Tothom recorda com el mateix FMI justificava un cert redreçament de l'economia espanyola els anys 2015 i 2016, amb la creació de mig milió de llocs de treball, en la política d'estímuls del BCE i la caiguda dels preus del petroli. Ara el cru va a l'alça i el seu efecte inflacionari no pot ser menystingut, ja que pot condicionar la per se feble recuperació econòmica.

Una inflació al gener del 3%, a més de desmentir els models predictius, que parlaven d'un 2,5%, obre algun interrogant sobre el retorn de l'economia a un bon ritme de creixement. Com explica Josep Comajuncosa, professor d'Economia d'Esade, “certament, la pujada fins al 3% de l'IPC es deu en bona part a l'encariment del petroli i ens allunya de la mitjana d'IPC de la zona euro, que al gener va registrar un 1,8%. Això clarament ens resta competitivitat i ens podria obligar a baixar salaris”. Efectivament, els salaris i la inflació subjacent es trobarien en un 1% que s'allunya clarament del que podríem entendre com una estabilitat de preus. Tot plegat es complicaria molt més si el repunt inflacionari obligués el BCE a fer allò per què va ser creat, tenir ben embridada la inflació, i apugés tipus d'interès, cosa que seria un fre en tota regla per al creixement de l'economia espanyola. A més, com apunta Comajuncosa, “l'Estat espanyol, en tenir un mercat energètic menys competitiu, es troba en una situació pitjor que altres estats de la UE pel que fa al control de la inflació.”

Per a Gavin Lee Kretzschmar, professor de Finances d'Eada, “a diferència d'Aràbia Saudita, Rússia o Kazajstan, Espanya no és productor de petroli, de manera que qualsevol augment de preus significa pagar, amb un efecte negatiu en els pressupostos de l'economia i, de fet familiars”. Afegeix que “el principal efecte serà sobre les empreses orientades al consumidor, que han de pagar més per transport de mercaderies, logística i energia”. Els consumidors, com assenyala, “tenen menys per gastar en béns, per la qual cosa sens dubte l'efecte global dels preus del petroli serà negatiu per a Espanya, on tindrà un clar efecte inflacionari.”

Arran de l'acord de l'OPEP per reduir la producció un 4,5% a partir de l'1 de gener del 2017, la pujada del preu del barril de cru Brent ha estat notable: un 19,19% fins a final de mes, fins a 55,52 euros. Estimacions com la del Banc Mundial parlen que el repunt es podria enfilar fins als 60 dòlars.

El migrat creixement de l'economia dels darrers dos anys també s'explicava per com la baixada dels preus del petroli havia permès una rebaixa notable del dèficit comercial (de 21.000 milions a 15.000 milions d'euros). Tindrem ara un efecte a la inversa? Per al professor Comajuncosa, “l'encariment del petroli, pel que fa a la balança per compte corrent, no té un efecte remarcable, almenys a curt termini”. Dins del PIB de l'Estat espanyol, d'1,1 bilions d'euros, la compra de petroli, dins del total d'importacions, suposa un 8-9%, 23.000 milions d'euros, i amb la pujada del preu un 10% s'arriba a 25.000 milions, un 9%. Si es trasllada a la balança per compte corrent, veiem que registra un superàvit de l'1,9% i l'encariment del petroli en tot cas només faria baixar una dècima aquest saldo positiu. Només una pujada continuada del preu del cru podria arribar a fer tornar el saldo al dèficit.

Com diu el professor d'economia d'Iese Antonio Argandoña, no hi ha res a témer: “El petroli no hauria de pujar gaire més, ja que cal comptar amb l'efecte moderador que tindrà el petroli d'esquist dels EUA. Noves restriccions dels productors no s'albiren en el futur i en tot cas seria un moviment natural del mercat, amb una pujada transitòria i prou.” Amb la pujada del preu del cru, diu, “el PIB augmenta en termes nominals i el deute sobre PIB no creixeria apreciablement”. A més a més, afegeix, “la pujada del preu del cru ens agafa en una pujada de preus general, per a tots els països, per la qual cosa l'eventual pèrdua de competitivitat de l'economia espanyola seria molt petita”.

En opinió del professor Argandoña, l'actual saldo positiu que lliura la balança per compte corrent no es reduirà, “perquè es basa més que res en la competitivitat de l'economia espanyola, en tendència creixent”.