“Crec que l'ordre intern d'un país no pot desatendre les regles del joc i l'harmonia de les lleis comunes. La prudència política requereix una acció negociadora amb el poder central, però mai un repte frontal a tot l'Estat, que té totes les eines per sotmetre una de les nacionalitats del seu compost estatal. Per això no resulta fàcil trencar la veta a la llei, al govern de Madrid i als tribunals. Si creiem en la democràcia, hem de respectar la Constitució i els tribunals. No existeix cap altra manera de fer les coses, a menys que s'imposi la voluntat radical amb tots els riscos del l'ús de la violència. I no crec que sigui aquest el caràcter dels catalans.”