Sistema centralitzat.

Amb la nova economia, aquest nivell de formació resulta totalment insuficient. Diferents estudis avancen que, en els pròxims anys, un país que no tingui més del 90% dels ciutadans amb una alta qualificació no sobreviurà a la nova economia. L'educació, que havia estat pensada com un privilegi, ara no només és un dret, sinó que és una necessitat. “Si no és així tenim un futur hipotecat, ja que ni vénen ni es creen empreses avançades en llocs on no hi ha gent formada”, sentencia Palacín.

De fet, la demanda de feines que no són rutinàries, les que necessiten més coneixements, és la que més creix des de l'any 2010 i la perspectiva és que ho facin exponencialment en els pròxims anys.

L'altra cara de la moneda són les ocupacions amb nivell de formació baixa. Si mirem les projeccions de Carl Benedikt Frey i Michael Osborne, de la Universitat d'Oxford, van calcular que el 47% de les feines que existeixen als EUA són susceptibles de robotitzar-se.

Encara que ens pot semblar ciència-ficció, la realitat és que la nova economia ja està entrant a casa nostra. La tecnologia està canviant el treball, la seva organització i la seva localització i també el que s'espera que un treballador faci, és a dir, quines competències s'identifiquen per a cada lloc de treball.

Els canvis preocupen i aquesta distància entre el que ofereix l'escola i els canvis en el model de treball acaba generant desajustos. “Ens trobem ja en la paradoxa d'empreses que no troben professionals i persones sense feina, o que han hagut d'emigrar a altres països”, explica el professor d'economia aplicada de la UPF José García Montalvo.

Per tot plegat, el model educatiu cada cop desperta més inquietud en àmbits que semblaven aliens. En la darrera jornada que va organitzar Femcat, una fundació que agrupa empresaris i directius catalans, sobre l'atur juvenil, el sistema educatiu es va convertir en el centre del debat. Helena Guardans, presidenta executiva de l'empresa de serveis Sellbytel, va dir que les escoles no poden continuar formant igual que en el model econòmic anterior: “Trobem a faltar professionals amb competències toves (habilitats) que responguin a un entorn més variable.”

Per contrarestar aquesta carència fa dos anys que la firma Eurofragance, dedicada al disseny i la creació de fragàncies, va optar per processos de selecció cecs (sense mirar el currículum dels aspirants). “El que valorem són competències com ara el treball en equip, la capacitat d'anàlisi crítica, etcètera”, explica Santiago Sabatés, president de la companyia.

Ocupacions del futur.

El sistema educatiu actual, en canvi, està dissenyat per a una època industrial desarrollista en què els canvis eren lents i es partia de la idea que només hi ha una manera d'ensenyar i que s'ha d'aplicar a tots els infants igual. És per això que la metodologia que es fa servir majoritàriament encara no forma en competències, sinó que ho fa en matèries compartimentades i amb un model de coneixement repetitiu.

I això malgrat que en els últims 15 anys s'han anat acumulant coneixements en neurociència que evidencien que el model de transmissió passiva de coneixements no funciona. Perquè amb el fet de poder observar el cervell han evidenciat el que ja propugnaven fa cent anys Maria Montessori o el mateix Francesc Ferrer i Guàrdia, i és que les persones aprenen quan són el centre de l'aprenentatge, és aleshores quan allò té una significació i es reté. Si a més tenen un feedback avaluador que els diu on han fallat i com han de corregir-ho la metodologia canvia.

És el que s'anomena educació innovadora, un concepte que inclou la personalització de la formació entre d'altres (mireu el requadre de dalt).

Malgrat tot, o justament per tot plegat, Catalunya lidera un moviment de transformació educativa que va calant. En certa mesura reprèn el lideratge històric en renovació pedagògica com ja va fer el segle passat.

Tot i que hi ha nombroses escoles que fa temps que fan servir metodologies d'aprenentatge innovadores de manera aïllada, la diferència ara és que hi ha diversos projectes amb la voluntat d'estendre la innovació a l'escola catalana.

El plantejament del marc legal a Catalunya ja va en la direcció de canviar el procés d'aprenentatge, la llei d'educació catalana aprovada l'any 2009, el pacte per l'educació i altres decrets posteriors per donar resposta a l'autonomia de centres i el lideratge pedagògic.

Així que iniciatives que han sortit com ara Escola Nova 21, una fundació que ha engrescat unes quatre-centes escoles públiques i també concertades i privades que de manera voluntària volen pujar al tren de la innovació educativa, i la més recent Xarxes per al Canvi, impulsada pel Consorci d'Educació, Escola Nova 21, I'ICE de la UAB i Rosa Sensat, s'han marcat el repte que en tres anys tots els centres educatius de la ciutat puguin estar immersos en algun projecte de millora sostenible des del treball en xarxa.

El cert és que es tracta d'un canvi mundial, que en aquesta ocasió troba una demanda cada cop més creixent a casa nostra. Enric Roca, director d'Edu21 i professor d'educació a la UAB, explica que, en el moment en què la tecnologia ha irromput a tot arreu i l'escola ja no és l'única dipositària del coneixement, els seus receptors demanen un canvi. “Les famílies, que estan cada cop més formades, són més crítiques amb el que s'està fent a l'escola, un sistema tradicional que no respon a les necessitats de la societat”, considera Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat, que fa més de cinquanta anys que treballen per a la millora de l'educació a Catalunya.

Demanda.

Vista la creixent demanda, justament des de la iniciativa privada s'han posat les piles en aquest canvi. La Companyia de Jesús va anunciar fa dos anys un tomb profund en el seu sistema educatiu que engegava a tres centres de Catalunya, des d'on s'aniran expandint arreu del món: “Es tracta que els alumnes tinguin un paper actiu en el seu aprenentatge, respectant els ritmes individuals, amb docents que potenciïn la creativitat i tot en unes aules càlides i acollidores.”

Implementar la innovació a tots els centres és un procés lent que en el cas de Catalunya resulta més complex per l'heterogeneïtat de la xarxa (públiques i privades i concertades). Dificultat que augmenta pel desigual repartiment de la població immigrada per centres. “Hi ha centres que necessiten més eines d'acompanyament. Hem d'apostar per l'excel·lència del sistema sense permetre bosses de població que no estiguin formades”, diu Roca. Però Catalunya circula al vagó de cua de la Unió Europea en termes d'inversió educativa (mireu requadre). La paradoxa és que entre les partides més castigades durant les retallades en educació hi ha les destinades a formació del professorat i investigació educativa just quan es viu aquest procés. El sindicat de professors Ustec calcula que la reducció en formació ha estat d'un 98% des de l'any 2008.

Desavantatge.

Al procés no li manquen resistències. Els que estan recorrent al canvi expressen suspicàcies en el sentit de si es tracta més d'un pla de màrqueting de la iniciativa privada per no perdre públic potencial. Rosa Cañadell, una gran coneixedora del món educatiu, històrica de l'Ustec, es mostra molt crítica i alerta que hi ha un intent de focalitzar l'adaptació a les necessitats de les empreses i amb el perill que es generin guetos si es deixa tanta autonomia de centre com reclama el canvi.

A tothom.

Sembla determinant que l'autoritat educativa s'ha d'implicar com a catalitzador del canvi, però tots els experts consultats coincideixen que d'on ha de venir és dels professors.

Ara com ara, hi ha més de vuitanta mil mestres en educació obligatòria a Catalunya i convertir un col·lectiu tan gran (en una àrea poc donada als canvis) no es fa amb una circular, “sinó amb acompanyament, formació i més autonomia per als professionals”, recomana Francina Martí.