Aquests dies estem veient fenòmens financers totalment desconeguts. A Dinamarca hi ha una entitat bancària que paga interessos negatius si firmes amb ells una hipoteca, en altres paraules: et paguen cada mes diners per deure'ls diners. Això és la clara mostra que alguna cosa està canviant en tot el que hem conegut. Fins ara havies de pagar els teus diners al banc per la hipoteca i ara el banc et paga a tu? És clar que això no és el més habitual ni serà l'habitual, perquè els bancs no paguen gairebé res d'interessos per als estalvis que un té.

Aquesta situació ens porta al fet que els estalviadors busquen noves vies d'inversió. Molts compren al comptat pisos per llogar i això és un dels motius pels quals pugen els preus dels immobles a les capitals. No estem davant d'un nou boom immobiliari, sinó que estem davant de molts petits estalviadors que busquen una rendibilitat i seguretat per als seus diners. Si, a això, hi afegim que més del 40% dels compradors a Barcelona són estrangers és fàcil d'entendre per què els preus pugen. Però aquest no és el problema real, el problema real és que moltes persones grans tenen els seus pisos pagats i amb els mínims interessos que els paga el banc pels seus estalvis no en tenen per viure. Això els converteix en rics pobres, és a dir són rics si es mira pel valor dels seus actius però són pobres per la liquiditat diària de la qual disposen. Hi ha gent vivint en pisos de 200 m² a la zona alta de Barcelona que amb prou feines en té per viure. Abans podia viure dels interessos que li generaven els seus petits estalvis, però amb els interessos tan baixos no arriba a res. Això li genera una por enorme, una por de com afrontar la seva vellesa.

Fa uns anys existien encara diverses empreses que oferien hipoteques inverses o vitalicis però en el dia d'avui en queden poques. Aquests rics pobres tenen en el dia d'avui poques possibilitats, però una d'aquestes és la pensió generacional. Aquest producte financer que ofereixen inversors particulars als països anglosaxons encara és poc conegut a casa nostra. El producte consisteix en el fet que una família jove que busca un pis més gran assumeix el pagament d'una pensió a una persona gran que té un pis. Quan aquesta persona gran mor, deixa el pis a aquesta família jove. Això es pot instrumentar de diverses maneres, via vitalicis o via contractes de compravenda amb lloguer. Sens dubte ningú que tingui un pis pagat hauria de patir falta de liquiditat en el seu dia a dia.