“Els tribunals no poden substituir la política. Quan això passa és sempre per supeditar la justícia a una determinada política, en aquest cas la de l'immobilisme. La sentència de l'Estatut n'és el paradigma i l'origen de la crisi actual entre Catalunya i Espanya. El judici pel 9-N és una greu seqüela d'aquest fet i denota una enorme insensatesa política. Sigui dit sense cap concessió a la idea que un govern democràtic pugui saltar-se la llei, tampoc el de Catalunya, és clar: l'objecció de consciència, que té un sentit entre la ciutadania, és un contrasentit referida al govern.”