“La criminalització de les posicions ideològiques dissidents pot tenir una banda positiva: si els polítics poden dir tranquil·lament que creuen que hi ha una justícia que no coincideix plenament amb la legalitat ni amb els tribunals, els ciutadans també hi tenim dret. La legitimació de la desobediència podria donar peu, doncs, a un activisme social més conscient, més atrevit, per trencar els marcs establerts. Si podem desobeir (i creiem que ho hem de fer) per aconseguir la independència, per què hauríem d'obeir quan es tracta d'injustícia social, masclisme institucional, destrucció del sistema de benestar social, etcètera?”