L'inspector de la conselleria d'Ensenyament Jesús Rul ha explicat aquest dimarts en la segona sessió del judici per la consulta del 9-N que l'inspector en cap els va instar en una reunió el 21 d'octubre del 2014 a no intervenir davant la petició de la direcció de Serveis Territorials de Barcelona Comarques de la conselleria d'Ensenyament als directors d'instituts perquè cedissin els centres per al procés participatiu.

En la seva declaració com a testimoni en el judici que se celebra al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, Rul -que actualment està jubilat- ha explicat que el “va inquietar” que els Serveis Territorials demanessin als directors que cedissin els centres oralment i no per escrit.

L'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha iniciat l'interrogatori a Rul preguntant-li si va ser voluntari el 9-N: “No vaig ser voluntari”, ha respost. I sobre si és competència d'un inspector reexpedir mesos després del 9-N còpia de les cartes que va enviar als directors a l'alta inspecció d'Educació de l'Estado a Catalunya, ha explicat que ho va fer per “col·laborar amb la Justícia”.

En l'última pregunta, ha dit que en les cartes va considerar que la petició d'ús dels instituts s'emmarcava en “l'ús social” i no en un ús administratiu.

A preguntes de la Fiscalia, Jesús Rul ha detallat que va saber per l'inspector en cap que la directora territorial de Barcelona Comarques, Montserrat Llobet, pensava convocar els directors d'instituts de la zona per comunicar-los que els seus centres serien seu del 9-N i llavors ho va comentar amb els directors que depenien d'ell.

Segons aquest inspector, les reunions amb els directors es van desenvolupar amb un procediment “no habitual”, i el va inquietar que se'ls demanés només de manera verbal que els instituts fossin la seu de les votacions. Per això, va escriure sengles cartes als directors de la seva zona d'inspecció per assessorar-los sobre com actuar davant aquesta petició de la directora territorial, en què recomanava que demanessin les instruccions per escrit i recordava que els directors han de complir la legalitat: “Vaig pensar que com a inspector tenia el deure d'assessorar”.

“La motivació era assessorar els directors davant les demandes que l'autoritat administrativa feia per al 9N”, ha detallat l'inspector, que ha indicat que en una reunió el 21 d'octubre amb l'inspector en cap, Francesc Güell, els va dir que s'abstinguessin d'intervenir en el 9-N.

També ha expressat que en aquesta reunió en la qual hi havia prop d'una vintena d'inspectors no figurava en l'ordre del dia que s'abordaria el tema de la consulta, encara que sí es va tractar, i va ser quan l'inspector en cap els va dir que s'abstinguessin d'actuar perquè el tema era competència de la directora de serveis territorials amb els directors.

“Ens van instar als inspectors a no intervenir en qüestions del 9-N”, ha insistit, a la qual cosa ell va intervenir per dir que no se'ls podia demanar que no actuessin, però ha admès que va haver-hi inspectors que estaven d'acord amb què el propietari dels edificis podien fer-los servir per allò que consideressin oportú.

L'inspector ha assegurat que l'administració funciona amb un sistema molt precís, i les seves normes es desenvolupen de manera rigorosa: “En aquest cas em va semblar que no es desenvolupava d'aquesta manera”.

“Hi havia interès en què els directors col·laboressin amb allò que deien els seus superiors i que lliuressin les claus. Això és atípic amb el dret administratiu”, ha indicat l'inspector.