En les darreres setmanes, l'arribada al poder del president Trump i la concreció dels plans del Brexit per la primera ministra May, ens fan pensar que estem assistint a una retirada de la globalització de les grans potències mundials, atiada per una part de la seva població, la menys formada, que queda fora del creixement econòmic d'aquests dos països. El seu diagnòstic és que la competència de la mà d'obra barata de països menys desenvolupats els perjudica i la solució que han decidit administrar-se és l'aïllament. A priori, les formes que utilitzen (en particular el líder americà, però també els promotors del Brexit), l'oberta xenofòbia i la prepotència i la mentida descarada per autojustificar-se, fan aquests moviments força antipàtics, però més que la solució, ens hauria de preocupar el símptoma que la provoca: el fet és que àmplies classes socials han quedat excloses del progrés econòmic i de l'accés a un futur viable. Aquesta és una de les grans contradiccions de la globalització: mentre els treballadors d'Occident demanen drets, que fa que s'encareixi contínuament la seva contribució a la producció, els llocs de treball es traslladen a països sense drets que ens venen productes a baix cost, en una espiral que gradualment ens va empobrint a tots i destruint els recursos naturals que cada dia és més clar que són inevitablement globals. En podríem dir la paradoxa del panga, aquest peix que es menja a baix cost a Occident, sobretot perquè es produeix sense cap mena de garantia al Vietnam, en aigües contaminades i amb treballadors que no tenen garantits uns mínims. A part d'això cal tenir en compte que la pròxima revolució tecnològica, marcada per l'increment de l'automatització, el big data, la hiperconnectivitat i la intel·ligència artificial, pot agreujar significativament aquestes contradiccions, no ja només a Occident, sinó a escala global. Per tant, a banda del disgust que ens produeixen els populismes, seria important que des de tots els sectors de la societat reflexionem sobre les seves causes i ens adonem de la importància d'una globalització real dels drets, no només de les vendes, i un ús adequat de la tecnologia, per tal d'evitar un creixement encara més exagerat de la desigualtat i els esclats socials que previsiblement l'acompanyaran.