L'agressivitat exhibida per Donald Trump durant la campanya electoral es va accentuar una vegada entronitzat el 20 de gener a la Casa Blanca on va començar a signar, a so de bombo i platerets, uns decrets executius que rebolcaran la política exterior dels EUA. De les seves displicents crítiques no se'n deslliura ni la UE, Alemanya en particular. Però l'impetuós Trump va colpejar injustament i amb especial duresa el seu veí Mèxic. Solament va trigar cinc dies a proposar la construcció d'un mur al llarg de la frontera i amenaçar de tirar enlaire l'Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) signat el 1994, qualificat per Trump com el pitjor acord comercial de la història. Una greu ofensa per als 35 milions de ciutadans d'origen mexicà que viuen i treballen als EUA.

Al 1994 es creua Río Grande, que separa El Paso i Ciudad Juárez. Es respirava optimisme pel NAFTA que impulsaria una fructífera cooperació bilateral. Els EUA potenciaven un país en desenvolupament amb uns costos laborals baixos on deslocalizaria una part del sector industrial per fabricar allí uns productes competitius i més barats per als consumidors nord-americans. El NAFTA va impulsar el desenvolupament econòmic, la creació d'ocupació i el comerç exterior gràcies a les inversions de les multinacionals del Nord. També hi van invertir grans grups europeus i asiàtics atrets pels avantatges de tenir accés directe als mercats dels EUA i Canadà. 28 anys després, Mèxic és la 15a economia mundial sobre la base del PIB –prop de desbancar Espanya, que és la 14a–, la 2a economia llatinoamericana i la més oberta després de signar més de 45 acords de lliure comerç. Les seves exportacions representen el 30% del PIB, el doble que Brasil. I posseeix una indústria molt competitiva en sectors com l'automòbil. És una economia emergent molt integrada als EUA i Canadà, que reben el 80% de les seves exportacions.

Trump amenaça de construir un mur, que han de pagar els mexicans, per evitar l'emigració il·legal. Però tergiversa la realitat. El nombre de mexicans que creuen il·legalment la frontera es redueix un 70% des de l'any 2000. Ja són més els que retornen que els que emigren. Avui, la gran pressió migratòria cap al nord procedeix d'Amèrica central, Carib i del sud. I Mèxic és el primer interessat a col·laborar amb els EUA per lluitar contra les màfies que dominen el trànsit il·legal de persones i drogues a EUA.

Les raons de Trump són econòmiques. Està irritat pel superàvit comercial de 60.000 milions de dòlars de què Mèxic gaudeix amb EUA. I per retallar-ho amenaça de pujar els aranzels i liquidar el NAFTA. Si Trump passa als fets, l'economia mexicana, dependent d'EUA i poc diversificada, en sortirà molt perjudicada. L'efecte Trump ja frena el creixement econòmic que, després d'aconseguir el 2% el 2016, podria reduir-se a la meitat al 2017. El pes mexicà va caure bruscament, el consum interior es retreu i les inversions exteriors wait and see. A més, el rebuig de l'Acord Transpacífic (TPP) decretat per Trump també enterra l'aposta de Mèxic per participar en un acord de lliure comerç amb Japó i altres nou països d'Àsia-Pacífic. Unes incerteses que fan pujar la inestabilitat del govern d'Enrique Peña Nieto, que va intentar sense èxit un acostament a Trump. Un desgast polític i econòmic que dona ales a un triomf de l'opositor populista d'esquerres Andrés Manuel López Obrador en les pròximes eleccions presidencials de 2018. Però EUA també sortirà, a mitjà o llarg termini, perjudicat per la seva envestida contra Mèxic. El 40% del valor de les exportacions porten components importats del nord i uns 5 milions d'ocupacions nord-americanes depenen del comerç bilateral afavorit pel NAFTA.