratègies a llarg termini del govern i que va ser desmantellat per Thatcher més endavant– per reduir la despesa pública.

Els documents, coneguts com a projecte Omega, es basaven en l'estudi del think tank que dissenyava les polítiques de l'administració de Ronald Reagan. El president dels EUA va coincidir amb Thatcher en el poder i es convertiria en el seu principal soci internacional. Tots dos van abanderar el neoliberalisme.

El pla incloïa eliminar la sanitat gratuïta, obligar la gent a contractar una assegurança privada, cobrar per l'educació i posar fi a la pujada anual dels subsidis en concordança amb la inflació. També la retallada del Trident, el programa nuclear britànic. En els documents es reconeix que aquella reforma radical “significaria, per descomptat, la fi del Servei Nacional de Salut i de l'estat del benestar creat després de la Segona Guerra Mundial”. S'hi argumentava també que els serveis estatals havien de ser reemplaçats per “alternatives més eficients des del sector privat”.

Margaret Thatcher, que va morir el 2013 a l'edat de 86 anys, va intentar introduir un sistema de salut a l'estil dels EUA. A començament dels anys vuitanta, la sanitat pública britànica estava immersa en una profunda crisi. Se succeïen escàndols com el de l'hospital de Birmingham, que es va veure forçat a suspendre una operació de cor per falta de pressupost. Thatcher va haver de demanar un partida extra de 100 milions de lliures a Howe per tapar el forat de la sanitat.

Howe va exposar els plans en una reunió del gabinet el 9 de setembre del 1982 i es va trobar amb una oposició frontal, descrita per Nigel Lawson, exministre de Thatcher, en les seva autobiografia, com “el més semblant a un motí que hi ha hagut en la història de l'administració Thatcher”. La tensió va augmentar quan els plans van ser filtrats a la premsa. Thatcher es va veure forçada a fer un pas enrere i, en el congrés conservador de l'octubre de 1982, va pronunciar la famosa promesa: “L'NHS [la sanitat pública britànica] està segur amb nosaltres.” En les seves memòries, Thatcher va explicar que l'havien “horroritzat” els documents del CPRS i va assegurar que ni ella ni els seus ministres els havien considerat seriosament.

Una altra carta de l'aleshores secretari del Tresor, Leon Brittan, datada el 28 d'octubre de 1982, mostrava la profunditat de l'oposició amb què es van trobar Thatcher i Howe per part del seu propi gabinet. “Els responsables de Salut i Seguretat Social diuen que no hi ha cap possibilitat que Norman Fo·ler [ministre de Seguretat Social] estudiï aquest idea”, hi afirmava Brittan. Després del congrés del Partit Conservador, les aigües es van calmar una mica.

Els plans semblaven descartats. Fins a la desclassificació, ara, dels papers del Tresor de 1981 a 1983, que revelen que Thatcher va continuar de forma secreta amb els plans, una determinació que contradiu rotundament la seva afirmació que les propostes del CPRS mai van ser considerades seriosament pels ministres.

Els papers del Tresor mostren que no es va prendre “cap acció real” fins al novembre de 1982. La premier va esperar que passessin una sèrie d'eleccions especials en diversos districtes. “La primera ministra no volia agitar més la polèmica ni córrer el risc de qualsevol publicitat adversa quan faltaven encara les dues últimes eleccions especials”, va explicar, en una carta confidencial destinada a Howe, Peter Mountfield, un alt funcionari del Tresor.

“Les filtracions de l'informe CPRS no hi van ajudar”, hi afegeix. Aleshores, a partir de novembre, Thatcher va recuperar els plans i va iniciar una sèrie de reunions secretes amb diversos ministres.

Els documents també mostren que Howe va rebutjar l'estudi del CPRS, no perquè ell s'oposés a la proposta de desmantellar l'estat del benestar, sinó perquè considerava que la investigació estava mal feta i els podia deixar en evidència. “Cada proposta del CPRS serà penjada del nostre coll”, deia Howe a la nota. Les propostes finalment no es van incloure en el programa electoral del 1983 i no es van arribar a portar a terme.