Una vintena de persones refugiades beneficiàries del programa d'acollida estatal s'han queixat aquesta setmana de falta de recursos, descoordinació i ineficàcia. La Creu Roja, que és una de les entitats que gestiona aquest programa amb subvenció estatal, a través dels fons europeus, a Catalunya, admet que caldria actualitzar-ne alguns aspectes. “Hi ha marge de millora”, reconeix el responsable de programes de refugiats i immigrants de l'entitat humanitària a Catalunya, Òscar Barbero. L'entitat té ara 156 places.

En aquest marge de millora alguns dels aspectes que hi inclou Barbero seria poder flexibilitzar la temporalitat de les fases. “Sovint has d'anar contra rellotge perquè hi ha persones molt vulnerables i necessitarien més temps d'ajut, però veus que s'esgota”, admet. El programa es divideix en tres apartats: primera fase d'acollida (6 mesos), que és la més tutelada i on les necessitats bàsiques estan cobertes; la segona (6 mesos), en què es preveu que la persona ja llogui un pis amb el suport del programa, i l'última, on hi ha suports puntuals perquè la persona hauria de ser força autònoma. “És evident –diu Barbero– que quan han de buscar pis no és el mateix Barcelona ciutat que un altre municipi. Seria una de les qüestions a preveure a l'hora dels ajuts.”

La realitat és que aquest pla d'acollida va néixer fa més de 20 anys i ara, quan ha augmentat molt l'arribada de persones que demanen protecció internacional, és quan es veu que en algunes qüestions és poc pràctic. El tema de la inserció laboral, per exemple, és un dels grans handicaps. “Tot i que sembla que hi ha una certa sortida a la crisi –explica Barbero– encara és molt complicat trobar feina i encara més per a persones que necessiten suport lingüístic i que arriben en situacions complicades. La inserció laboral és una de les qüestions que s'hauria d'adequar a la realitat.”

Pel que fa a les queixes d'aquests dies, el responsable dels serveis per a refugiats de la Creu Roja entén que s'han d'escoltar i defensa que “tothom empenyi per trobar sortides en positiu i amb uns marges que permetin adequar al màxim els recorreguts a cada persona i les seves necessitats”. “Al cap i a la fi –conclou–, la nostra feina és acompanyar per aconseguir l'èxit.” El seu càlcul és que un 30% de les persones del programa d'acollida l'acaben amb èxit. Això vol dir, amb prou recursos per fer una vida autònoma. “Evidentment, aquest percentatge no ens sembla cap èxit”, admet.

Barbero també reconeix que molts dels refugiats marxen. La raó, segons ell, és que accepten ser reubicats a l'Estat amb la idea que sigui una porta d'entrada a Europa per seguir fent el camí que tenen previst, que acostuma a ser Alemanya, Suïssa o Suècia.