A Eada arriben dos tipus d'alumnes: aquells que surten de la facultat i els qui volen avançar en la seva carrera professional emprenent dins de l'empresa. “D'aquests últims no n'hi ha tants com a mi m'agradaria“, apunta Manel Marín, director del Centre Emprenedors d'Eada, perquè “la creació de negoci i d'ocupació s'ha de fomentar tant creant una empresa com en l'intraemprenedoria”. Es busca “destruir el somni i fer que esdevingui quelcom factible; que els nostres alumnes s'equivoquin de manera ràpida i barata a través del mètode assaig i errada i, sobretot, amb el seu capital propi, la suor”, comenta. Han decidit no tenir un business angels club propi i dedicar els esforços a la mentoria i l'acceleració dels projectes. “Busquem l'especialista que els ajudarà i que els traurà el mínim de propietat”, explica. Eada realitza una mitjana d'unes 120 entrevistes anuals a alumnes amb nous projectes, dels quals al voltant de la trentena rebran suport. “Des que vam començar aquest model devem haver impulsat uns 200 projectes, dels quals n'han sortit unes 35 o 40 noves empreses i, d'aquestes, al voltant de les 8 no se'n sortiran”, diu. Però fins i tot de les pedres en fan pans, i organitzen reunions al voltant dels projectes que no han triomfat per explicar que el fracàs és no tornar-ho a intentar. “La precipitació, i no el finançament, és l'autèntic problema”, afirma.

El projecte emprenedor comença a les aules, on es desenvolupa la idea de negoci i es rep acompanyament. Després és l'hora del finançament i entren en joc les xarxes d'inversors amb què treballa l'escola. “Tenim programes com Face to face o We Grow, en els quals es presenten els projectes i reben mentoria o acceleració”, explica Albert Fernández Terricabras, professor d'Iniciativa Emprenedora de l'Iese. L'escola ofereix dos tipus de finançament per a les fases inicials. D'una banda, Finaves, rondes de fons de capital risc, del qual ja se n'han fet quatre edicions. De l'altra, una xarxa de business angels, que posa a disposició dels emprenedors. Anualment es presenten al voltant d'uns 80 projectes als business angels i es tanquen entre 15 i 20 operacions. “Tanmateix, a les mateixes aules es creen vincles molt forts entre alumnes, que acaben creant vehicles inversors. Solen ser alumnes seniors, amb diners per invertir”, diu. Però també cada vegada són més els alumnes “interessats en iniciatives d'impacte social, i ells mateixos han constituït un fons per a aquestes inversions. L'escola, donant resposta a aquest neguit, ha creat el fòrum anual Doing goog, doing well, comenta. A més, conjuntament amb Acció, organitza la Tech Fair, en què es presenten projectes de base tecnològica i mèdica. “La gent jove valora la flexibilitat i treballar per viure, no al revés”, conclou.

IEBS, l'escola de negocis online de Barcelona, ha creat amb recursos propis un fons d'inversió focalitzat en projectes gestats pels seus alumnes, una iniciativa que tanca l'itinerari que oferia: incubadora i mentors i acceleració dels projectes, en col·laboració amb Seedrocket –partner fundacional de l'IEBS–. Oscar Fuente, impulsor d'aquest projecte, director de l'escola i mentor de Seedrocket, anuncia que l'IEBS també es planteja un nou fons d'inversió destinat a projectes d'alumnes en què tots els beneficis es reinvertiran en la pròpia escola. “En els projectes que donen suport, els mentors hi inverteixen, buscant una coparticipació financera, que no condiciona la participació futura”, explica Fuente. En una escola de negocis que s'aposta per la innovació en l'aprenentatge, pels emprenedors, l'ètica i la sostenibilitat no sorprèn que la majoria dels projectes d'emprenedoria que sorgeixen dins d'ella tinguin com a inspiració l'economia col·laborativa o la tecnologia educativa, “que és cap a on va el mercat”, diu. El nou fons creat disposa de 100.000 euros, que es destinaran enguany a uns deu nous projectes, “acompanyant-los des de l'inici fins al desenvolupament”. Allò que IEBS pretén, explica, és “crear negocis que aportin innovació, millorin la qualitat de vida a les ciutats i creïn ocupació. Creiem que podem canviar el món i formem persones per fer-ho possible”, rebla.

“Volem inspirar els nostres estudiants”, assegura Jan Brinckmann, director del GRIE (Grup d'Investigació en Iniciativa Emprenedora) d'Esade. L'escola disposa de diversos fòrums per als estadis inicials dels projectes, on els alumnes entren en contacte amb emprenedors, que expliquen com van desenvolupar el projecte, aconseguir finançament i formar equip. Els alumnes que ja tenen una idea de negoci clara entren en els Founders Meetups, on tenen l'oportunitat de presentar la idea a emprenedors, dels qui reben consell per continuar endavant. Els projectes més destacables pugen al següent esglaó, l'Acceleradora, on rebran suport permanent d'un coach, que els orientarà per desenvolupar la idea de negoci, i de mentors per a qüestions més concretes. Quan les idees ja han madurat i comencen a necessitar finançament, entra en joc la xarxa d'inversors relacionats amb l'escola, que tant poden ser business angels com fons de capital risc. “Acompanyem els alumnes des de l'inici fins que ja poden caminar sols. Abans donàvem coneixement i ara els nostres alumnes aprenen amb projectes reals i molta pràctica”, diu Brinckmann. Cada vegada són més els joves que “volen emprendre o trobar empreses atractives on desenvolupar projectes”, assegura. Esade treballa des fa set anys amb la nova metodologia i ha donat suport a més de vint projectes.